VALÈNCIA. El Centre del Carme Cultura Contemporània acomiada el seu cicle Totalitat i infinit analitzant la posició de l’artista en la societat actual. El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí l’exposició acompanyat per la comissària del projecte, Diana Guijarro, així com pels artistes participants, Daniel Jacoby, Fran Meana, Nicolás Lamas, Žilvinas Landzbergas i Gabriel Lecup.
Pérez Pont ha recordat que “aquest cicle plantejava l’art com una idea de transferència. Des dels mateixos textos poètics que componen el full de sala i que inspiren el treball d’aquests creadors Totalitat i infinit ens dona una idea de com la història es construeix sobre l’empremta o els coneixements que altres ens van deixant. De la mateixa manera, al llarg d’aquest cicle expositiu hem comprovat com el desenvolupament de l’art contemporani es va configurant a partir de la contaminació de llenguatges i d’expressions artístiques i de la interacció dels mateixos artistes entre si i amb el públic”.
El director del Centre del Carme ha afegit que “les intervencions de Something happened s’han anat configurant específicament en aquest espai al llarg d’aquests últims dies, la qual cosa afavoreix l’intercanvi entre els artistes, fa evolucionar les obres de cada un d’aquests i permet que aprenguen els uns dels altres”.
Something happened, la tercera i última exposició que compon aquest cicle curatorial, es planteja com un espai en el qual reflexionar sobre la posició de l’artista enfront del món, sobre allò que creiem saber de la producció artística, sobre el seu sentit i significat, els seus límits i contextos.
Diana Guijarro ha explicat que “la posició de la creació contemporània i dels artistes adscrits a una època determinada ens condueix a pensar d’una manera més crítica sobre aquells condicionants socials, polítics, biològics i econòmics que acaben aportant unes característiques pròpies i que deriven inevitablement en un tipus de relacions concretes, tant en l’àmbit artístic com en el món que ens rodeja”.
Com és habitual en les exposicions d’aquest cicle, el recorregut expositiu transgredeix l’estructura tradicional d’exposició per a oferir una nova forma d’aproximació de l’espectador a l’obra contemporània; en aquest cas, a través del joc amb la llum.
La relació de l’artista amb l’espai ha sigut un dels fils conductors d’aquest cicle. Si en la primera exposició es jugava amb les estructures de plàstic i en la segona, amb l’ocupació de l’espai de manera progressiva, en aquesta tercera és la llum la que posa el toc de misteri a la mostra; una estructura de llum que va evolucionant a mesura que avança l’espectador, que dirigeix la seua mirada cap amunt per a descobrir una perspectiva diferent de l’obra d’art.
De les tres exposicions que han compost aquest cicle: Qüestió de fe, qüestió de tros; Fragments que representen el món i Something happened, aquesta última és la més reflexiva.
Something happened reflexiona sobre la intensitat del missatge artístic i, davant de la dificultat que té d’arribar al públic, es projecta una idea: "saber és sentir”, l’art com un espai de "sintiència", on no s’exigeix a l’espectador una preparació artística per a arribar fins a ell sinó que actua com a testimoni d’un fet cultural que li proporciona sensacions i sentiments en funció de la seua pròpia experiència.
Des d’ací subjauen en la mostra diverses idees o preocupacions existencialistes que són dels mateixos artistes com a subjectes que s’exposen i s’obrin al món amb el seu treball, però que són inherents a qualsevol ésser humà com la percepció que tenen els altres d’un mateix. Aquesta és la idea que plantegen Daniel Jacoby i Gabriel Lecup en les seues videocreacions.
Les peces de Fran Meana i de Nicolás Lamas són més orgàniques: les escultures de Fran Meana s’estenen al llarg dels cantons de la sala i creixen d’una manera semblant a la de les poblacions de fongs, alterant la seua aparença i modificant el seu estat en funció de les reaccions que es generen en aquest lloc: humitat, temperatura etc.; en l’obra de Nicolás Lamas hi ha un missatge ecologista a partir de fem tecnològic i les bresques d’abelles sobre la desaparició d’aquestes últimes a conseqüència de la humanitat. Per a aconseguir-ho, ha comptat amb la col·laboració de l’associació ApiADS i de la Universitat Politècnica de València.
Finalment Žilvinas Landzbergas ofereix una instal·lació lumínica. “Les instal·lacions de Landzbergas consisteixen principalment en materials i objectes trobats, un microcosmos caracteritzat per l’associació semàntica i la simplicitat de materials”, explica Diana Guijarro, que ha destacat la trajectòria de l’artista lituà que va representar el seu país fa dos anys en la Biennal de Venècia.
Per a la comissària del cicle, la investigació de Totalitat i infinit és un treball inacabat. Something happened és un últim moment en què transferir els sabers, aprendre a deixar-los anar i advertir amb això que aquest espai expositiu suposa una eina més que es troba adscrita a la dinàmica natural contemporània; on ara toca corresponsabilitzar-se a l’hora de prendre les nostres pròpies decisions, ja siga en l’observació com en el fet de captar les possibles disconformitats que inclouen els missatges.
