VALÈNCIA. L'adequació de la Casa dels Bous i del pati annex de Tenyidors com a seu del futur Museu de la Mar avança a bon ritme. Així ho ha pogut comprovar el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, en una visita a l'edifici, acompanyat de l'empresa encarregada de la digitalització i de la museïtzació d'este emblemàtic conjunt, en el barri del Cabanyal-el Canyamelar. Els treballs, adjudicats el mes de maig passat a Cultural Media Design, S.L. per un import de 151.249,94 euros (IVA inclòs), són finançats amb fons europeus Next Generation.

El futur espai museístic abastarà l'origen de la pesca del bou, el tenyiment de les xarxes, les embarcacions més representatives, l'evolució del port de València i la vinculació del districte dels Poblats Marítims amb l'activitat pesquera; i se situarà a la Casa dels Bous, un edifici històric, vestigi d'un ofici, una època i d'una forma de vida passada. Després de l'obertura del Museu de la Mar, el Cabanyal-el Canyamelar tindrà per fi un espai llargament esperat i fonamental per a la interpretació de la història i de la identitat cultural del barri, i guanyarà un nou punt de trobada per als veïns de la zona.

“La recuperació de la memòria de la pesca del bou i la seua exhibició a la Casa dels Bous contribuiran, sens dubte, a generar un actiu cultural de gran valor en el Cabanyal-el Canyamelar, així com a fomentar el respecte cap al nostre patrimoni material i immaterial”, ha declarat el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno. “Este nou recurs cultural permetrà, a més, als visitants conéixer la història i la cultura d'un dels barris més emblemàtics de la nostra ciutat, brindant-los l'oportunitat de submergir-se en la seua tradició pesquera i de conéixer els oficis associats a ella”.

Rehabilitació de les restes arqueològiques de Tenyidors

Amb caràcter paral·lel, el passat 22 de novembre l'Ajuntament de València va adjudicar el contracte per a la neteja, la consolidació i per a l'adequació de les restes arqueològiques existents en les parcel·les de Tenyidors a Noema restauradores, S.L., igualment present en la visita, per un import de 47.949,15 euros (IVA inclòs) i amb un termini d'un mes de duració. L'objectiu principal de la intervenció ha sigut la conservació i la reivindicació de les preexistències dels forns i de les calderes on, des de finals del segle XIX fins entrat el segle XX, es tenyien les xarxes que usaven els pescadors del barri.

Per a això, s'ha procedit a la neteja mecànica en sec, a fi d'eliminar l'acumulació de detritus d'aus i la brutícia ambiental que cobrien, en general, les preexistències del conjunt de l'obra; al tractament amb biocides de la superfície; a la remoció mecànica de líquens i fongs; a la neteja química i a la consolidació del material petri; a la consolidació interna d'arrebossats i al segellament de vores dels fragments conservats; a la reintegració de què manca; a l'ajust cromàtic de la superfície mitjançant l'aplicació de pàtines d'aigua de calç; i, finalment, a la hidrofugació de la totalitat de la superfície.

Neteja del material recuperat d'un taller de fusteria naval

En un altre orde de coses, l'any 2024 el Servici d'Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) va recuperar nombroses màquines i ferramentes de treball procedents d'un taller de fusteria naval situat en el número 36 del carrer d'Eugènia Viñes i sense activitat des de feia dècades. El citat taller va tancar les portes en els anys 60 del passat segle i es dedicava fonamentalment a la fabricació de rems i de corrioles per a embarcacions. A causa de l'estat de ruïna de l'edifici, l'actuació per part del SIAM es va limitar a la documentació succinta de l'establiment i a la recuperació de les citades peces.

Estos estris, encara que mancats de valor d'ús, presenten un notable interés etnogràfic i patrimonial, en constituir un testimoniatge material dels oficis tradicionals vinculats a la construcció i a la reparació d'embarcacions, i es troben en un raonable estat de conservació. Per esta raó, el passat 22 de desembre l'Ajuntament va encarregar la neteja en profunditat dels mateixos a Noema Restauradores, per 6.969,60 euros (IVA inclòs), a fi de garantir l'estabilitat material i d'evitar la deterioració. Part d'estos materials s'exposaran permanentment en el futur Museu de la Mar.

Història de la Casa dels Bous i de les casetes de Tenyidors

Tal com s'arreplega en el Projecte museològic del futur Museu de la Mar, coordinat pel tècnic en gestió i conservació del patrimoni cultural Rubén Pacheco, la Casa dels Bous va ser construïda entre els anys 1877 i 1895 per la societat Marina Auxiliante per a guardar els bous utilitzats per a botar i encallar les embarcacions i les xarxes emprades en la pesca d'arrossegament. El citat edifici se situa en el front marítim del Cabanyal-el Canyamelar, en un entorn d'especial valor patrimonial i cultural vinculat amb la història i la identitat de Poblats Marítims, formant un conjunt de notable rellevància.

Fundada en 1873 amb la finalitat de defendre els interessos dels pescadors, la Marina Auxiliante construiria tota una sèrie d'instal·lacions per a facilitar el treball dels socis, generant un valuós patrimoni arquitectònic lligat al món de la pesca: la Casa dels Bous (1895), edifici per a albergar els bous encarregats d'implicar les barques; la Llotja de Pescadors (1909), nau per al magatzematge, la neteja i la venda del producte de la pesca; les casetes de Tenyidors (1912), on es tenyien les xarxes de cànem; i la fàbrica de gel (1925), on es fabricava i emmagatzemava el gel per a mantindre fresc el peix.

La Casa dels Bous està formada per dos volums: un davanter, que acollia la vivenda del cuidador de bous (boueros); i un altre darrere, on es resguardaven i s'emmagatzemava el farratge dels ‘bous’ per al servici d'arrossegament per a l'entrada i eixida de les barques en la mar. Enfront de la Casa dels Bous, es troba el ‘pati dels bous’ i, al costat d'este, el ‘pati de Tenyidors’, un solar trapezoidal confrontant amb l'històric edifici, amb un carrer interior pavimentat central, entorn de la qual es disposaven 37 casetes de tenyidors i els diferents elements necessaris per al tenyiment de les xarxes, com a pous i basses.

Cap als anys 30, es deixarien d'emprar els bous com a sistema d'arrossegament de les embarcacions, precipitant la ruïna de la Casa dels Bous, que va perdre la funció principal i va acabar transformada en depòsit, magatzem, cooperativa i en oficines de les confraries. Des de llavors, esta patiria nombroses transformacions en el seu espai interior, a conseqüència dels diferents usos als quals va ser destinada des que va deixar de servir a la finalitat original. Finalment, en els anys 90 l'edifici seria llogat a una empresa de construcció de peces mecàniques, sent objecte novament d'una important reforma.

Pel que fa a les casetes de Tenyidors, estes serien utilitzades després de la riuada de 1957 i la consegüent destrucció al seu pas de gran part de les vivendes del barri, per molts dels afectats per la tragèdia a manera de vivenda temporal. Amb l'arribada dels anys 90, l'Ajuntament de València decidiria adquirir estes edificacions, de les quals moltes van ser derrocades i altres tapiades, quedant en peus, per contra, en l'actualitat només tres de les 37 construccions que integraven el citat conjunt, si bé encara poden veure's les petjades deixades per estes en les parets i en els paviments del sòl.