Quin problema té Fuset?

En dura competència amb Giuseppe Grezzi, Pere Fuset ocupa els rànquings més alts de notorietat entre els regidors de l’Ajuntament de València. Mentre molts dels seus companys han de dedicar temps i energia a atraure l’atenció dels mass media, a Fuset no li cal cap esforç: té assegurada una mirada constant i inquisitiva sobre tot allò que afecte  la seua àrea de Cultura festiva. Les seues decisions, les seues paraules, fins i tot els seus gestos, són immediatament analitzats i valorats per periodistes i opinadors, i gairebé sempre acaben convertits en polèmica. Com que Fuset és feiner i a la ciutat de València això de la Cultura festiva és un univers infinit, les polèmiques s’encavalquen una darrere de l’altra i el regidor pareix instal·lat en un conflicte permanent. És obvi que Fuset té un problema... però em fa l’efecte que el tenia fa molt de temps.

Quan Pere Fuset va començar a moure’s entre els que ja portàvem anys fent valencianisme polític –al meu parer no n’hi ha cap altre però d’això ja en parlarem-, va alçar algun recel malament dissimulat. A més de ser un xic presumit, cosa que resultava exòtica entre aquells que menyspreàvem l’aspecte exterior perquè res no ens podia distreure dels problemes essencials dels nostre país, a Fuset li agradaven les falles. No sols això, insistia que els nacionalistes valencians ens havíem equivocat situant-nos al marge d’un moviment popular tan fort i, sobretot, tan valencià. A nosaltres, que havíem llegit Fuster com probablement ell no volia que el llegiren i que teníem un pla teòric perfecte per reparar tots els problemes dels valencians –i així ens anava-, allò ens semblava una ingenuïtat colossal. “Les falles Pere –li repetíem condescendents- són un reducte ultraconservador, no hi ha res a fer”.

Per sort, Fuset és obstinat i en lloc d’abandonar les seues tesis, va acabar per imposar-les i el seu impuls va ser una contribució important per humanitzar aquell fred valencianisme de manual que a poc a poc abandonava la poltrona pseudo-intel·lectual i es decidia a escoltar directament el poble que volia salvar. Fuset sabia que les falles són tan diverses com la societat i que una festa amb unes dimensions tan gegantesques, pel moviment econòmic, per l’ocupació de l’espai públic, per la projecció internacional i especialment per “l’energia sentimental” que mobilitza, ha de ser gestionada de forma molt acurada i, sobretot, escoltant atentament els seus protagonistes. Per tot això i perquè a Fuset li agraden molt les falles —i aquest és probablement el seu principal “problema”—, les seues accions desperten la polèmica.

Fuset està decidit a treballar, a solucionar els conflictes que envolten la festa, tan diversos com la convivència amb els veïns que han de mantenir un horari laboral o l’existència de protocols de més que dubtosa idoneïtat. Fuset sap que en la festa hi ha reptes inajornables, i més ara que la declaració de patrimoni de la Humanitat ha ampliat el focus internacional d’atenció, sap també que els fallers han d’implicar-se en les solucions i per això vol conèixer bé aquell món que tothom jutja –en un sentit o un altre- sense arguments concrets. Per això encomana una enquesta rigorosa que puga donar-li una idea real, i no imaginaria, de l’univers amb qui ha de treballar. Naturalment això molesta els qui durant molt de temps, massa, s’han erigit en portaveus de les falles, aquella capelleta àvida de protagonisme que ha instrumentalitzat el món faller per al seu propi interès: Fuset els està “desmuntat la paraeta” . Contra l’estratègia del percebe aplicada pels governs municipals anteriors, no menejar-se, deixar fer i anar acumulant problemes a canvi de continuar en el poder, Fuset es manifesta actiu i responsable. I molts no li ho perdonen.

Em consta que els atacs virulents que rep li afecten, però no crec que aconseguesquen disminuir la seua energia fallera; al capdavall Fuset està complint un somni que només intuïa quan cremava falletes en les vacances d’estiu al seu poble de la Font de la Figuera. No em creieu? Mireu-li la cara de felicitat mentre passejava vestit de torrentí per l’ajuntament gòtic de Brussel·les.

Jordi Sebastià és portaveu de Compromís al Parlament Europeu.