Quin concert t'agradaria viure a València?

VALÈNCIA. Amb l'arribada imminent de la tardor, s'acaben els festivals de música i s'enceta la temporada de concerts en sales. Passa a totes les ciutats, i València no anava a ser una excepció. L'oferta cada dia és més interessant, i sales com el Loco Club, 16 Toneladas, Repvblica, Moon, La Salà, Jimmy Glass, La Rambleta, Black Note o fins i tot pubs com Electropura, George Best, Radio City, Centro Excursionista, Jimmy Glass, Jerusalem Club o Peter Rock oferixen música en directe. Si bé és cert que continua faltant un espai on poder celebrar concerts multitudinaris a l'estil Coldplay, el Casal España Arena de València permetrà —si els programadors ho consideren— que concerts, ara com ara impensables en la ciutat, puguen aterrar al cap i casal a partir del 2024. Així les coses, cada volta és més factible que el teu grup favorit, eixe que sempre has volgut escoltar en directe, passe a visitar la ciutat. Siga en una sala, o bé en concerts a l'aire lliure a la Pèrgola de la Marina, Vivers, el Jardí Botànic, els parcs de la ciutat, la Marina Nord o la plaça de l'Ajuntament. Espais públics tots ells, com alguns altres més, que estan acollint concerts a l'aire lliure aprofitant la climatologia favorable més enllà de l'estiu.

Fa una setmana, un amic complia el seu somni de joventut al concert de Texas al Palau de les Arts. Ja que era eixe espectacle amb el qual somiava tota la vida poder disfrutar a la seua ciutat, i per fi es va complir. Personalment, m'han donat una alegria els The Wave Pictures anunciant que tornen a València a novembre, precisament a tocar a la Pèrgola. Perquè tot i haver-los vist en directe més voltes que a alguns familiars de segon grau, sempre em comboia tornar a escoltar-los. Així que, he pensat un poc en els concerts que vindran els pròxims mesos, el panorama musical actual, i quins grups voldria veure en directe a València o contornada. He preguntat pel concert que més il·lusió els faria que se celebrara a València, a algunes persones d'eixes que sempre et trobes quan escoltes música en directe. Els que no fallen, els que no se'n perden una, normalment perquè també treballen vinculats a la música, han fet la seua llista de peticions. La meua inclouria alguns impossibles com R.E.M o Twelve Dolls, i altres difícils com Phoenix, Arcade Fire o Stromae. I a tu, quin anunci de concert et faria esclatar d'alegria?

Quin és el concert que més t'agradaria viure a València?

A Ramir Calvo, a qui podem escoltar recomanar música en el Podríem fer-ho millor d'À Punt, li resulta impossible decidir quin únic concert li agradaria veure a València. "Per eixe motiu, donaré tres noms i esperaré que alguna promotora local complisca algun dels meus desitjos (si ho fan, els estaré eternament agraït!). En primer lloc, i com ja tinc una edat (46), tiraré de nostàlgia: els Rage Against The Machine. He de reconéixer que el seu primer treball, de títol homònim i publicat en 1992, va quedar més cremat en el meu reproductor que el monjo budista Thích Quảng Đức que il·lustrava la portada. Si recuperen la gira europea que acaben de suspendre, potser estem a temps de contractar-los. Una de les artistes actuals que em té fascinat és Lizzo. Des de fa quasi una dècada, la vocalista nord-americana conjuga soul, rap, disco i funk. Però, a més, és un exemple pels seus missatges d'acceptació del propi cos, l'empoderament i el respecte als drets de la comunitat LGTBQ+. Finalment, destacaré un dels descobriments que he fet gràcies als Tiny Desk Concerts de l'emissora NPR (imprescindibles més enllà de C. Tangana, que també!). Es tracta del grup Tank and The Bangas i la seua música és una explosió de ritmes sorgida de Nova Orleans. Promotores, ara és el vostre torn!"

La música Monty Peiró també tira un poc de nostàlgia. "Si puc triar qualsevol concert, encara que resulte impossible, al·lucinaria amb una reunió de les Runaways a València. Seria increïble. I si no, sent un poc més realista, Joan Jett en solitari. Continua en actiu, està en molt bona forma i en 2018 va estar a Vitòria. Així que, per què no? Per a mi és la màxima referent en el món del rock and roll i una dona a la qual admire de manera quasi religiosa. Per als concerts de la Fira de Juliol seria espectacular. Amb qui s'ha de parlar?"

Una altra música, en este cas Lidia Fernández, baixista de Calivvla, aposta per alguns grups molt en forma que de segur omplirien les sales valencianes. "Doncs el concert que em ve al cap ara mateix, bàsicament perquè em vaig quedar amb ganes este estiu de veure'ls en directe, és la banda francesa La Femme. El mateix em va passar amb un altre grup, en este cas napolità, els Nu Genea. I després, també m'agradaria veure més música de l'estil garatge de la costa oest, com la que fa La Luz, o els Allah-las, que tot i que als dos els vaig veure fa molts anys, m'agradaria repetir l'experiència. També estic pensant en grups com Holy Wave, Beach Fossils, Mac DeMarco, Cass Mccombs... I moltíssims més!"

Com a promotor de concerts, i coneixedor de com costa vendre entrades entre tanta oferta, Alejandro Aguayo voldria un concert a València de Weezer. "He tingut l'oportunitat de vore moltes bandes en sales de la meua ciutat. En un moment on la música sembla secundària als festivals massificats, vore Weezer seria un somni, tornar a la joventut, al garatge i a preocupar-te només del que vertaderament importa".

La periodista i crítica musical Marta Moreira somia amb una reunió quasi impossible. "Com somiar és debades, et diria que el que més il·lusió em faria vore en concert és una reunió de Kyuss, la banda que va liderar el boom de l'stoner rock en la dècada dels anys noranta. Eixa música està totalment empastada amb els meus records tardoadolescents. Fantasiege amb vore tocar junts els membres originals, els quals he vist moltes voltes, però amb projectes diferents: Josh Homme i Nick Oliveri en Queens of the Stone Age; Brant Bjork amb el seu projecte en solitari; o el cantant John García amb els ja desapareguts Unida. El passat mes d'agost vaig paladejar llunyanament este somni quan Stöner —el grup que ara compartixen Nick Oliveri i Brant Bjork— tocaren en directe un dels himnes de Kyuss, Green Machine, en el festival Sonic Blast de Portugal. Podria quedar-me a viure en eixe bucle de riffs greus i arenosos”.

Per a acabar este recorregut per estils i desitjos, un músic molt melòman com Vicent Todolí "Sanguinelli" fa seu el pensament de molts beatlemaníacs. "Com a concert impossible, sense dubtes, The Beatles. Crec que l'actualitat els hauria vingut molt bé, i qui sap si haurien obert portes a nous estils musicals, sempre foren capaços. Segurament amb la tecnologia d'ara sonarien a la perfecció. Cosa que als concerts dels seixanta no era del tot possible. M'encanta pensar que a banda tindríem una tirereta de fotos turístiques d'ells per València al seu Instagram, com fent-se una paella al Palmar amb Paul i John tastant el punt de sal, stories de Ringo perxant amb barca per l'Albufera, o George assegut a taula davant d'un cremadet. Un concert d'ells al riu Túria, amb la lluna a full i el titular del diari l'endemà amb un "va quedar bona nit" en referència a A hard day's night. I com a possible no estaria gens malament que McCartney muntara una carpa de circ com el Rock'n'Roll circus dels Stones amb gent molt diversa com ara Damon Albarn, St Vincent, Tame Impala, Melody's Echo Chamber, Liam Gallagher i, per què no, Al Tall. Tot per l'aire."