VALÈNCIA. En Lima Radiante, la llum no il·lustra l’escena i el so no l’acompanya: tots dos la construeixen junt amb el cos. Carme Teatre obri el pròxim 3 de setembre la seua Temporada XXXII amb l’estrena absoluta d’una creació de Poliana Lima i Radiante Light Art Studio, desenvolupada dins del programa de residències de creació de la sala. La peça es podrà veure en huit funcions del 3 al 13 de setembre de 2026 i proposa una investigació escènica en què cos, llum i so intervenen com a materials protagonistes en igualtat de condicions.
Lima Radiante naix de l’encontre entre la investigació coreogràfica de Poliana Lima i la pràctica artística de Radiante, estudi dirigit per Manuel Conde que treballa l’art lumínic. Juntament amb l’espai sonor de Pablo Sánchez, la creació s’articula des de la improvisació i l’experimentació, sense que cap d’aquests llenguatges funcione com a acompanyament dels altres.
La peça combina dansa, performance, art digital, música i noves tecnologies i planteja una relació canviant entre cos, llum, so i espai. Poliana Lima explica que la investigació parteix de les connexions entre aquests tres elements i de com el cos pot construir i habitar arquitectures lumíniques. Manuel Conde assenyala, per la seua banda, que les intensitats de la llum i els espais que aquesta construeix funcionen també com a matèria artística. En aquest intercanvi, la textura i el pes del cos, la llum, el so i l’espai generen la seua pròpia dramatúrgia.
Cos, llum i so en un mateix pla
La col·laboració entre Poliana Lima i Manuel Conde parteix precisament de la voluntat de treballar sense establir jerarquies entre les diferents matèries de la peça. En el procés de creació, Lima situa la improvisació i l’equilibri com a eines per investigar les connexions entre cos, llum i so, mentre que Radiante treballa amb les intensitats i les arquitectures que genera la llum com a matèria artística i espacial.
L’espai sonor, creat per Pablo Sánchez, col·laborador habitual de Poliana Lima, completa aquest sistema de relacions. La creació corporal, sonora i lumínica es produeix així de manera interdependent: cada element modifica els altres i participa en la construcció de la peça.
La proposta parteix de l’abstracció i evita establir una narració tancada. En el seu lloc, construeix un dispositiu en què cada persona pot establir les seues pròpies associacions a partir d’allò que percep. Des de l’equip artístic plantegen la peça com un exercici de presència, atenció i concentració, en què la percepció del públic forma part de la mateixa experiència escènica.
- -
- Foto: NOEL ARRAIZ
L’encontre entre dues pràctiques artístiques
Poliana Lima és coreògrafa, ballarina i docent brasilera establida a Madrid. Formada en Sociologia per la UNICAMP i en dansa en diferents escoles, desenvolupa una investigació al voltant del cos en què apareixen de manera recurrent qüestions com la identitat, la memòria, els llinatges culturals, la transformació i la relació entre creació i pedagogia.
En quinze anys ha creat huit obres de llarga durada i sis peces curtes o projectes de dansa. Va ser artista associada de Condeduque Madrid entre 2018 i 2020 i ha rebut suports de Teatros del Canal, Centre National de la Danse de Pantin, Festival Dias da Dança d’Oporto i Aerowaves. La seua obra Atávico va obtindre el 2014 el primer premi, el premi del públic i el premi de la crítica del Certamen Coreográfico de Madrid. Entre els seus treballs posteriors figuren Hueco, Aquí, Siempre, Las cosas se mueven pero no dicen nada, Oro Negro i The Common Ground.
Radiante Light Art Studio, dirigit per Manuel Conde, desenvolupa el seu treball entre l’art lumínic, la tecnologia, l’arquitectura i les arts escèniques. La seua trajectòria comprén instal·lacions immersives, escultures lumíniques, intervencions vinculades a l’arquitectura, projectes per a festivals i dissenys d’il·luminació i vídeo per a escena.
L’estudi va rebre el Premi José María Yturralde de Disseny i Creativitat Tecnològica dels Premis PRECREA, concedits per les cinc universitats públiques valencianes, i la seua instal·lació Verge va ser reconeguda en la categoria Immersive Lighting Project dels LIT Lighting Design Awards.
La col·laboració reuneix així dues línies d’investigació diferents que convergeixen en Lima Radiante: el treball de Lima al voltant del cos, el moviment i la transformació i la investigació de Radiante sobre la llum com a matèria artística, espacial i tecnològica.
Al procés de creació se sumen dos encontres Divendres Tangents després de les funcions dels divendres. El 4 de setembre, Poliana Lima, Manuel Conde i Pablo Sánchez conversaran sobre la construcció de la peça entre cos, llum i so. La setmana següent, l’11 de setembre, Poliana Lima i Manuel Conde abordaran la relació entre llum, espai i percepció en un encontre conduït per l’Asociación de Autores de Iluminación.
La Temporada XXXII
Amb Lima Radiante, Carme Teatre inicia una Temporada XXXII en què les Residències de creació continuen ocupant un lloc central dins de la seua programació. La sala manté aquesta línia com a espai per desenvolupar processos d’investigació i acompanyar projectes fins a la seua presentació pública, juntament amb cicles i col·laboracions que han adquirit continuïtat durant les últimes temporades.
Després de l’estrena de Lima Radiante, setembre continuarà del 16 al 27 de setembre amb la desena edició del Cicle Escèniques Cuir. Al llarg de la temporada tornaran també la col·laboració amb el Festival Bucles, el Cicle Famílies, el festival Vociferio, el Taller anual d’interpretació de Pep Laza i els encontres Divendres Tangents, vinculats especialment a les estrenes de les Residències de creació.
La temporada donarà igualment continuïtat a la Convocatòria d’Autoria a Ultramar amb la publicació del text guanyador de la seua XI edició, dins d’una línia que manté la relació de Carme Teatre amb la creació dramatúrgica i la memòria del projecte Ultramar.
Sota el lema "Viu l’escena de prop", la Temporada XXXII posa l’accent en la proximitat física entre públic i escena i en la continuïtat de Carme Teatre com a espai de creació, investigació i encontre entre llenguatges contemporanis.
