Darrere d’una gira de 80 concerts no sols hi ha milers de persones esperant a cantar aquelles cançons que ja reconeixen com a pròpies, sinó també un equip artístic i tècnic que treballa durant hores perquè tot isca com toca. Per al seu adeu, La Fúmiga comptarà amb 11 músics i 14 tècnics en escena, una escenografia de grans dimensions i “una escalinata molt alta” que ha requerit adaptacions complexes. D’això, precisament, ha parlat Artur Martínez este dimarts a l’IES Vila-roja d’Almassora, en una jornada formativa impulsada per la Fira Valenciana de la Música Trovan, on ha situat el focus no tant en l’eufòria del directe com en l’ofici que sosté cada concert, en un moment en què el grup tanca etapa i ell mateix es prepara per a obrir-ne una altra. “En novembre tornaré a la podologia i la música haurà sigut el regal de la meua vida”, ha confessat davant l’alumnat d’Imatge i So. 

El projecte nascut a Alzira “va explosionar sense tindre-ho planejat”. La Fúmiga va començar amb la idea incial de ser “una xaranga que tocara moltíssim” i va créixer ràpidament quan ‘Mediterrània’ es va convertir en un èxit inesperat. Una cançó que, en paraules del mateix Martínez, els va “canviar la vida”, encara que es varen resistir a que ho fera de manera radical. “Ens vam prometre no abandonar els treballs previs. Li donaríem a la música tot el que poguérem, però no seria l’únic àmbit d’actuació”, ha recordat. Una decisió que els ha permés mantindre una certa distància emocional amb una indústria intensa, canviant i sovint inestable. “Som un poc Hannah Montana, tenim una altra vida”, ha ironitzat, tot i que en el seu cas ha acabat dedicant-se exclusivament al grup en els últims anys.

Així mateix, el cantant de La Fumiga ha comptat com el creixement artístic no va implicar una estabilitat econòmica immediata. Durant anys, el grup va haver de reinvertir pràcticament tots els ingressos en producció, escenografia i equip tècnic. I no va ser fins al segon disc, Fotosíntesi, quan van començar a cobrar de manera regular. Una decisió que, tot i això, el valencià assenyalà com la més encertada. “Eixe sempre és el consell que done: primer l’equip tècnic, després ja vindrem nosaltres”. 

Segons ha explicat, el desenvolupament d’un grup implica cada vegada més especialització: retransmissions en directe, adaptacions visuals, exclusivitats tècniques i una logística complexa que no sempre es veu. “Trobar tècnics de so és una autèntica bogeria”, ha admés també. En aquest sentit, alguns dels professionals que actualment treballen amb la banda, com Kike Barberà (so) o Marc Torner (llum), s’han format precisament al centre d’Almassora.

“Les coses brutals no sols els passen als genis”

En definitiva, Artur ha animat l’alumnat a formar-se i a no deixar-se arrossegar per expectatives altes, perquè “si ha de passar, passarà”. “Nosaltres no som dels grups més talentosos, però de vegades a la gent normaleta també li passen coses xules. Pensem que les coses brutals sols els passen als supergenis i no. És bo tenir objectius menors”, ha afirmat.

En eixa línia, ha animat l’alumnat a formar-se i a “anar a poc a poc”. “Qui no ha tocat ferro no serà bon tècnic; s’ha de passar per totes les fases, encara que siga en una orquestra”, ha traslladat, citant també el consell del seu propi equip.

Tancar una etapa

Pel que fa a la banda valenciana, La Fúmiga ha decidit retirar-se després d’aconseguir dos discs d’or i consolidar-se en grans escenaris. La gira de comiat els portarà a Madrid, el Palau Sant Jordi a Barcelona o al festival Pirineos Sur a Aragó, abans d'acomidar-se definitivament en un Roig Arena cobert -durant a dos dies- de gom a gom. “Va ser de viatge al Telegresca de 2022 quan vam començar a parlar de quina seria la millor manera d’acabar i vam parlar de ficar data final al grup. Hem fet to el que volíem fer i, damunt, hem apropat la llengua a certes persones que la sentien llunyana”.

En el pla més personal, Martínez reconeix que encara no té del tot dibuixat el futur. “Ni tan sols jo m’he plantejat encara del tot què vindrà, però açò m’agrada molt. Seguir connectat amb la gent jove m’atrau, encara que no sé si tinc alguna cosa a oferir”, ha dit, en referència també a experiències com la d’Almassora.

Pel que fa al sector al qual es dirigia este dimarts, el d’Imatge i So, ha insistit que és un àmbit eminentment vocacional: “És molt passional. Has de sentir-ho molt perquè es curra moltíssim, però el resultat es veu. I això no passa en totes les feines”. Una idea que ha repetit com a tancament: “Quan un concert acaba, els veritables responsables són l’equip tècnic”.

Entre l’alumnat, Estefania de 22 anys, ha valorat la trobada com una manera d’apropar la teoria a la realitat professional: “Està guai veure el món des del punt de vista d’un treballador. Nosaltres estem formant-nos per a això i conéixer els problemes i com els afronten ens ajuda a saber què ens podem trobar”.

La jornada del Trovam, que ha comptat amb el suport de la Diputació de Castelló, ha culminat amb el concert de Bèrnia al pati de l’institut, sonoritzat pel mateix alumnat. Una pràctica real que ha convertit la reflexió en experiència directa. Cables, proves de so i llums ajustades per a estudiants que, potser, seran part d’eixe equip invisible que sosté els concerts del futur.