VALÈNCIA. La regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Emergència Climàtica, Alícia Izquierdo, i el director general de Medi Natural, Daniel Muñoz, han informat aquest dijous, en roda de premsa, de l'aprovació definitiva del Pla Director del Barranc de Beniopa, en la Junta de Govern Local celebrada dimarts passat.
L'aprovació d'aquest document estratègic coincideix amb la presentació al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic d'un nou projecte d'un milió d'euros, per a optar a finançament europeu a través dels fons FEDER, que permetrà continuar desenvolupant les actuacions de prevenció d'inundacions i recuperació ambiental del barranc.
La intervenció proposada se situa a l'entorn del polígon industrial Alcodar i de l'IES Tirant lo Blanc, un dels punts identificats com a prioritaris pel Pla Director per les seues característiques hidràuliques i els riscos associats a possibles episodis de pluges intenses.
Izquierdo ha explicat que el projecte ja estava preparat des de fa mesos i que forma part de la planificació establida en el nou document. "No estem parlant d'actuacions aïllades ni d'improvisacions. Tenim una planificació que identifica els punts més vulnerables del barranc, estableix les prioritats i determina les intervencions necessàries. El nou projecte d'Alcodar és un pas més en eixe full de ruta que ens ha de permetre continuar reduint el risc d'inundacions a Gandia", ha destacat la regidora.
Un projecte de 3,5 milions d'euros que ha sigut el punt de partida
L'aprovació del Pla Director culmina el projecte de renaturalització i mitigació dels efectes de les inundacions al corredor verd del barranc de Beniopa, desenvolupat recentment per l'Ajuntament de Gandia amb una inversió de 3,5 milions d'euros, finançats a través de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb fons europeus Next Generation.
Aquest projecte ha permés executar importants actuacions de recuperació ambiental i millora hidràulica, però també incloïa, com una de les seues peces fonamentals, la redacció i aprovació del Pla Director.
Per tant, les intervencions realitzades fins ara constitueixen només la primera etapa d'una actuació integral molt més ambiciosa, que haurà de continuar desenvolupant-se durant els pròxims anys.
La regidora de Medi Ambient ha insistit en la importància d'aquesta perspectiva a llarg termini: "Quan vam començar a treballar en la recuperació del barranc de Beniopa, sabíem que no podíem resoldre tots els problemes amb una única inversió. Els 3,5 milions d'euros han sigut fonamentals per a començar a actuar, però també per a disposar d'un estudi rigorós que ens diga què hem de fer a partir d'ara, on i amb quina prioritat".
En aquest sentit, ha remarcat que "el projecte que acabem de finalitzar no és el punt d'arribada, sinó el punt de partida d'una transformació del barranc que considerem necessària i prioritària per a la seguretat de Gandia i per a la recuperació del seu patrimoni natural".
La primera bassa de laminació ha funcionat
Una de les actuacions més significatives executades en aquesta primera fase ha sigut la construcció de la bassa de laminació situada davant del col·legi Los Naranjos, a l'entrada de Beniopa. Aquesta infraestructura, integrada en un parc inundable d'aproximadament dues hectàrees, té una capacitat de retenció de 36.000 metres cúbics d'aigua i està dissenyada per a emmagatzemar temporalment part dels cabals que baixen pel barranc durant els episodis de pluges intenses.
La seua funció és reduir i retardar el volum d'aigua que circula aigües avall, de manera que disminuïsca la pressió sobre els trams urbans del barranc i es reduïsca el risc de desbordaments. De fet, les pluges intenses registrades recentment a Gandia han permés comprovar per primera vegada el funcionament d'aquesta infraestructura en un episodi meteorològic important.
Segons ha explicat la regidora, la bassa ha respost correctament i ha contribuït, juntament amb les altres actuacions de millora hidràulica executades, a reduir els efectes de les precipitacions sobre la ciutat. "Sabiem que estàvem construint una infraestructura necessària, perquè així ho determinaven els estudis tècnics, però fins ara no havíem tingut l'oportunitat de comprovar-ne el funcionament davant d'un episodi d'aquestes característiques. I el resultat ha sigut satisfactori", ha assenyalat Izquierdo.
"No es tracta de traure pit ni de pensar que el problema està resolt. Sabem que el risc zero no existeix i que encara tenim moltes actuacions pendents. Però sí que podem afirmar que invertir en prevenció funciona i que les decisions que prenem hui poden evitar conseqüències molt més greus en el futur". Izquierdo ha subratllat que aquest tipus d'infraestructures exemplifiquen la necessitat de mantindre una política de gestió del territori basada en el coneixement científic, la planificació i la previsió.
En aquest sentit, el director general de Medi Natural ha recordat que la bassa construïda és la més menuda de les tres grans infraestructures de laminació contemplades en el Pla Director. Les altres dues, previstes aigües amunt, permetran incrementar la capacitat de retenció temporal d'aigua i reforçar el sistema de prevenció d'inundacions.
Un Pla Director per a actuar des de Marxuquera fins a la desembocadura
Muñoz ha explicat que el Pla Director és el document tècnic que ha de guiar les futures actuacions al llarg de tot el barranc, des de la seua capçalera a Marxuquera fins a la desembocadura al Grau: "És el nostre full de ruta i una peça fonamental per a la prevenció d'inundacions a Gandia. Hem estudiat el barranc des de totes les perspectives, hem identificat els punts febles i hem establit quines actuacions són necessàries i en quin ordre s'han d'executar", ha indicat.
El document aborda tres grans sistemes complementaris: El primer és el sistema hídric, centrat en el funcionament hidrològic i hidràulic del barranc, la identificació de les zones de major risc, la millora de la capacitat d'evacuació i laminació de l'aigua i la reducció dels efectes de les inundacions.
El segon és el sistema biològic, que contempla la restauració dels ecosistemes, la recuperació de la vegetació autòctona, l'eliminació d'espècies invasores, la protecció dels hàbitats i la millora de la connectivitat ecològica.
Finalment, el sistema cívic i cultural planteja la integració del barranc en la vida quotidiana de la ciutadania, mitjançant la creació i millora d'itineraris per a vianants i bicicletes, espais verds, zones d'estada i connexions entre els diferents barris i el territori rural.
"El barranc no és només un lloc per on passa l'aigua. És també un corredor ecològic, un espai natural i un element que connecta diferents parts del nostre territori. Volem que siga més segur, però també que estiga ambientalment millor i que la ciutadania el puga disfrutar", ha explicat Muñoz. Per a organitzar les intervencions, el Pla Director divideix el barranc en quatre grans trams: Marxuquera Alta, Marxuquera Baixa, el tram urbà i la zona de marjal i desembocadura. A partir d'aquesta anàlisi territorial, identifica quatre àmbits estratègics d'actuació: la desembocadura, Alcodar, el Parc de l'Oest i Cigró.
Alcodar: la pròxima actuació prioritària
El nou projecte presentat al Ministeri se centra en el ‘node d'Alcodar’, una de les zones on el Pla Director ha identificat problemes hidràulics que requereixen una intervenció prioritària. Aquest punt es troba a l'entorn del polígon industrial Alcodar i de l'IES Tirant lo Blanc, on el barranc experimenta una transició entre el tram urbà canalitzat i una llera de característiques naturals.
Segons ha detallat Daniel Muñoz, l'aigua procedent de la zona urbana circula per un tram formigonat i arriba a Alcodar amb una velocitat elevada. En aquest punt, el barranc s'estreta considerablement i recupera un llit natural de terra, fet que pot dificultar l'evacuació de l'aigua. Aquesta situació pot generar desbordaments i fenòmens de retorn de l'aigua cap als trams situats aigües amunt, amb el consegüent risc d'inundació per a les instal·lacions industrials i altres espais pròxims.
"És un punt molt important perquè l'aigua arriba amb molta velocitat i es troba amb un estretament del barranc. El que volem és resoldre aquest problema hidràulic, millorar la seguretat de l'entorn i, al mateix temps, continuar recuperant ambientalment aquest tram", ha explicat Muñoz.
La intervenció també permetrà avançar en la continuïtat dels itineraris per a vianants i bicicletes i en la integració paisatgística del barranc. El projecte, valorat en un milió d'euros, forma part de les actuacions prioritàries identificades pel Pla Director i dona continuïtat a les obres desenvolupades durant la primera fase de renaturalització.
Desembocadura: actuacions ja executades per a millorar l'evacuació de l'aigua
Un altre dels àmbits estratègics és la desembocadura del barranc, al Grau de Gandia, on s'ha concentrat una part important de les actuacions del projecte de 3,5 milions d'euros recentment finalitzat.
Els treballs han inclòs l'ampliació de la secció hidràulica del barranc, la retirada de les canyes invasores, la recuperació de la vegetació i la creació d'un itinerari per a vianants i bicicletes. Aquestes intervencions han permés millorar les condicions ambientals del tram final i afavorir una evacuació més adequada dels cabals cap a la desembocadura. Muñoz ha destacat que, durant les últimes pluges, també s'ha pogut comprovar la importància d'aquestes actuacions. "La desembocadura ha funcionat millor perquè havíem actuat sobre ella. La retirada de les canyes i la millora de la secció del barranc han contribuït a facilitar l'eixida de l'aigua. És un exemple més de com la restauració ambiental i la prevenció d'inundacions poden anar de la mà", ha assenyalat.
Parc de l'Oest: una segona bassa de laminació de major capacitat
El tercer àmbit prioritari és el denominat Parc de l'Oest, situat a l'entrada de Beniopa, en la connexió amb el passeig de les Germanies. En aquest entorn s'ha construït la primera bassa de laminació, davant del col·legi Los Naranjos, i el Pla Director contempla ampliar el sistema amb una segona bassa de dimensions superiors.
Aquesta nova infraestructura permetria recollir part de les aportacions d'aigua procedents dels barrancs de l'entorn de la Falconera, que conflueixen en aquesta zona. La proposta combina la funció hidràulica amb la creació d'un gran espai verd d'ús públic.
Muñoz ha explicat que aquest és un dels principis que orienten el Pla Director: aprofitar les infraestructures de prevenció d'inundacions per a generar també nous espais naturals i d'esbarjo: "La major part del temps aquests espais funcionen com a parcs públics, accessibles per a la ciutadania. Només quan hi ha una situació d'emergència es restringeix l'accés perquè puguen complir la seua funció de retenció de l'aigua".
Cigró: la major infraestructura de laminació prevista
El quart node estratègic se situa a la zona del Cigró, a Marxuquera, on conflueixen diferents aportacions d'aigua procedents de l'entorn del Mondúver i la Falconera. En aquest punt, el Pla Director contempla la construcció de la major de les tres basses de laminació previstes al barranc de Beniopa.
La seua ubicació aigües amunt permetria retindre temporalment una part important dels cabals abans que arriben als trams més pròxims a la ciutat. D'aquesta manera, les tres basses funcionarien com un sistema complementari de laminació, destinat a reduir els cabals punta i disminuir el risc d'inundacions aigües avall.
Aquesta actuació també es planteja des d'una perspectiva de recuperació ambiental i ús públic, amb la integració de la infraestructura en el paisatge natural de Marxuquera.
La necessitat de continuar invertint davant de l'emergència climàtica
Finalment, Izquierdo ha insistit que l'aprovació del Pla Director representa un pas fonamental, però que el repte principal a partir d'ara és aconseguir el finançament necessari per a executar progressivament les actuacions previstes. En aquest sentit, ha recordat que l'Ajuntament continua treballant per a implicar altres administracions en el desenvolupament del projecte. La regidora ha reiterat la voluntat de mantindre una reunió amb el comissionat de la Generalitat Valenciana per a abordar les necessitats de prevenció i recuperació del territori, després que una trobada prevista anteriorment haguera de ser ajornada per qüestions d'agenda.
Així mateix, ha destacat l'interés mostrat pel Ministeri per les infraestructures hidràuliques executades al barranc de Beniopa, que han comptat amb finançament estatal i europeu a través de la Fundació Biodiversitat. "La recuperació del barranc de Beniopa és un projecte de ciutat que va molt més enllà d'una legislatura o d'una actuació concret. El que hem fet fins ara és important, però encara queda molt de treball. El barranc de Beniopa necessita una intervenció continuada durant els pròxims anys, i la nostra responsabilitat és deixar planificat el camí, buscar els recursos i continuar avançant. Perquè protegir el nostre territori és protegir les persones que hi viuen", ha conclòs.
