VALÈNCIA. Què poden tindre en comú una muntanya de records guardats entre teles, una granera que es converteix en personatge o un far que il·lumina el camí de tornada a casa? Són algunes de les històries que arribaran a la sala Carme Teatre amb el Cicle Famílies de la Temporada XXXII, que reunirà entre octubre i gener cinc propostes de dansa, teatre, titelles i creació visual per a diferents edats. La programació començarà els dies 17 i 18 d’octubre amb Memorias de trapo, de La Mona Danza, una peça de dansa-teatre dirigida per Paula Carmona Jiménez i interpretada per Paula Carmona i Elena Carretero, que explora els records, les arrels i els vincles emocionals a través del moviment, els teixits i la llum. L’obra arriba a València en el marc del XXIV Circuit de Creació Escènica Contemporània de la Xarxa Estatal de Teatres Alternatius i complementarà les funcions amb un taller de dansa gratuït per a famílies després de la funció de dissabte.
A partir de Memorias de trapo, la sala Carme Teatre obri un recorregut familiar que s’estendrà fins a finals de gener i que travessa edats, llenguatges i moments vitals diferents. Dansa, titelles, objectes, pintura, música i teatre visual conviuen en un cicle pensat com un espai compartit entre generacions: des d’obres accessibles a partir dels quatre anys fins a propostes que interpel·len especialment adolescents i persones adultes. La selecció no respon a un únic tema ni a una sola manera d’entendre les arts escèniques per a famílies. Cada peça proposa un univers propi i una porta d’entrada diferent cap a la imaginació, la memòria, l’amistat, la cura, la llibertat o la identitat. Com explica Marina Díaz Lafuente, gestora i membre de l’equip de programació de Carme Teatre, l’objectiu és «oferir-los històries que òbriguen les portes a altres realitats i que xiquetes, xiquets, adolescents i persones adultes puguen descobrir i compartir en família».
- -
Els dies 7 i 8 de novembre, La Canica Teatro de Títeres arribarà amb El mago de Oz, una adaptació del clàssic de L. Frank Baum dirigida per Pablo Vergne en què els objectes més quotidians construeixen el món de Dorothy. Una granera es converteix en l’Espantaocells, un pal de fregar en el Lleó i diversos utensilis de cuina donen vida a l’Home de Llanda, en una proposta que juga amb la capacitat de mirar allò conegut amb uns altres ulls i convertir-ho en aventura. Dues setmanes després, els dies 21 i 22 de novembre, La Maquiné presentarà la preestrena nacional de FARÖ, la seua nova producció per a públic familiar. La història d’un faroner la rutina del qual canvia amb l’arribada d’una cria d’albatros serveix per a abordar la cura, els vincles i la dificultat d’atendre les persones que estimem sense deixar d’atendre també la nostra pròpia vida. Titelles, màscares, objectes, llum, projeccions i música articulen una proposta amb diferents nivells de lectura per al públic infantil i adult.
Al desembre, els dies 12 i 13, arribarà Charlotte, vida o teatro, de Títeres de María Parrato (PREMI NACIONAL D’ARTS ESCÈNIQUES PER A LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT 2026), una peça inspirada en la vida i l’obra de l’artista jueva alemanya Charlotte Salomon. Pintura en directe, objectes, titelles, màscares i projecció audiovisual construeixen un recorregut per la seua memòria i per una història marcada per la persecució nazi, l’exili i la necessitat de crear. Recomanada a partir d’11 anys, l’obra amplia deliberadament el cicle cap a adolescents, joves i persones adultes. Després de la pausa nadalenca, La Maquiné tornarà els dies 9 i 10 de gener amb ¡Soy Salvaje!, reconeguda amb el PREMIO MAX 2026 al millor espectacle per a públic infantil, juvenil o familiar, una història sobre la llibertat, la pertinença i el vincle amb la natura a partir del viatge de Mona, una xiqueta criada a la selva al costat d’un goril·la que l’ha cuidada com si fora la seua pròpia filla. Amb aquest recorregut, la sala Carme Teatre manté la programació familiar com una línia estable de la temporada i l’obri a públics i edats diferents. L’objectiu no és oferir una única manera d’entendre el teatre per a famílies, sinó reunir propostes capaces d’activar la imaginació, la memòria, la cura, la llibertat o la identitat des de llenguatges escènics diversos i des d’una experiència compartida entre generacions.
