Unes portes rosa, un hort per al menjador i una escola que sembla casa

ALICANTE. No sempre una escola afronta una mudança. Una enorme responsabilitat que la històrica Doctor Calatayud d’Asp (Vinalopó Mitjà) va viure fa només unes setmanes cap a un nou disseny de l’oficina alacantina COR Asociados i el pla Edificant.

“Està a una zona central del poble i la parcel·la era més gran del que calia, fins i tot amb un enorme desnivell al terreny”, introdueix l’arquitecte i fundador de COR Miguel Ródenas. “Però l’únic problema que podia tenir el vam utilitzar a  favor: vam convertir un salt de tres metres en una grada que domina tot el pati. En lloc de tenir un enorme mur alt, vam generar un nou espai de trobada”.

El col·legi estava a un edifici històric del centre del poble que s’havia quedat encotillat per a les necessitats d’una escola moderna. Però fer-ne un de nou era una enorme responsabilitat. Per on començar? “La nostra intenció era donar-li màxima prioritat al pati, per això vam decidir construir l’edifici amb forma de L que poguera abraçar al pati”, explica Ródenas.

Una vegada decidida la forma, “la peça s’orienta per acomodar el programa, amb dos ales diferenciades, però també per respondre al carrer”. Si la parcel·la està rodejada de zones verdes a dos dels seus quatre costats, l’edifici emergeix als dos carrers on més cases hi ha, consolidant els seus fronts de façana.

I anticipant-se a futurs problemes de mobilitat, ara que la majoria d’escoles aposten per entorns pacificats sense trànsit, l’equip de COR va decidir directament projectar l’accés al col·legi des d’un carrer de vianants. Una porta doble que dóna servei a les dos àrees diferenciades d’este col·legi: un accés per a les aules d’Infantil —ubicades a la planta baixa— i un accés per a les aules de Primària —situades al corredor superior.

Formalment, el repte era un altre. Enfront dels enormes centres escolars on els xiquets se senten fora de lloc, “volíem maclar —fusionar volums geomètrics— peces de la façana, amb formes clares i identificables a la façana”. Des del carrer, diferents elements geomètrics sobreïxen per ajudar a entendre l’edifici, com els dos voladissos destaquen el doble accés o el volum en doble altura que acull l’escala de l’edifici i uneix les dos ales de la L: una amb els aularis dalt i baix d’Infantil i Primària, i altra amb l’àrea administrativa i de serveis.

Al pati es repetix una operació similar que utilitza la geometria per a reduir la percepció de l’edifici a l’escala dels més xicotets. En lloc d’optar per un mur completament recte, la façana va reculant com si fora una serra dentada. El ritme, amb un xicotet endarreriment que coincideix amb cada aula, permet identificar des de fora cada classe.

Mentrestant, tot està cosit per un voladís que dóna ombra a totes les finestres i genera un porxe que recorre el perímetre de l’edifici al llarg del pati. “L’alumnat així té un doble recorregut, interior i exterior, que a més els serveix per als dies de pluja”.

Les moreres del pati acaben de completar l’estratègia passiva per dissenyar l’edifici amb eficiència energètica. Magraners, ametlers i oliveres completen l’arbrat del pati, ja a tocar de l’hort. “Ara, al programa de Conselleria, l’hort escolar està considerat una aula més. Però al nostre cas, hem anat més enllà del mínim i hem multiplicat per sis la superfície normal d’un hort escolar. El centre ja tenia desenvolupat un gran projecte on porten les verdures que cullen per a menjar-se-les al menjador, i havíem de respondre a la seua ambició”, expliquen des de COR.

“Cada col·legi té el seu programa educatiu, per això des que ens van adjudicar el projecte, volíem conèixer les motivacions de l’equip docent. Col·locar les peces, que funcione d’una determinada manera, tenint en compte el programa pedagògic que desenvolupa cada col·legi”, apunta Ródenas. “Estàvem tan imbricats que el dia de la visita final, el director va fer el recorregut del centre i li van donar l’enhorabona perquè es pensaven que ell era l’arquitecte”, afegeix entre rialles.

Però la part més càlida l’amaga el seu interior. “Als corredors s’ha treballat amb colors que va codificant on estan les portes amb unes tonalitats roses que li donen una condició serena a l’espai”. Porcellànics i pintura que a la resta del centre combinen tons grisos. “Hi ha una intenció de fer-lo rosa, una situació on la qüestió de gènere no entre tan rotunda als espais, no siga només el color del lavabo de xiques. És un color tan atractiu com un altre i una declaració d’intencions. Li dóna una aura diferent”.