‘Un verano sin ti’ o el bon sadboy en 23 cançons

Kate Millet, feminista, escriptora i artista estatunidenca, va dir que l'amor ha estat l'opi de les dones, com la religió el de les masses. En la mateixa línia, l'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó també escriu a un relat: "tot això només es pot fer per amor. L'amor és la força que mou les dones, i les dones, la força que mou el món" (Homes, Bromera). I Millet continua: "potser no és que l'amor en si siga roín, sinó la manera com s'ha emprat per a engatussar la dona i fer-la dependent". No és cosa nova que les dones es refugien en l'amor i els homes en la festa. Protecció enfront de desinhibició.

Amb el primer confinament per la Covid-19 es va parlar dels nous Feliços anys 20, que seria una època d'alliberament, en acabar la pandèmia. Potser hem hagut d'esperar dos anys, però ara, de cara a aquest estiu sense les restriccions anteriors, Bad Bunny publica nou àlbum, Un Verano Sin Ti.

L'artista de Puerto Rico, des del seu primer tour sota el nom La Nueva Religión, s'ha anat coronant com a Zeitgeist generacional –o com diríem ara, l'artista del soyyo literal. Àlbum rere àlbum ha demostrat una capacitat d'expressar a ritme de bateria i reggaeton l'estat d'ànim, l'essència anímica actual.

En aquestes primeres hores des que s’ha publicat el disc, aquestes vint-i-tres cançons de ritme estiuenc guarden festa, sexe, amistat, reivindicació política i amor (amor?). Amor de parella, amor a un mateix, amor al cos, amor d’amistat, amor d’amants, amor a una nació. Tanmateix, s’hi observen dues figures. Dos rols. La figura femenina empoderada, forta i guapa.

 [Escolte’s Me Porto Bonito, Neverita, La Corriente o Andrea]

I el rol masculí. El protagonista de les cançons de Bad Bunny, l’equivalent al Don Quixot de la Manxa per a Cervantes, és el sadboy. Un sadboy que no és sinó un xic, socialitzat com a xic dins el sistema patriarcal, que en el moment actual, amb un liberalisme voraç que trenca les estructures i els models apresos, està trist i no sap per què. Se sent culpable, i tampoc no sap què fer. Un sadboy és el que Pantocrator caricaturitza: una bomba de relojería.

Tanmateix, a continuació, “Test del bon sadboy amb Un Verano Sin Ti”:

1. (Tití Me Preguntó)

Molta promiscuïtat, moltes dones, però admet, es disculpa i avisa que:

“Yo quisiera enamorarme / Pero no puedo” 

“Sorry, yo soy así / No sé por qué soy así”

“Hazle caso a tu amiga, ella tiene razón / Yo vo'a romperte el corazón”

2. (Un Ratito)

S’autoflagel·la i s’acomiada dramàticament cada vegada que queda amb algú, per tal de marcar distàncies:

“Pa' mí que yo nací pa' estar solo”

“Espero que lo hayas pasa'o bien / Y en verdad tú eres bien, pero / Mi vida es complicada, tú no va' a entender / Un poco inestable como puedes ver / Mami, fue rico conocerte / Pero no sé si vuelva a verte”

3. (Yo No Soy Celoso)

Derrotista. Intenta deconstruïr-se, però s’entropessa amb la culpa:

“Me pongo celoso sin razón y eso es machismo / Un bofetón pa' mí mismo”

 4. (Un Verano Sin Ti)

Manca de reflexió. No entén per què no funcionen les seues relacions i espera que alguna dona li ho puga explicar:

“No sé qué pasó / Otro amor que de repente fracasó / En mi cuarto está lloviendo y afuera está el sol / Ey, ey, dime qué pasó / Si fui quien falló”

És possible que el sadboy de Bad Bunny tinga bona voluntat, que haja identificat que hi ha algun problema en les relacions disfuncionals que construeix, i que gaudeix de relacionar-se amb dones empoderades i fortes, però, travessats per una lògica consumista i precaritzada, sense temps d’escoltar i pensar, d’assumir els privilegis més enllà de la culpa, aquests sadboys acaben consumint més i més nòvies, més i més cossos, més i més cançons, més i més evasors.

Xavals tristos, trencats des de ben al principi, que observen que les dones del seu voltant comencen a volar, a empoderar-se, a no necessitar-los, a desfer-se de l'opi de què parlava Kate Millet. Que se senten frustrats, que canten arrossegant les paraules i busquen referents a les xarxes que els expliquen què és això de la ideologia de gènere, o que es refugien a PornHub o al gym, a la lluita lliure per tal de reforçar la masculinitat que és, per a ells, zona de confort.

Alhora, però, ve l'estiu. Buscaran evadir-se de tot, no mitjançant l'amor, però amb qualsevol altre homònim de la religió o de l'opi, que els faça oblidar el malestar, la Covid-19, la guerra o el futur precari que els espera en acabar d'estudiar. I cantaran "Baby, la nota ya está haciendo efecto / Mi mundo está jodí'o y me siento perfecto".