Pivotant el model de negoci turístic valencià

En les darreres setmanes està havent un debat públic, de vegades amb un to aspre, sobre el sector turístic valencià. Començant pel principi els diré que, en la meua opinió, la situació ja és i serà bastant complicada com per a, dit de manera col·loquial, “llançar-nos els trastos al cap entre valencians”. Escric aquesta columna amb l’ànim de contribuïr a un debat constructiu sobre la situació present i futura del sector turístic valencià. Sincerament pense que hem d’intentar sumar entre tots i no restar.

Entrant en matèria, la pandèmia del covid-19 pel que fa al sector turístic ha posat damunt de la taula una sèrie de qüestions que pense que poden afectar seriosament al model de negoci turístic. La irrupció de la pandèmia a nivell global suposa la paralització dels moviments de persones de manera massiva entre territoris, aquest és un dels suposts de partida sobre el que descansa el model de negoci de la major part del sector turístic valencià.

Per què és rellevant assenyalar-ho? Doncs perquè cal començar a ser realistes sobre com aquesta pandèmia està mostrant-nos algunes qüestions com aquests que les empreses del sector donaven per segures i que realment no ho són. Ací és important enfrontar la realitat i deixar de banda el que es coneix com a “whishful thinking”. Els problemes és important veure’ls vindre i afrontar-los amb determinació, és humà que en un moment determinat algú puga pensar que tot va a tornar a ser com abans atès que això reconforta el pensament durant un temps. Però no és realista i, per tant, no ajuda a ser resolutiu amb els problemes que venen.

Ara mateix tota l’economia, incloent-hi el sector turístic, està en fase de shock perquè un element extern imprevist ha fet que fora necessari paralitzar totes les activitats no essencials. Ara, però, ve el més difícil, acceptar que l’amenaça de pandèmia ha vingut per a quedar-s’hi i que probablement la del covid-19 no serà l’última. Això és, la primera vegada el shock et pot pillar desprevingut però si et torna a pillar desprevingut la responsabilitat ja és teua perquè ja tenies precedents que t’indicaven que tal cosa podia ocòrrer.

El fet és que la majoria dels establiments turístics valencians fins ara han basat el seu model de negoci en alts volums de visitants i baixos màrgens unitaris, el que significa que per a ser rendibles han de rebre una quantitat molt elevada de clients i que la rotació ha de ser molt alta. Ha funcionat fins ara, però a partir d’ara les conseqüències del covid-19 no duraran només mentre no tingam una vacuna i/o un tractament efectius. Hi ha, en primer lloc, la necessitat de mantenir la distància social i la reducció de la movilitat de les persones mentre dure la pandèmia. Això ens du a un menor nombre de visitants i, visitants més reacis compartir zones comunes i a estar ens instal·lacions on es concentren moltes persones.

D’altra banda una vegada passe aquesta pandèmia, que no sabem quan de temps tardarà, els costums socials hauran canviat atès que la clientela va a ser molt més conscient dels riscos de les destinacions i instal·lacions amb una alta concentració humana. De manera que és d’esperar que el nínxol del mercat amb una preferència per espais amb menys gent i individualitzats es farà més evident i estaran disposats a pagar una prima de preu per gaudir de destinacions segures. Es fa, per tant, necessari posar-se a treballar l’administració valenciana amb les empreses del sector per a pivotar i fer evolucionar el model de negoci turístic actual cap a un basat en un menor nombre de visitants, menys rotació amb estades més llargues i majors màrgens unitaris. El que requerirà una reconversió del sector cap a infraestructures més xicotetes i customització de l’experiència de la clientela.

En aquest sentit, hem de tenir en ment que la pandèmia del covid-19 no serà l’ultima i hem de procurar que la propera ens agafe amb els deures fets. Per això considere impresindible que es treballe en pivotar el model de negoci turístic valencià actual cap a altre més centrat en instal·lacions més xicotetes el que permetria no només donar resposta a aquesta i a futures crisis sanitàries, si no també apostar per un model de negoci turístic més sostenible que faça el sector més competitiu a llarg termini amb la diferenciació per qualitat, customització, seguretat i sostenibilitat com arguments competitius. Tanmateix aquesta reconversió del sector, considere que s’hauria de fer amb el sector mai contra el sector ja que qualsevol canvi estratègic com aquest no es pot fer efectiu sense tenir en compte als stakeholders clau.