Foto: EVA MÁÑEZEls reptes actuals i futurs de la Universitat de València s'hauran d'afrontar per part del nou equip rectoral que isca de les eleccions que es celebraran el proper 22 de febrer. Tres són les candidatures que es presenten, dos dones i un home, i molts són el desafiaments que tindrà per davant la persona que aconseguisca el Rectorat.
La Universitat no sols ha de desenvolupar eficaç i eficientment les seues tasques fonamentals, que són la docència, la investigació i la difusió, sino que també ha de acomplir el seu compromís amb la societat i els ciutadans. Es tracta d'una institució amb una implicació i responsabilitat claus en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori en el que intervé i per això ha de interactuar amb la resta d'agents de manera cooperativa i solidària. A més dels seus objectius derivats de la seua activitat docent i investigadora, ha de plantejar-se i aconseguir també altres objectius de tipus social i medi-ambiental. La creació de valor s'ha de dirigir tant a la creació de valor econòmic com a la creació de valor social i medi-ambiental, és a dir, a la creació de valor compartit.
Des d'aquest punt de vista, estem d'acord en el fet de que els candidats a la Rectoria aposten per aspectes tan importants com el prestigi internacional, la millora de la posició en els rànquings mundials de recerca augmentant la producció i productivitat científica, potenciar la investigació competitiva, millorar la qualitat de la docència, enfortir la capacitat d'atractiu de nous estudiants de grau i de postgrau, potenciar la dimensió internacional de les titolacions, generar més i millor transferència i innovació i millorar els resultats de transferència de la investigació, entre d'altres. Tots aquests són objetius i estratègies que necessariament s'han de incloure en el ideari de la Universitat. Però no és suficient. La Universitat del futur ha de ser una universitat compromesa socialment i sostenible, i la sostenibilitat s'obté de la interacció i intersecció entre tres dimensions: la económica, la social i la medi-ambiental. S'han de incloure, per tant, objectius i estratègies que creen també valor social i valor medi-ambiental. En aquest sentit, la Universitat ha de contribuir a millorar els principis i valors de la dignitat humana, la solidaritat i justícia social, la sostenibilitat ecològica i la transparència i participació democràtica. I s'ha de fer amb criteris ètics i socials, prioritzant la cooperació sobre la competència i el benestar social i la qualitat de vida de les persones sobre altres objectius de creixement i expansió. El creixement i la expansió de la Universitat (econòmic, docent, investigador) no han de ser un fí en sí mateix, sino els mitjans a través dels quals amillorar el benestar de les persones (estudiants, personal docent i investigador, personal d'administració i serveis i ciutadans en general).
Precisament, aquests principis i valors són els que planteja el model de la Economia del Bé Comú proposat pel professor universitari austriac i activista social Christian Felber; un model econòmic basat en la sostenibilitat i en la creació de valor compartit, aplicable a qualsevol tipus d'empresa i organització, siga pública o privada. Es tracta d'un model que humanitza la economia mitjançant l'ús de criteris ètics, socials i medi-ambientals en base a l'aplicació d'una Matriu que serveix per a implementar el Balanç del Bé Comú. Aquest Balanç del Bé Comú permet que una organització puga mesurar la seua contribució al bé comú, és a dir, la seua contribució a la consecució dels principis i valors descrits anteriorment a través de la seua relació amb els seus grups de contacte com són els proveïdors, els finançadors, els seus treballadors, els clients i l'entorn social.
La Universitat de València compta amb una Càtedra d'Economia del Bé Comú des de l'any 2017, finançada per la Conselleria d'Economia Sostenible, sectors productius, comerç i treball de la Generalitat Valenciana; per tant, el compromís de l'Administració Pública valenciana és clar i concret amb aquest model. Però la Universitat de València ha de donar un pas més endavant i convertir-se en un Centre Universitari del Bé Comú, per a manifestar així també el seu compromís clar amb el model. La Universitat de Valencià hauria de signar el Protocol de centres educatius del bé comú i implementar el Balanç del Bé Comú, com a demostracions evidents i clares del seu compromís en el desenvolupament d'aquest nou model. Aquest hauria de ser un dels objectius prioritaris en l'agenda de la nova Rectora o nou Rector que sorgira de les eleccions del proper 22 de febrer. Algú dels tres candidats s'apunta a la proposta?
Joan Ramon Sanchis Palacio és catedràtic d'Organització d'Empreses i Director de la Càtedra d'Economia del Bé Comú de la Universitat de València
