Una agència sense ànima

Fa ja unes setmanes que l'opinió pública s'ha fet ressò de l'informe elaborat per l'Agència Antifrau en relació a la contractació del menjador del Centres Ocupacionals Municipals, en que commina a l'Ajuntament a revisar d'ofici l'encàrrec a NovaTerra Cathering de l'esmentat servei de menjador i a determinar si tots els pagaments "sense contracte" s' ajustaven al valor del mercat, demanant-li a més que iniciara procediments disciplinaris per dirimir responsabilitats.

Anem a pams , en arribar a la Regidoria de Serveis Social en juliol de 2015 s'havia acabat d'adjudicar un contracte per la prestació del servei de merjador per als COM per dos anys prorrogables dos més. Els Centres Ocupacionals Municipals atenen a persones adultes amb discapacitat intel·lectual i en ocasions també física , que en la seua majoria i com a conseqüència de la seua discapacitat tenen associades altres patologies, crec que no cal insistir en que es tracta d’una población vulnerable i per a la qual l’alimentació és fonamental , cosa que supose que tots vostès convindran amb mi, difícilment es pot assumir amb un pressupost de 3,70 euros per unitat. Algú de vostés si tingueren un familiar o conegut amb apuesta situació hagüeren considerat que amb aquestos diners l’animentació seria l’adecuada?

Per als desconeixedors de la dinàmica administrativa de l'Ajuntament de València en 2015, aquesta era i encara ha de millorar molt, era deia , una administració que anava tan ràpida com podia si tenim en compte que el govern anterior en mans del PP amb majoria absoluta feia més de deu anys que no convocava oposicions i per tant anava molt curta de personal.

Aquesta situació havia convertit a aquesta mega administració en una estructura raquítica, lenta i en molts casos antiquada. I dic tot això perquè segurament qui denuncià anònimament , sabia perfectament tot açò, perquè potser hi va participar fins I tot en que açò fora axis i ahí és on està la trampa però qui sembla que no ho sabia o no ho ha valorat ha estat l’Agència.

La reacció de l'agència antifrau, davant aquest fet concret, és molt preocupant no sols per efectuar una interpretació, al meu entendre, errònia i realitzada des de la distància, tant física com temporal, sinó perquè constitueix un clar indicador de la fredor i absència de tota mena de sentiment de la maquinària administrativa, en la qual els procediments s’han convertit en un fi en si mateixos, oblidant que l'objectiu últim de l’administració és el benestar de la ciutadania, a la qual es deu i sense la qual no tindria sentit la seua existència.

Aquestos mesos de pandèmia tots ens hem tirat les mans al cap per la situació de les residències però encara no s'ha abordat seriosament el debat de fons que no és altre que el seu disseny, la seua dimensió, la composició professional de les seues plantilles i el seu cost i de costos parlem també ací. A tots ens dolia la situació de les residències on morien desenes de persones, i en les distintas adjudicacions també jugava un paper esencial el preu però és que el preu sent important en cap cas ho és tot i menys en el sector de l’atenció a les persones.

Realment, qualsevol de les persones que ara llig aquest article pensa que amb eixe preu era possible una alimentació mínimament correcta? Crec que la finalitat dels governs que es constitueixen després de cada comptesa electoral, és la bona administració dels serveis que atenen a la seua ciutadania i això és el que ens va moure tant als tècnics com a mi, que assumisc la responsabilitat última d'eixa contractació, en dur a terme l'encomanda per a la prestació del servei de menjador de manera temporal i fins que es licitara i adjudicara el nou contracte.

Aquell govern exit de les elecciones municipales de 2015 havia apostat per la alimentació saludable i sostenible i per la inserció sociolaboral dels col·lectius més vulnerables i per acomplir amb eixe objectiu optàrem per fer-li l'encàrrec a Novaterra Catering, una empresa social la funció principal de la qual és la inserció sociolaboral de persones en situació o risc d'exclusió social. Estatutàriament el 100% dels beneficis es reinverteixen en la mateixa empresa per tal de generar un major impacte social. De fet Novaterra és una de las principals empreses d' impacte social de la Comunitat Valenciana, i així ho lo acrediten múltiples premis i reconeixements. Eixes deuen ser les irregularitats i la generació d'importants plusvàlues a l’empresari de les que parla l’Agencia al seu informe.

Crec que l'Agència i disculpe'm l'apreciació ha perdut l'ànima, el seu objectiu ha de ser anar a la recerca de la utilització fraudulenta dels recursos públics i no l’organ de revisión dels actes administratius que ja tenen als serveis municipals per fer el seguimient. Actuar d'urgència per garantir l'alimentació correcta d'un col·lectiu especialment vulnerable i en paral·lel a la velocitat que ho feia possible la maquinària municipal anar tramitant el plecs i traure la contractació del servei no és més que atendre a la ciutadania en allò que necessita. Buscar a una empresa de caràcter social i que teníem garanties del seu treball per al seua trajectòria no era per generar-li plusvàlues sinó per garantir l'economia social ni que fora temporalment perquè eixe és l'objectiu dels serveis socials.

La corrupció política ha suposat un perjudici per a la població d’una gran magnitud i s'ha convertit en, segons quins casos en una poderosa arma política i ha suposat que, per qüestió purament d'aparença, s'hagen creat un munt de mecanismes, de suposada autoprotecció, que fan que el funcionament de les institucions estiga llastrat. És com un vaixell que es protegeix amb tants canons que per l'excés de pes no pot eixir del port.

La quantificació del "frau" també és una entelèquia a l’informe, perquè el preu d'adjudicació a la nova empresa podia haver estat el que ha sigut després de la baremació de les distintas ofertes o altre i per tant la quantificació de la diferencia haver esta distinta, en fi l’informe passa per diverses i discutibles consideraciones però el pitjor de tot és que no haja tingut en compte cap de les explicacions donades ni per suposat l'opinió i testimoni de la regidora responsable que haguera estat encantada de donar les explicacions pertinents perquè la decisió no fou casual ni irresponsable sinò conseqüència d’unes urgències, unes necessitats i unes conviccions.

Mala manera d'impartir "justícia" sense el coneixement suficient i sense mirar més enllà ,acabarem fent , amb uns organismes així, una administració llunyana de la gent, formalista i freda que sols satisfarà a aquells buròcrates nostàlgics d'altres règims.

Trista i preocupada per la deriva.

Consol Castillo va ser regidora de Serveis Socials del l'Ajuntament de València entre 2015 i 2019