GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Pagar una taxa per anar a la platja?

14/06/2020 - 

A mitjan juny com estem ja i després de 3 mesos d’estat d’alarma per la crisi sanitària causada per virus covid-19, hi ha alguns dels hàbits estiuencs de la població que sembla que és inevitable que canvien en pro d’una major seguretat per a tothom. Qüestions com el distanciament social que s’ha de mantenir va a implicar que les imatges de platges on no hi cabia una agulla aquest estiu no haurien de ser possibles, si no volem que hi haja un rebrot.

Per aquest motiu, s’estan dictant diferensts normes a diferents nivells administratius que van a regular des de l’aforament de les platges, horaris, torns per accedir-hi i, inclús, es va a contractar a persones per a que facen tasques de controladors.

El que posa de manifest la necessitat de regular l’accés a les platges tant des del punt de vista quantitatiu (quanta gent al mateix temps) i qualitatiu (comportament de les persones). Totes aquestes mesures de seguretat tenen un punt en comú, es requereix d’accions i mitjjans materials i humans per a implementar-les. El que significa que tenen un cost econòmic, i qui va a pagar aquest cost?

Seria just que tota la ciutadania pagara via impostos aquest cost amb independència de si va o no a la platja i amb quina freqüència? Veritat que feta la pregunta, la resposta s’albira?

Doncs sincerament, és que no seria just que persones que no van o van molt poc a la platja contribuiren a finançar el cost de les mesures de seguretat en la mateixa mesura que persones que en fan un ús més intensiu. Aquest raonament es coneix en la teoria impositiva com el principi del benefici, és a dir per l’us d’un bé públic hauria de pagar qui se’n beneficia d’ell. És el principi que s’aplica per exemple en les piscines municipals o en l’us de determinades instal·lacions esportives públiques. Les persones que en fan ús, paguen una taxa que serveix per mantenir les instal·lacions en bones condicions i introduïr millores quan siga necessari.

Tanmateix, els he de dir que el pagament de taxes per accedir a paratges naturals, com les platges, no és quelcom estrany en altres comunitats autònomes i en altres països. Per exemple, a Nafarroa es paguen taxes per accedir a alguns dels seus paratges naturals com la Selva d’Irati i amb el que es recapta fan una excel·lent conservació del patrimoni natural. A difernts parts de França i Alemanya es paga per accedir a boscos i coves de propïetat pública. Aleshores, per què no es pot cobrar una taxa per accedir i gaudir de la platja durant un període de temps determinat?

A més eixes taxes, servirien per a descongestionar els presuposts públics de diferents administracions de despeses com la neteja, condicionament i animació de les platges, la preservació i recuperació del litoral (particularment i mporant després de temporals com el recent “Glòria”).

En resum, manternir el litoral en bones condicions i platges segures i amb serveis que després obtenen dsitintius com les bandres blaves costa diners amb o sense pandèmia. Amb pandèmia costa més diners encara en un context en el que les administracions públiques han d’atendre necessitats de reconstrucció econòmica i situacions de pobresa sobrevinguda amb uns ingressos fiscals minvants. Per això, en situacions com l’actual és quan algunes necessitats es posen de manifest de manera més clara.

Això és, amb o sense pandèmia el nostre litoral necessita que en tingam cura per a que pogam seguir disfrutant d’ell i això costa diners. Que les persones que gaudeixen més de les platges contribuisquen econòmicament més al seu manteniment és l’opció més justa.

Algú podria plantejar que si hi ha que pagar per accedir a les platges moltes persones no s’ho podran pemetre. La veritat és que en tot sistema de taxes per ús hi ha previst excempcions de pagament i descomptes per a col·lectius vulnerables. La crua realitat a la que ens enfrontem és que necessitem alliberar recursos presupostaris per a la reconstrucció social i econòmica i atendre les necessitats sobrevingudes de pobresa per a que ningú es quede enrere en eixa reconstrucció. Per això, si hem de pagar una taxa per accedir a una platja en consicions de seguretat estaria disposada a pagar-la.

Finalment, pensant en el llarg termini, una vegada passe la pandèmia el canvi climàtic i les seues conseqüències seguiran ahí i necessitarem recursos per a tenir cura del nostre litoral. Amb aquesta columna només pretenc obrir un debat necessari.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email