Encetem any i amb ell nous propòsits i forces renovades després de passar uns dies especials envoltats de família i amistats. Hem carregat piles i ara toca dedicar-nos a les nostres ocupacions amb més força si cap. Per a poder fer-ho el més eficientment posible, una de les coses que cal determinar és el balanç de l’any que deixem.

Acabem un any de treball continu pels pobles afectats per la dana. 2025 ha estat marcat per la reconstrucció, on encara que s’ha avançat, queda molt per fer. Així, el primer objectiu per a enguany ha de ser el mateix que fa un any: ajudar als nostres pobles a recuperar la normalitat després de la pitjor catàstrofe per a la província de València. 

Puc dir amb orgull que la Diputació de València ha estat a l’alçada de les circumstàncies, així ho reconeixen també els pobles afectats. És el nostre deure, més enllà de competències o no, és la nostra responsabilitat i és la nostra implicació amb els municipis. Hem estat, estem i estarem fins que els nostres pobles es recuperen. Des del minut zero fins a l’últim: complim i complirem. En tot cas, sempre tot és susceptible de millora i ens esforcem perquè així siga. 

D’altra banda, en estos primers dies de l’any, les valencianes i els valencians també esperem amb il·lusió el Reis. En pocs dies arribaran al Port de València i des d’allí, amb la seua màgia, abarcaran cada racó de la província. Confie que gràcies a la tasca de administracions, associacions i voluntaris, que els tiren una maneta, no hi haja ni un sol xiquet o xiqueta sense regal.

Entre totes i tots, un exemple d’unió indestructible, mantenim esta tradició tan viva i emocionant des de fa 2.026 anys i que l’Evangeli segons Sant Mateu descriu així: “En aquell moment, uns mags d'Orient es van presentar a Jerusalem preguntant: “On està el Rei dels jueus que ha nascut? Perquè hem vist eixir la seua estrela i venim a adorar-ho” (…) I en entrar a la casa, van veure al xiquet amb la seua mare Maria, i prostrant-se, el van adorar; i obrint els seus tresors, li van oferir regals: or, encens i mirra.

Un regals que, adaptats al segle XXI, de segur ja estan preparats per a portar a les llars valencianes. Desitge que els principals siguen salut, amor i pau. A casa nostra cal una pau que allunye la polarització i acoste el diàleg i l’enteniment. I al món cal la PAU amb majúscules, el món està famèlic de pau.

Tot i això, mai hem de perdre l’esperança, hi ha algunes senyals que ajuden a mantindre-la viva. Enguany, després de dos anys, la ciutat de Betlem (Cisjordània), on va nàixer Jesús de Natzaret, ha tornat a celebrar esta data tan especial per als cristians. La Basílica de la Nativitat i els seus voltants s’ha omplit de nou de llum, música i goig. Esperem que siga així per a sempre i que cap amenaça torne a apagar ni este espai ni cap altre.

Lamentablement, hi massa llocs en conflicte que necessiten esperança i pau. Per això, perquè esta és la realitat que vivim en diferents parts del món, hem de donar gràcies per viure en este país on últimament s’escolta massa soroll i es troba a faltar la germanor i la generositat que hem sabut demostrar en temps difícils. Hem d’agrair, valorar i protegir el que tenim, que és molt. Este també és un propòsit per a 2026.

Disfruten del que queda d’estes festes i bon any!