La importància i influència que va adquirir Don Teodor en la València definals del XIX i principis del XX és quasi impensable perquè tendix a l’infinit. Els homenatges tant populars com intel·lectuals que va rebre en vida –coronaciócom a poeta de València inclosa– es corresponen amb l’afecte sincer quese li tributà en fallir el 2 de juliol de 1911. 

El barri del Carme de la ciutat de València, a banda del seu immens valor patrimonial, històric i sentimental, és un dels llocs més coneguts del Cap i Casal per la seua vida nocturna i d’oci. Però no tots coneixen les raons i els inicis d’eixa vida nocturna, d’eixa manera de viure i divertir-se pròpia del barri i que va arrancar a finals dels anys seixanta del passat segle de la mà d’uns quants pioners. Al ritme de músiques renovadores i contraculturals, amerats d’idealisme i d’utopies, plens de voluntat de transgressió, un grup de jóvens valencians inventaren des del no-res un Carme lúdic i obert, deixant marcat per a sempre als seus carrers un esperit que, desactivada bona part de la seua càrrega reivindicativa, pròpia d’aquells anys, encara perviu a hores d’ara. Esta és la seua història