Després d’unes setmanes revisant les tendències en matèria de models de negoci basats en la sostenibilitat i l’economia circular, els esdeveniments europeus es precipiten i ens dibuixen un macro-entorn on el factor polític apareix trufat d’incertesa. Redéu amb els polítics, quin mal de cap donen!
I és que fent un poc de memòria, el 23 de Juny de 2016 els votants britànics van ser convocats a votar en referèndum si volien romandre o eixir de la Unió Europea (UE). Els resultats amb un 71,8% de participació donaren la majoria a l’eixida del Regne Unit (UK) de la UE per l’estret marge de 51,9% de vots a favor de l’eixida vs. 48,1% dels vots a favor de romandre. Des del punt de vista democràtic, ningú pot negar que es tracta d’una decisió presa democràticament amb una participació elevada per part del poble. Si bé, els resultats NO van ser homogenis al llarg dels diferents territoris. Així a Anglaterra els resultats foren 53,4% a favor del brexit vs. 46,6% a favor de romandre a la UE, a Gales 52,5% a favor del brexit vs. 47,5% a favor de romandre a la UE. Mentre que l’opció de romandre a la UE va ser clarament majoritària a Escòcia amb el 62% a favor de romandre i 38% per l’eixida, reflectint la clara vocació europeista del poble escocès. Finalment, Irlanda del Nord també va fer palès el seu tarannà europeista en votar un 55,8% a favor de romandre i un 44,2% a favor del brexit. Faig aquest recordatori de resultats amb el propòsit de reflectir que ni molt menys es tracta d’una opinió homogènia des del punt de vista territorial, la qual cosa en el moment en el que el brexit es materialitze causarà fortes tensions i inestabilitat als territoris que actualment conformen el Regne Unit.
Tanmateix, he de reconèixer que el problema podria ser major del que és (que ja és molt gros) en el cas que el Regne Unit formara part de la moneda única (l’Euro) i haguera integrat totalment la seua política monetària amb la de la zona Euro. En aquest hipotètic cas les turbulències monetàries a les que s’estaria enfrontant ara mateix l’Euro serien considerables. No obstant, amb l’actual situació on el UK no ha format mai part de la zona euro, un brexit és complicat però no tant com ho podria ser. Així, és d’esperar que la major part de les turbulències monetàries als mercats internacionals de divises les patisca principalment la lliura esterlina i , de moment, sembla que així està sent.
Tot i això, el Brexit suposa l’eixida del mercat únic europeu de la segona economia d’Europa i això és un fet de calat que tindrà conseqüències molt importants a llarg termini. El gràfic que tenen a continuació, mostra el pes de les economies dels diferents països sobre el PIB total de la UE (GDP: Gross Domestic Product en anglès), les dades són de l’EUROSTAT.
