Veient les notícies per televisió he pogut constatar com la bogeria guerrera del duo Trump-Netanyahu en atacar a l'Iran està provocant un incendi en tot l’Orient Mitjà amb conseqüències terribles per a la seua ciutadania, però també amb efectes en tota l’economia mundial que a nosaltres ens suposarà seriosos problemes. Segons indicaven les notícies el preu del petroli havia augmentat un 14%. El preu del gas en poc menys d’una hora i mitja havia passat de 90 a 144 dòlars. Un augment de més del 50%. No paga la pena parlar, per la seua evidència, de les conseqüències econòmiques que suposa: Encariment dels combustibles, inflació desbocada, contracció de l’economia, augment de l’atur, etc.
Quan parlem del canvi climàtic acostumem a posar-nos catastrofistes pels efectes que dia rere dia veiem que suposa: Danes amb inundacions i vents huracanats, incendis incontrolables, estius cada vegada menys suportables, pèrdues agrícoles i de tota mena i, per descomptat, la necessitat urgent d’arbitrar mesures de prevenció sobre els seus efectes en la seguretat de la ciutadania. Efectes que cada any es tornen més virulents i més abundants. No cal insistir massa veient els últims anys que duem en el País i en tota Espanya. Normalment, veiem la lluita contra el canvi climàtic com quelcom que cal fer, però que suposa sempre problemes amb la nostra manera de viure i limitacions a moltes comoditats que el desenvolupament tecnològic ens ha aportat i ens permet gaudir.
Però també hem de veure la lluita contra el canvi climàtic com una oportunitat que conté molts elements positius que hem d’aprofitar i desenvolupar. És evident que l’avanç del nostre país en producció d’electricitat renovable farà que el preu de l’electricitat siga menys sensible a l’augment del preu del gas. Sens dubte aquells que ja disposen d’un cotxe elèctric no patiran el previsible augment de la gasolina. Si haguérem avançat més de pressa en el Corredor ferroviari Mediterrani hui dia patiríem menys l’augment del gasoil en el transport de mercaderies. Però les dades són encara contundents: Malgrat que en 2025 Espanya va importar el 4,9% menys de petroli que en 2024, el nostre país va importar 61,423 milions de tones d'aquest. Parlar del seu cost és anar a unes xifres només comparables amb els pressupostos estatals. Cal saludar el descens de les importacions provocat sens dubte per l’entrada de les energies renovables. Però quantes coses es podrien fer amb la ingent despesa que suposa la compra de petroli? Açò és la manifestació palmària de la manca de sobirania energètica. Avançar en l’electrificació sostenible que puga anar substituint el més ràpid possible als combustibles fòssils ens permetrà mirar els conflictes generats pel senyor Trump des d’una altra perspectiva. Des de la sobirania i des de la independència del que passe i puga passar al voltant de l’estret d’Ormuz. I, d’altra banda, podrem emprar aquests ingents recursos econòmics en satisfer distintes necessitats socials.
Avançar en la direcció d’introduir les energies alternatives suposa un gran esforç en totes les direccions. El motor de combustió és, des de l'inici de la revolució industrial, el cor del progrés i de la tecnologia tal com la coneixem avui. El futur va en la direcció de l’electrificació renovable. Hui tenim dos alternatives: Seguir el camí del senyor Trump "Perfora, baby perfora" i quedar-nos enrere o avançar en direcció contrària cap a la nova revolució industrial a la màxima velocitat que ens permeta la nostra economia.
Hi ha un altre factor que moltes vegades no tenim en compte al parlar d’energia renovable. La nostra posició de privilegi respecte a Europa respecte als avantatges que tenim en captació d’energia solar al ser Espanya un país amb màxims d’hores de sol. Sembla com si el sol estiguera una altra vegada de la nostra part. La primera va ser amb el famós «sol i platja» per afavorir l’entrada de turistes i convertir-nos en una potència turística mundial allà en els anys del tardofranquisme. Ara provocant una eficàcia més elevada de la captació fotovoltaica que ocasiona uns preus de l’electricitat molt més reduïts que en la major part d’Europa. La conseqüència és clara: Moltes empreses multinacionals electro-intensives fixen els seus ulls en el nostre país per a grans inversions en noves plantes industrials possibilitant que deixem de ser un soci de serveis de la Unió Europea per a passar a ser també un element important de la seua indústria. Seria difícil entendre la ubicació de la planta de bateries de Volkswagen en Sagunt sense tenir en compte aquest factor.
Per tant, energies alternatives sí. Per la lluita contra el canvi climàtic, per descomptat. Però amb similar importància cal avançar en la sobirania energètica davant l’actual caos geoestratègic made in Trump i hem d’apostar per aprofitar la nova industrialització que permeten els baixos preus de l’electricitat generada a partir del sol.
Joan Ribó és exalcalde de València
