VALÈNCIA. En Culturplaza ens hem proposat un repte: retratar aquelles creadores i creadors jóvens que donen forma a la nova cultura valenciana. Toca jugar a este particular Qui és qui. Hui: Sofia Neila.

Sofia Neila
Instagram

-Data de naixement:

-15/01/2001.

-Professió:

-Cantautora sad girl.

-Moment en què vas saber que volies dedicar-te a això:

-Portava molt de temps fent cançons al meu quarto sense cap intenció d’ensenyar-li-les a ningú fins que vaig començar a vore que els micros oberts estaven plens de cantautors homes prou normalets. Ahí vaig dir: "vale, crec que jo també puc fer açò en públic". Realment són un referent molt gran per a mi a l’hora de fer coses.

-Explica'ns tot el que hem de saber del teu projecte creatiu en un Tuit:

-Sofia Neila és un projecte personal molt recent i per ara xicotet on bàsicament componc cançons amb la guitarra i cante per damunt, sobretot en valencià. Bec molt d’estils de cantautors clàssics, com Silvio Rodríguez, també en català, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet... D’ara més actuals, m’interessen molt projectes com els d’Eva Sierra, Amaia Miranda, Judit Nedderman, Maro o Gorka Urbizu, i també d’americanes com Adrianne Lenker o la banda boygenius. Ara per ara, aposte per un estil prou senzill i acústic. Intente escriure lletres molt orals i que ressonen molt amb la parla del dia a dia; quasi tot el que faig ho escric en forma de diàleg, utilitzant converses i reflexions que han sigut importants a la meua vida. Parle sobretot del pas de l’adolescència a l’edat adulta, que és un procés que es pot allargar molt i té unes problemàtiques molt concretes, del desarrelament, de l’aïllament, de la nostàlgia... No són cançons excessivament dramàtiques però crec que molta gent hi pot empatitzar.

-Si demà es publicara la teua biografia, quin títol tindria?

-La vida és el que passa quan te pegues un aigua i eixes al carrer.

-Què li preguntaries a una bola de cristall?

-El món s’acabarà prompte o no? És per saber si posar-me a preparar-me unes opos o què.

-Un disc, pel·lícula/sèrie i llibre:

Disc: Charm, de Clairo. Pel·lícula: La princesa prometida. Sèrie: The Wire. Llibre: El nom del vent.

-Moment artístic/professional "terra engul-me":

-Emmm cada volta que he de tocar en públic? Jajaja

-A quin artista li dedicaries un carrer:

-Molaria molt que algun carrer es diguera Obrint Pas perquè a més és el que fa un carrer literalment (obrir pas).

-Quins són els teus emojis més utilitzats?

 

-Com/on et veus d'ací a 10 anys?

-Quina pregunteta!! Espere que envoltada d’amics i prou més tranquil·la i assentadeta del que estic ara. A nivell artístic m’agradaria poder anar gravant coses i experimentant en més instruments, traure més música... Seria genial que fora un projecte bonic a llarg termini que poder compartir i on anar creixent musicalment. Crec que és necessari que hi haja més dones fent música i mostrant-la al públic, i crec que hi ha molts estils i sons per explorar en la música en valencià.

-Tres comptes de creadors valencians que HEM DE seguir en xarxes:

-Recomane molt el podcast @mundanes.wav que han començat fa relativament poc i parlen de temes súper interessants des d’un punt de vista social, feminista, ben documentat... Després està @valenardat que és creadora de contingut en valencià que crec que és molt recomanable i a la gent li pot agradar prou, parla del seu dia a dia però també trau temes socials més complexos. Per últim, m’agradaria donar veu a @andertroys, que és una banda emergent de Castelló on sóc baixista. Acabem de traure el nostre primer disc i si algú li vol donar una escoltadeta, crec que paga molt la pena.

-Completa la frase: La Generació V és…

-un col·lectiu de gent amb moltes ganes de fer coses diferents i amb un llenguatge propi que necessita un altaveu que vulga posar-les al centre.