Hoy es 20 de julio
GRUPO PLAZA

publiquen 'flors i finals', el seu single de comiat

Smoking Souls, els quatre "amics de poble" que començaren en centres 'okupes' i plenen el Principal

12/05/2023 - 

VALÈNCIA. Smoking Souls ha enllestit el seu acomiadament temporal. Fa uns mesos anunciaren que, després de 2023, vindria la calma durant un temps prolongat. Abans, una gira extensa i especial dedicada a trobar-se amb el seu públic i deixar un bon sabor en boca. En València, el Teatre Principal es prepara per a dos dies del show dels de Pego, que farà d'aquest esdeveniment una festa compartida amb amics i amigues del grup. Amb tots els preparatius en marxa, el grup atén les preguntes de Culturplaza.

- Com està anant la preparació del concert?
- Encara no som massa conscients. Portem tota aquesta setmana enllestint els preparatius i organitzant tot perquè no serà un concert normal. Serà un concert especial amb molts amics que ens acompanyaran dalt a l'escenari. Encara no hi ha nervis, però el dijous a la nit segur que comencem a notar-los.

- I com vos esteu gestionant la càrrega emocional d'aquests dos concerts i per a la gira de comiat?
- Com una muntanya russa. És la primera vegada que hem decidit aturar la maquinària per un temps. Cada concert és un comiat, cada concert és especial. Jo ho note així amb el públic. Molta gent que ens van vore fa cinc anys, per exemple, volem estar per acomiadar-se amb nosaltres. El concert del Principal  un valor afegit, ja que tocar en un espai així és que ocupem un espai de poder simbòlic gent de poble amb un discurs molt personal i amb una trajectòria que no oblidem. Recordem que la primera vegada que vam tocar a València va ser amb els companys d'un centre social del Cabanyal que es deia Mayhem i eixa és la nostra base. Estar en el Principal no fa res més que recordar eixe trajecte i recordar d'on venim.

- També perquè l'ambició del grup mai ha sigut la d'omplir estadis sinó simplement compartir la vostra música.
- Clar. Al cap i a la fi, som només quatre xics de poble que som amics i la música senzillament ens ha regalat el viatge més gran de les nostres vides. Hem pogut conéixer tot el nostre territori, fer gires nacionals... Inclús en desembre vam estar tocant en Mèxic. Ens quedem amb l'aventura a la qual ens ha traslladat la música.

- Que hageu decidit descansar no vol dir que aneu a fer aquesta gira cansats, no?
- Al contrari, tenim moltíssimes ganes d'afrontar-la. Tenim més energia que mai perquè és com una marató on fas l'esprint final els últims metres. Pensem que és la gira més especial que hem fet mai. També és necessària l'aturada temporal per a cuidar-nos tant a nivell personal com a col·lectiu per a ficar en el centre del projecte les nostres cures i les nostres vides. L'any que ve serà un any d'altres projectes, de veure'ns en altres espais, i això també és emocionant.

Foto: CLAUDIA MARCONELL

- El públic d'Smoking Souls no és molt propens a quedar-se assegut. Millor drets i ballant.
- El nostre públic al principi no sabrà com reaccionar. Supose que anirà alternant-se i dependran de les cançons. En tot cas, li hem donat un valor afegit a l'espectacle fent-ho en un lloc que no és d'oci, on ni hi ha barra ni alcohol. Això fa que la gent estiga més pendent de l'espectacle, de l'escenografia, de les llums, de la música... Serà un concert molt més sentit.

- De qui vos envoltareu per aquesta ocasió especial?
- De gent que ens hem trobat, de músics propers. Començant des de casa, amb alguns companys de La Gossa Sorda, que per a nosaltres va ser un grup referent i recorde que quan començarem i no teníem diners per un local d'assaig ho compartirem amb ells. També Xavi Sarrià, un altre referent de la música valenciana i de la lluita al País Valencià quan cantar en la nostra llengua no estava tan normalitzat. També amb Toni de Los Chikos del Maíz, Esther... Gent que continuen en l'escena amb els seus projectes i són amics de la banda.

- Flors i finals el regalet per a dur aquest any o és la primera de més sorpreses d'aquest acomiadament.
- No, és l'última. És la nostra cançó de comiat. No som un grup que li agrade massa parlar en directe ni donar sermons ni discursos. Ens va millor explicar-nos en cançons. Per això amb Flors i finals anunciàvem el nostre interludi. És una cançó que tanca un cicle. Després ja veurem per on es mou la banda, de què  ganes de fer i com composarà o quines sonoritats utilitzarem. Però , ara pensem en el descans.

- L'etiqueta de la música en valencià va en contra de la complexitat d'un grup com el vostre, amb referents musicals i de sons tan diversos?
- Baix l'etiqueta de música en valencià ens trobem grups com El Diluvi i Smoking Souls, de gèneres tan diferents però compartint escena o ruta de l'AP-7. Eixes similituds, moltes vegades, són més importants que les diferències estilístiques. Igual d'estúpid sonaria parlar de la música de qualsevol altre país. Tots els territoris tenen grups de gèneres molt diferents i això és molt ric. Smoking Souls no entra en l'encaix que tradicionalment s'ha tingut de la música en valencià, de la qual els grans referents han sigut grups de música festival o de mestissatge. Trenquem l'estil musical, però som molts conscients que compartim escena i estem molt propers amb tota la feina feta.

- Sobretot perquè, per moltes voltes que li donem des del periodisme o les xarxes socials, dalt de l'escenari, quan el compartiu, el públic entén la barreja perfectament...
- Si fem un anàlisi dels cartells dels festivals, també a escala nacional i internacional, es veu clarament una tendència a obrir eixe ventall estilístic. Potser molta gent de la nostra generació va viure eixe moment de tribus urbanes. Durant els últims anys tot això s'ha diluït. Si veiérem les cançons reproduïdes per Spotify o YouTube de la gent que escoltem música diàriament es veurà que no està tan sectoritzada com abans.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas