GRUPO PLAZA

OPINIÓ

Més que previsible

22/07/2021 - 

VALÈNCIA. GC Associació Valenciana de Professionals de la Cultura està integrada, des del primer moment, en el col·lectiu d'associacions d'Arts Escèniques, atès que gran part dels seus socis té com a objecte la programació i la gestió d'arts escèniques, bé en l'àmbit públic o privat. Cal no oblidar que aquest grup sorgeix de la Comissió d'AAEE de la MECUV, amb modificacions i noves incorporacions, en la qual sempre ha estat representada GC (abans AGCPV). Com a col·lectiu hem participat en reunions per millorar les ajudes d'IVC, proposar mesures durant la pandèmia i altres reunions d'interès sempre en defensa el sector.

Hem col·laborat amb les altres associacions en l'elaboració del Document 50 propostes per al Futur de les Arts Escèniques, i tot i reconèixer que és un document de partida, ens hem adherit a aquest, sense renunciar a seguir introduint algunes millores proposades i quantes puguen sorgir en un futur, i vam participar en la presentació.

Així mateix compartim amb tot el sector la inquietud per millorar les condicions de producció, distribució i exhibició de les arts escèniques, adequant-les a la realitat actual i, sobretot, en constant canvi, en el món de la cultura.

No obstant això, des de Gestió Cultural (GC) veiem amb preocupació l'enfrontament entre una part dels professionals de les arts escèniques de la Comunitat Valenciana i l'Institut Valencià de Cultura. Una desavinença sorgida, puntualment, per la gestió de les ajudes a les arts escèniques, i el resultat provisional de les mateixes, que ha posat en evidència la manca de recursos personals de l'IVC, però també per la reclamació de la participació del sector en els plans de política cultural aplicables.

El descontent amb les puntuacions obtingudes i els resultats provisionals són temes que cal revisar, com és preceptiu, i, donada la redacció de les bases actuals, no creiem que puguen millorar molt. La reflexió sobre l'obsolescència de les bases és un tema tractat i que tenim pendent de solucionar amb l'administració. Les explicacions de com s'ha distribuït el pressupost per modalitats considerem que és un tema que han de explicar-nos amb tranquil·litat els serveis tècnics, si bé les persones que han format part de les comissions de valoració saben que les quantitats a atorgar són vasos comunicants que tindran d'ajustar en la fase de revisió. En cap cas, pensem, el resultat provisional ha de provocar respostes iracundes. Demostra, d'una banda, desconeixement de l'actual legislació, suportada per tot el sector, i que considerem necessari canviar, i, d'altra, la no assumpció del funcionament d'una administració basada en l'estat de dret i no en la contra-reacció expeditiva davant allò que no ens satisfà.

Som conscients, d'altra banda, que no totes les persones o empreses que formen part de les diferents associacions comparteixen les formes de manifestar les reivindicacions.

És tanta la necessitat de la cosa pública en el sector de les arts escèniques que qualsevol carència en la tramitació de les ajudes al sector, posa de manifest i intensifica la precarietat que viuen els professionals del teatre, la dansa, el circ i la música en la nostra comunitat.

Si bé és cert que la Secretaria Autonòmica de Cultura va saber reaccionar amb agilitat per flexibilitzar les ajudes a aquest sector durant la pandèmia, la tornada a la normalitat, on s'exigeix un major rigor a l'hora d'accedir als ajuts ha tret a la llum diversos problemes que de no corregir-se, poden convertir-se en endèmics.

La manca de professionals de la gestió cultural i administrativa en l'IVC és una de les causes que provoquen aquestes deficiències. I cal reconèixer entre els responsables de l'Institut Valencià de Cultura, una voluntat manifesta per reestructurar la plantilla després de l'ERO provocat en l'ens Culturarts, antecedent de l'IVC, un increment dels fons destinats a aquestes i altres ajudes en els últims anys i un esforç per liquidar deutes pendents d'anteriors etapes.

Hi ha diversos exemples que així ho demostren. Un dels casos més evidents és el de Circuit Cultural Valencià. Quan al maig de 2016 l'IVC ressucita l'esperit democràtic i interinstitucional de l'extint Circuit Teatral Valencià, es comença amb apenes 50 sales. Hui en dia el nombre de sales s'apropa a les 90 i la  pretensió és arribar a les 100 poblacions. A priori, pot resultar lloable aquesta intenció descentralitzadora i vertebradora de les arts escèniques, de la música i de la cinematografia en tot el territori de la Comunitat Valenciana. Però cal exigir que la plantilla de personal augmente per atendre un terç més de poblacions que en l'any de resurrecció de l'CCV. Sense perspectives d'increment, no pot haver-hi una direcció estratègica de la xarxa cultural pública valenciana, com reclama GC, limitant-se gairebé exclusivament a les tasques de recepció i tramitació de factures.

Un altre exemple més pròxim és el que afecta de ple a les ajudes a les arts escèniques. Com ocorria en l'exemple anterior les quantitats econòmiques destinades a les ajudes al sector de les AAEE, han tingut un increment històric. No obstant això, el personal que ha d'atendre aquestes ajudes, els professionals de la gestió que revisen si es compleixen els requisits de l'ordre, els que valoren els criteris objectius i els incorporen als criteris subjectius, no sols no s'han incrementat en proporció al major nombre de sol·licituds i de fons destinats, sinó que ha disminuït considerablement per les jubilacions i places de difícil cobertura entre la plantilla.

Davant la petició expressa des de diferents col·lectius perquè s'incremente la plantilla del personal de l’IVC, ens trobem sempre amb el mur de l'oposició per part de les institucions a les quals competeix l'augment de personal i des de GC demanem a la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport que realitze tots els esforços per a incrementar les plantilles, igual que es fa amb l'increment de les plantilles del personal educatiu. Sabem, a més, que no és una competència exclusiva de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, sinó de diferents Conselleries i del mateix govern valencià. La declaració de la Cultura com Bé Essencial en la Comunitat Valenciana per part del president Puig el passat 9 d'octubre ha de manifestar-se materialment amb la dotació de recursos.

El que resulta evident és que si no es produeix un equilibri entre el nombre d'ajudes, l'increment de poblacions del CCV i els professionals que les gestionen, la bona voluntat de l'administració es converteix en un coll de botella, que com estem veient aquests dies col·lapsa, porta a errors i provoca enfrontaments.

No cap,  des del nostre punt de vista, la petició de dimissions, enfocades a més en una única persona. A la Direcció General de l’IVC i a la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esports no se li pot assenyalar com a poc bel·ligerant pel que fa a la lluita per a l'increment de la plantilla, ni de poc ambiciosos en els projectes de producció pública o nous projectes com Ínsula Dramatària, Torneig de Dramatúrgia, pla Reactivem, la consolidació de noves dramatúrgies, a través dels projectes emergents, producte de les Jornades PEI per a les sales del Circuit, ni en l'increment de fons econòmics. La responsabilitat de la falta de plantilla en      l’IVC, no és de la seua direcció general. Mentre el govern valencià no aborde de debò la infradotació de recursos humans en l’IVC i en les estructures culturals, mentre no es deixen de cobrir places per procediments interns que deixen vacants altres llocs de treball, la solució del problema no arribarà. Perquè es pot tindre sensibilitat i sintonia amb el sector de les AAEE, es pot lluitar per un increment pressupostari com així ha estat. Però si no es proporcionen professionals que gestionen totes aquestes bones intencions continuarem mirant a la promoció de la cultura des de la precarietat.

En definitiva, considerar a la cultura, com un bé essencial, necessari, imprescindible i un eina transformadora de la societat. Com deia l'autor d'El Petit Príncep, “Si vols construir un vaixell, no comences per buscar fusta, tallar taules o distribuir el treball. Evoca, primer, en els homes i dones l'anhel de la mar lliure i ampla”. I per a això és necessari canviar estructures mentals, paradigmes i situar-nos en el lloc que la societat ens demanda.


José María Bullón, president de Gestió Cultural / Associació Valenciana de Professionals de la Cultura

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email