El port de València i la vella política

El port de València és ara mateix una màquina del temps que ens emporta a una època de la nostra història, la de la vella política. El canvi de govern valencià ens ha ubicat en un moment polític que, en termes de gobernança, és molt del segle XX, molt d’eixa política de anem a pactar lo nostre a porta tancada, que ja vorem com ho expliquem després... Tornem a tenir una administració més opaca, en la que els interessos econòmics s’imposen als socials o mediambientals, i en la que el discurs dels més poderosos (econòmicament) acaba amagant-se darrere d’un relat suposadament col·lectiu.

Per a qui no ho sàpiga encara, la setmana passada es va anunciar la polèmica ampliació de la zona nord del Port de València. En la foto: PP i Vox. I també un ministre socialista. Té igual que dit projecte tinga fins a sis informes posant en dubte la declaració d’impacte ambiental feta en 2007. Té igual que no hi haja una previsió de creixement del port que confirme la necessitat del projecte. Té igual que els tribunals estiguen pendents de diverses qüestions que afecten al projecte, que associacions de tot tipus s’hagen sumat al rebuig d’una instal·lació, que experts alerten que l’ampliació pot ser la fi de les platges al sud del port...

EL bipartidisme, la vella política, mai es va parar a pensar en estes coses. Res d’açò pareix ser important per al Consell, que al cap i a la fi son els que diuen representar a la ciutadania valenciana. I en el PSOE, molt de parlar d’ecologisme, Doñana i no sé què, però no se n’adonen que estan davant d’una de les batalles ecologistes més representatives a l’Estat. Carlos Mazón donava palmes al costat del ministre Puente.

I és que la legislatura autonòmica, de la que portem sis mesos, ha convertit el port de València en la caseta d’eixida del Monopoly al que ens obliga a jugar la dreta i on la participació ciutadana o de la societat civil ha quedat relegada. El president del Consell, Carlos Mazón, ha assumit una via unilateral d’acció la qual passa per abraçar les pretensions empresarials i econòmiques, i negar-ne les d’associacions d’ecologistes, veïnals o universitàries.

‘El consel de los mejores’, que diu Mazón, no deu necessitar a ningú per a organitzar la relació del port amb la ciutat de València, pel que es veu. Però sí necessita el Port per al seu ús partidari. L’ampliació nord està sent com la pedra filosofal en la que centrar la fórmula que sempre aplica el PP quan governa: un projecte faraònic (5.000 contenidors, nyas!), que naix amb un sobrecost del 22% respecte al seu projecte original, pagats en part per l’administració pública i per a que el gestione una multinacional. I per si fora poc, el Port serveix per enfrontar, per a cabrejar al personal, per a tirar a la Comunitat Valenciana contra la nostra sòcia comercial principal (Catalunya) per al rèdit personal del president amb mentides de que ‘los españoles malos nos quieren robar la terminal portuària a los españoles buenos’. Envalentonats com està la dreta i la ultradreta, inclús s’atreveixen a rescatar el que el PP, en els seus cercles, va nomenar “el eje de la prosperidad Madrid-València”. Jo, que li faig més cas als investigadors de la Gürtel, cada vegada que sent la frase, em porte la mà a la cartera...

SI fem memòria, el canvi de la Generalitat ocorregut al 2015 va portar a l’administració valenciana l’impuls de la transparència i la participació ciutadana en les polítiques de govern de mà del consell d’esquerres. No hi podia ser d’una altra forma, donat que en la legislatura prèvia el tercer grup en nombre de diputats en les Corts era el dels imputats (tots del PP). Calia, aleshores, establir mecanismes de transparència, que la ciutadania sentira que la classe governant no era una colla de lladres.

Hui, basta mirar els primers pressupostos de PP i Vox per a poder concloure que eixe temps, el de la transparència i la participació ja ha passat. Cositas de rojos. O cosetes de Compromís. Tornem a una altra època, i en el port ho sabem. Transparència, pa què? En este diari es va donar compte dels nous vents de canvi que ens ha portat la presidència de Carlos Mazón, com quan la nova presidenta del Port va anunciar que ja no es fan més rodes de premsa del tema. I si les fa, serà per sorpresa, com la d’ahir i a l’hora de dinar. La vella política mai se n’havia anat. Està més viva que mai. I enfront tindrà a Compromís, en Madrid, València, Alacant, Brusel·les, Pilar de la Horadada, Nules, Castell de cabres o on toque estar.