Manifestació en Madrid pel 8M. Foto: DIEGO RADAMÉS/EPParlem d’una altra polèmica. Puffin Books, el segell infantil de la britànica Penguin Books, editorial que publica Roald Dahl, va anunciar que reeditaria les seues històries canviant el llenguatge de l’autor per un de més ajustat als temps actuals. És a dir, canviant paraules i expressions que pogueren ser políticament incorrectes.
Per exemple, s'evitava dir "gros" per a dir "enorme". Adjectius com "lleig" han desaparegut. També s'hi han matisat passatges amb una suposada perspectiva feminista. A Les Bruixes, l'àvia corregeix el protagonista explicant que les dones poden gastar perruques per diferents motius i que no pot anar estirant els cabells de les dames. Efectivament, he dit "suposada perspectiva feminista".
La polèmica va donar lloc a diferents discursos que anaven des del puritanisme, la sobreprotecció de la infància, passant per "la dictadura de lo progre", i acabant en acusacions de neteja de la imatge d'un autor titllat de misogin i antisemita. A més a més, tot i que després es va negar que haguera tingut alguna cosa a veure, molta gent va associar l'adquisició dels drets de les històries per part de Netflix amb aquella estratègia de neteja.
Estratègia ideològica? Comercial? Estratègia, al cap i a la fi, que evidencia la capacitat de fagocitació que presenta el capitalisme. Tot i que açò, probablement, ja ho sabíeu. El Diccionari Normatiu Valencià defineix la fagocitació com un procés a través del qual determinades cèl·lules o organismes unicel·lulars engloben i, generalment, destrueixen o digereixen elements nocius o inútils per a l'organisme. El capitalisme, que seria l'organisme o sistema, compta amb diferents dinàmiques que es dediquen a englobar i adoptar elements que poden suposar una amenaça per al sistema. Per exemple, el feminisme, que busca trencar amb el patriarcat, una de les potes del triangle en què se sustenta la nostra societat, el nostre sistema. Així, les dinàmiques de pinkwashing al juny o de purplewashing ara en març esdevindrien aquestes cèl·lules de fagocitació.
El passat 8M, infinitat d’institucions i empreses es van canviar les fotos de perfil de xarxes per tindre’n de morades. Marques de cotxes, segurs, immobiliàries, marques de roba, equips de futbol, polítics... L’estratègia d’aquestes cèl·lules que engloben és la superficialitat. El washing no és més que superficialitat. Prendre reivindicacions, exigències de canvi al sistema per part de moviments o col·lectius i quedar-se en la mínima expressió. El feminisme és morat? Llavors, tot morat. Tan morat que enlluerna, que cega.
Tornant a Roald Dahl, quin sentit té reeditar el llenguatge d’un autor mort al segle passat que, no només perpetuava a les seues històries diferents estereotips sinó que la seua figura també ha estat titllada de misogínia o d’antisemitisme? ¿És que evitant l’adjectiu “gros” estem avançant en contra de la gordofòbia i dels cànons que, malauradament afecten dia rere dia a milers de dones i també d’homes? ¿No seria més pragmàtic, més efectiu, que l’editorial buscara incorporar més dones autores al seu catàleg, buscar una diversitat de veus, una millora en les condicions laborals, dels seus treballadors i treballadores?
Aquest 8M, Ame Soler, @tres.voltes.rebel, explicava que feminista s’és tot l’any, no només un dia. Efectivament, la lluita del feminisme busca la transversalitat des de petites accions en la quotidianitat fins a accions legislatives des de les institucions. Però, al cap i a la fi, accions que busquen millorar la vida de les persones, accions que tinguen una repercussió, siga l’escala que siga. L’estratègia de fagocitació, llavors, implica una resistència des del feminisme i des de tots aquells plantejaments que suposen un problema per al sistema actual. I, de vegades, aquesta resistència desgasta. Parlem d’estar evitant constantment que una cèl·lula t’englobe i et destruisca o, d’una manera més realista, constantment resistir a endur-te per la voràgine, pel cringe que provoquen segons quines empreses o persones un dia assenyalat com és el 8M. Un post a Instagram del 8M enguany proclamava que 8M és lluita, però 8M també és cura i descans. Ser conscients que la lluita, que l’avançament, no és lineal ajuda a no cremar-se. Però, conéixer i saber destriar les accions de washing, de fagocitació, també ens ajuda a protegir-nos de la desafecció. Entrar un 8M a xarxes socials és realment desesperant. El 8M, de fet, pot arribar a ser un poc desesperant –si se’m disculpa aquest comentari–, però afortunadament tenim tot l’any per fer la nostra lluita.
