VALÈNCIA. Hi ha projectes que naixen de la necessitat de posar paraules i sons a allò que no sempre es pot explicar. Parir, el primer àlbum del duo Diedre, és un d’ells. El formen Irene Klein i Ángel Galán-Hernández, parella artística i afectiva que ha trobat en la intersecció entre la música electrònica i la poesia dita un espai per explorar el cos, la identitat i la metamorfosi que implica gestar.
“Nosaltres ens vam conéixer fent música, i la nostra relació naix i continua a través d’ella. Diedre sorgeix d’eixa convivència entre la música i la paraula, d’experimentar amb la veu, els sintetitzadors i el text fins que tot això va desembocar en Parir”, explica Klein.
Encara que Klein y Galán-Hernández van coincidir per primera vegada en Sedajazz, aquest projecte es desplega en terrenys més lliures, entre “el spoken word, el minimalisme nòrdic i el techno”, segons s’autoindefineixen. “La lletra ens marca el camí i genera l’espai sonor. A partir d’ahí, la música comença a dialogar i a demanar canvis, a transformar la lletra per adaptar-la al seu ritme. Ha sigut un procés molt orgànic, en què cada cançó ha anat trobant la seua pròpia veu.”
Parir, el seu debut, és un recorregut sonor per les fases de la gestació i l’experiència del part, però Irene Klein puntualitza que no és una crònica literal de la maternitat “sinó l’espera d’eixa maternitat. Parlem molt del cos, del que et travessa com a dona. Jo no estava preparada per parlar directament de la maternitat, encara que ja havia parit, sinó del cos com d’allò físic, del que s’està transformant.”
Per parlar d’eixa metamorfosi, el dúo projecta en les lletres imatges de la natura per traduir eixa experiència. Per exemple, la boira, els barrancs, o un volcà, metàfora que travessa tot el projecte: “Vaig pujar l’Etna embarassada, i allí vaig entendre que una erupció és com un embaràs. Tot s’està gestant dins durant molt de temps, però fins que no esclata no es fa real. I per dins està passant absolutament de tot, com un foc que creix.”
La natura, diu Klein, és per a ella una font constant d’inspiració: “El meu cos es relaciona molt amb la natura i he escrit les cançons des d’eixa connexió —encara que em sorprén, perquè sempre pensava que no podria escriure des de la pau. Però al final, en el volcà he trobat la força i l’ambivalència que necessitava.”
Denúncia i ironia
El disc no evita les ombres. A les seues capes de sons hipnòtics i textures orgàniques s’hi amaguen reflexions polítiques i crítiques al sistema. “He volgut buscar tots els racons emocionals del part, també els més incòmodes. Quan estàs embarassada hi ha un punt en què penses: però jo sóc una persona o només un cos que transporta un altre? N’hi ha metges excel·lents, però el sistema mèdic també et pot fer sentir de vegades com una cosa, com si l’únic que importara fóra allò que tens dins.”
Klein parla d’eixa experiència amb una mirada lúcida, sense perdre el sentit de l’humor: “Per exemple, ironitze sobre com s’aprofiten els sentiments naturals en processos tan significatius per vendre’t coses. Volia que tot tinguera un punt d’humor, perquè si no seria insuportable.”
El resultat és un disc conceptual que traça un viatge íntim i col·lectiu alhora. Aquest debut es public aquest 15 de novembre, tant en digital com en una edició limitada en vinil. A més, el dúo ho presentara en directe el pròxim 29 de novembre en el CC La Reina 121 de València.
Fa uns mesos, el primer experiment d’aquest projecte va ser un concert escènic en el Teatro Círculo de Benimaclet. Ara, el format va mutant, adaptant-se a cada espai, sense renunciar a eixa frontera entre música i escena: “Al principi era més una performance. Ara cada vegada és més concert. Estem assajant cada dia per preparar la presentació i ara jo soc més teclista que performer. Abans feia la veu i prou, ara també toque i tinc més presència musical Tot i això, el component escènic continua present. Hi haurà textos que estaran escrits a la contracoberta del disc i que no s’han gravat. Els llegirem amb acompanyaments més lleugers. És un concert, però també una experiència escènica, perquè tot concert és, en el fons, una performance.”
