Un valencianisme ambiciós, útil i il·lusionant

VALÈNCIA. Compromís ha estat, sense cap dubte, la ferramenta més útil de la que ha disposat mai el valencianisme d’esquerres. Amb Compromís, hem aconseguit coses que fa tan sols 10 anys no podíem ni somniar: alcaldies impensables, diputats i diputades a Madrid, eurodiputats a Brussel·les... i també formar part del govern de la Generalitat Valenciana, l'autogovern del nostre benvolgut país.

Els fruits de Compromís tenen els seus pilars en el treball de generacions i generacions de valencianistes: des de Faustí Barberà, passant per Empar Navarro, Joan Fuster o tantes i tants com els que patiren els temps de la Transició, la Batalla de València o els que van teixir aquell necessari valencianisme de conciliació. Gràcies a elles i ells, i el seu impagable treball, el valencianisme ha arribat viu i fort al segle XXI.

La virtut de Compromís ha estat capitalitzar tota eixa herència rebuda i donar-li coherència en un moviment polític progressista, obert, transformador i atractiu per amples capes de la ciutadania valenciana que combina el valencianisme i l’esquerra amb tantes altres causes que travessen la vida de valencians i valencianes de tota condició. Des del feminisme i l’ecologisme a la defensa de la diversitat LGTBI, els drets de les persones treballadores i tants altres drets i llibertats que tenen en Compromís el seu aliat.

Compromís és així la prova que els valencians i les valencianes no només existim com una (complexa) realitat cultural, lingüística, social, econòmica… Sinó que a més a més volem existir també d’una manera singular com a subjecte polític. O cosa que és el mateix, com a poble conscient i responsable del seu propi caminar. El nostre és, per tant, un projecte de país, que més enllà de reivindicar identitats històriques té sobretot voluntat de futur. Un projecte popular que només té sentit en tant que és útil, atractiu i efectiu per al poble al qual vol representar.

Totes i tots som conscients que amb la pèrdua del Govern de la Generalitat –i de l’Alcaldia de València entre d’altres– la societat valenciana ha inaugurat un nou cicle polític. Hi ha factors que poden dificultar el paper de Compromís en l’actual escenari valencià. Per una banda, una tendència global d’accentuada dretanització de l’opinió pública; d'una altra un centralisme informatiu i mediàtic creixent i finalment, una societat cada volta més polaritzada i desafecta de tot allò que faça olor a la política i les institucions.

Malgrat això, a diferència d’altres formacions polítiques que han nascut, crescut i en alguns casos mort en poc de temps a casa nostra, Compromís hem estat capaços de resistir al tsunami i aconseguir que l'innegable ressentiment electoral de 2023, no siga, ni de lluny, un enfonsament del projecte.

Però les dificultats externes i la resiliència del projecte no poden ser l'excusa per l’autocomplaença. Tan cert és que hi ha obstacles externs que perjudiquen el projecte com que hi ha raons internes que tampoc no ajuden a despegar. Tan cert és que Compromís aguanta com que el projecte deu espavilar per a no patir desgast.

Els signants d’este article, com probablement molts altres, estem preocupats per la situació de Compromís. Pensem que fa temps que el projecte viu una apatia orgànica que fossilitza una estructura a vegades poc operant que no respon a les necessitats reals d’un projecte polític que - a banda de plural - vol ser útil i eficient.

Generar i impulsar nous lideratges; millorar la comunicació i coordinació entre l’àmbit local, comarcal i nacional; definir estratègies globals inequívoques i coherents; evitar laberints orgànics i duplicitats que esgoten a qualsevol… Els reptes són molts, grans i diversos.

En l'àmbit territorial trobem casos que han aconseguit consolidar posicions hereves de l’impuls conjuntural de 2015. Per contra, també trobem municipis importantíssims demogràficament on no s'ha retingut el capital polític del cicle anterior i s'ha tornat a resultats electorals “de tota la vida” insuficients per a un projecte que aspira a l'hegemonia.

Ni és la nostra intenció assenyalar a ningú ni seria just que la responsabilitat puga recaure exclusivament en la direcció nacional, com tampoc els resultats locals no són mai responsabilitat exclusiva d’un col·lectiu. Molt menys formar part d’aquell “foc amic” de certa tradició caïnita del valencianisme – de vegades es practica de manera pública i notòria fent un mal servei a Compromís i al valencianisme.

Som crítics i autocrítics. Sabem que hi ha elements externs que no depenen de nosaltres, però també que moltes coses, a la interna, es poden i deuen fer millor. Sabem també -per la nostra trajectòria i per la història del nostre moviment- que el valencianisme d’esquerres necessita d'una extraordinària unitat d’acció per enfortir l'aposta i fer-la operativa i competitiva.

És per això que, ara que s’apropa un congrés nacional de Més Compromís -el partit del que formem part, que ens estimem i que considerem casa nostra- volem fer una crida a la màxima responsabilitat a la llista de l’actual secretària general, Amparo Piquer, i a la llista encapçalada per David González.

Sabem que en ambdues propostes hi ha persones molt vàlides que s’estimen el projecte, que assumeixen plenament els seus valors, persones que tenen una voluntat constructiva i no destructiva. Apel·lem a la seua responsabilitat i trellat per entendre’s pel bé de Més Compromís i de Compromís. Entendre’s d'acord amb un projecte de modernització i rellançament del projecte de Compromís, no a partir de noms, quotes o càrrecs. Seria desitjable que tot el debat congressual girara entorn d'una concreció de projecte que afrontara els reptes pendents com els abans esmentats.

Creiem indispensable posar mans en farina per solucionar els problemes de funcionament que més amunt hem apuntat. Sabem que no serà fàcil i per això pensem que s’ha de fer des de la unitat d’acció més ampla possible i per persones preparades i responsables.

Com molta militància, les signants, volem caminar a un espai d’entesa. Una entesa imprescindible per impulsar Compromís cap a un projecte més modern, més ambiciós, útil i il·lusionant per a les valencianes i valencians. Unitat i un projecte clar i definit, com a pilar i punt de trobada. Compromís bé s’ho val, el valencianisme bé s’ho mereix i ho necessita.

Francesc Roig, diputat a les Corts Valencianes

Eva Coscollà, regidora a l’Ajuntament de València