Salaris decents per als polítics

Si topeten amb un polític com Donald Trump, el president electe dels Estats Units, que ha anunciat que renuncia al sou i tan sols cobrarà un dòlar a l'any, peguen a córrer. Donen per fet que ho cobrarà d'alguna altra manera i que el cost d'eixa factura -per exemple amb avantatges legislatius per al sector al qual pertanyen les empreses que té en propietat- superarà els 367.000 euros anuals amb els quals està pagat el treball de president dels Estats Units. La història està farcida de polítics populistes que arraparen vots amb aquestes promeses, deixant darrere un bon forat a l'erari públic. Pensen, per exemple, amb Silvio Berlusconi, Alfonso Rus i d'altres i ho entendran.

La recomanació que els done ve a compte del debat que, per enèsima vegada, ha tingut lloc als corredors de les Corts Valencianes sobre la conveniència d'apujar els sous als alts càrrecs de la Generalitat. La proposta, via esmena a la llei de pressupostos del 2017, pretenia que cap polític d'alta direcció cobrara menys del que cobra un alt funcionari de l'Administració valenciana. La idea -impulsada pel portaveu socialista Manolo Mata i el de Ciudadanos, Alexis Mari- ha hagut de ser retirada, després de la polseguera alçada i la por dels impulsors de la iniciativa a rebre bufetades de dreta i d'esquerra.

És de lamentar que la proposta que cap alt càrrec de l'Administració valenciana cobre menys que el funcionari millor remunerat es fera amb la boca petita i que els mateixos diputats torpedejaren l'intercanvi d'arguments a l'hemicicle sobre una qüestió capital per a la salut democràtica d'un país.

Però per a entendre per què els ciutadans no podem assistir a un debat rigorós i seriós sobre els criteris que han de fixar els salaris dels principals servidors públics, cal tindre en compte diferents factors.

“Les pujades mai s'han lligat a mesures de qualitat democràtica i lluita contra la corrupció”

A la Comunitat Valenciana –però tampoc a Espanya- no hi ha hagut des de la recuperació de l'autogovern cap debat seriós sobre quina ha de ser la remuneració dels alts càrrecs de l'Administració i dels polítics.

Totes les propostes d'augmentar els salaris s'han plantejat d'una manera aïllada, de pressa i corregudes i sense contextualitzar dins d'un paquet de reformes de millora de les pràctiques democràtiques i de lluita contra la corrupció.

Els salaris de polítics i d'alts càrrecs tenen, habitualment, tres variables que també es donen en empreses del sector privat: la remuneració fixa, la variable i els beneficis socials, que poden anar des d'un telèfon mòbil fins a un pla de pensions o ajudes al desplaçament i l'habitatge. I, encara que els governs del canvi han millorat el grau de transparència sobre aquesta matèria –en alguns casos de manera notable-, encara resulta molt difícil homologar les dades que ofereixen les distintes Administracions. Algunes d’aquestes informacions encara continuen emmascarant, a través de la remuneració variable, els salaris reals del seu personal d'alta direcció i només faciliten informació de manera parcial o segmentada.

A més a més, el jornal que es paga al polític o a l’alt càrrec no té relació amb les seues responsabilitats, el que provoca que, per exemple, el cap de gabinet d'un conseller cobre menys que un director d’ educació secundària, o que un diputat autonòmic encarregat d' un parell de comissions parlamentàries i que tinga el domicili fora de València cobre més que un conseller, encara que aquest siga responsable d'Educació o Infraestructures.

Tot això ha provocat situacions desbaratades, que el que fan és augmentar la desconfiança dels ciutadans cap a la classe política. El president de la Generalitat, Ximo Puig, cobra a l'any uns 68.000 euros, quantitat que semblaria raonable en comparació amb el sou del president del Govern, Mariano Rajoy, que declara cobrar uns 79.000. El problema està en el fet que el president de la Diputació d'Alacant, César Sánchez, cobra uns 90.000 euros a l'any; l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena rep 101.000 euros anuals i el president català, Carles Puigdemont, disposa d'un jornal de 145.000 euros.

Amb aquest sistema de retribucions per a polítics i càrrecs públics és difícil, moltes vegades, atraure a les persones millor qualificades per a exercir responsabilitats importants. Una situació que ha facilitat situacions esperpèntiques com les viscudes a la Comunitat Valenciana i a Espanya en els darrers anys, on hem vist presidents de comunitats autònomes, ministres i presidents de caixes d'estalvi declarar davant els jutges, sense immutar-se, que no tenien cap responsabilitat en la seua gestió perquè tot ho delegaven en tècnics de categoria inferior. Llàstima que no renunciaren al sou o al càrrec per al qual no estaven preparats. I que la demagògia ens impedisca als ciutadans tindre un debat clar i transparent sobre com pagar d'una manera justa la feina que fan els nostres representants públics.