X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

POLÍTIC.ES / OPINIÓN

Quo vadis Ciudadanos?

La dimissió de Punset evidencia la crisi latent que arrossega el partit de Rivera, cada vegada més lligat al PP. I això malgrat la seua pretensió de voler consolidar-se com una ròtula  imprescindible per a conformar majories de centre

30/10/2016 - 

Carolina Punset, cartell de Ciudadanos en les eleccions del 2015 a la Presidència de la Generalitat i ara eurodiputada, ha defensat sempre que el seu partit està compost per dues ànimes: una de caràcter social, on ella es troba identificada, i una altra de caràcter liberal i que ambdues s'equilibren per oferir a l'electorat una proposta reformista, allunyada de dreta i esquerra i molt combativa amb els nacionalismes [perifèrics] . Aquesta setmana, aquest equilibri es deu haver trencat, perquè Punset ha decidit dimitir de la direcció estatal de Ciudadanos, on era l'encarregada de l'àrea de Medi Ambient i Territori.

La dimissió de Punset, que haguera tingut més repercussió si no hagués coincidit amb la decisió dels socialistes de facilitar la investidura de Mariano Rajoy, és tot un símptoma de la crisi latent que pateix el partit d'Albert Rivera. Un partit que cada dia que passa ha de fer més volantins per a ser determinant a la política espanyola i construir un espai propi i diferenciat del PP i del PSOE. I això, encara que Rivera tracte d'aparentar que l'estabilitat de la legislatura a Espanya dependrà del seu suport a Rajoy.

"La dimissió de Punset, haguera tingut més repercussió si no hagués coincidit amb el debat d’investidura"

Als mals resultats de les últimes eleccions generals del mes de juny (on el partit de Rivera va passar de 40 a 32 escons i va perdre 400.000 vots malgrat mantindré els resultats a la Comunitat Valenciana), Ciudadanos afegí el passat mes de setembre un resultat catastròfic en les autonòmiques basques i gallegues, ja que no va obtenir representació. Ni va aconseguir el diputat que la UPyD de Rosa Díez havia tingut al Parlament de Vitòria, ni va guanyar l'escó que li calia a Galícia per a ser determinant en la configuració del govern del popular Feijoo.

Devaluada la seua condició de partit imprescindible, des que el PP demostrara que té un sol electoral més sòlid del que calia esperar, Ciudadanos ha accentuat el seu paper de crossa de la formació de Mariano Rajoy. La dimissió de Carolina Punset es produeix pocs temps després de que la direcció estatal decidira nomenar al portaveu municipal de l'Ajuntament de València, Fernando Giner, portaveu de Ciudadanos a la Comunitat Valenciana. Una decisió que restava visibilitat al sector de Punset i que, en la pràctica reforçava l'ala conservadora.

De fet, Giner, un home de formes amables, lluny d'ocupar l' espai deixat pel PP –que té tot el grup municipal imputat per blanqueig de capitals, a excepció d'un únic regidor- i pel PSPV-PSOE –difuminat a dintre del govern municipal de Joan Ribó- s'ha limitat a intentar cobrir l'espai residual del regionalisme polític de la desapareguda Unió Valenciana, sense dibuixar un perfil d'organització capaç de donar satisfacció als votants que somien amb un centredreta modern, diferent del que s'ha ensorrat pels casos de corrupció.

Una situació criticada per Punset que, sense esmentar ningú, afirmava en el seu escrit de renúncia que una de les raons de la seua decisió era alertar de que Ciudadanos estava desviant-se d'uns principis fundacionals basats en "la tradició il·lustrada, els valors laics, socials i progressistes que tenien com a propòsit irrenunciable la desarticulació de qualsevol tipus de nacionalisme, incloent-hi el regionalisme no independentista".

A Alacant, la decisió del regidor de Ciudadanos i únic diputat provincial, Fernando Sepulcre, de convertir-se en trànsfuga el passat estiu, garantint la majoria absoluta al president de la Diputació d'Alacant, el popular César Sánchez, tampoc ha ajudat a millorar la imatge de la formació d'Albert Rivera a la Comunitat Valenciana.

I, a l'epicentre de la política valenciana, el grup parlamentari de les Corts, dirigit per Alexis Marí, cada vegada té més tensions internes. Un grup de 13 diputats, imprescindible per a configurar les majories parlamentàries que li són necessàries a l'esquerra per a nomenar càrrecs estatutaris o lleis de majoria qualificada -com ara el consell assessor de la nova televisió valenciana o el Consell Jurídic Consultiu-, però que també s’ha convertit en peça clau per impedir que el bloc progressista aïlle al PP.

Amb aquest escenari, el congrés autonòmic de Ciudadanos que, previsiblement, es convocarà una vegada acabat el cicle electoral i que podria tindre lloc al gener del 2017, serà clau per a definir l'estructura del partit. Carolina Punset sembla disposada a lliurar la batalla orgànica i a recuperar el protagonisme de l’ànima social de Ciudadanos. A partir d’eixe moment només caldrà saber si el partit de Rivera vol convertir-se en força hegemònica o seguir jugant a ser la peça que conforma majories.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email