CASTELLÓ. Hi ha decisions que es prenen lluny de la ciutadania, però que afecten directament el nostre futur com a poble. L'elecció del nou president de la Generalitat Valenciana és un clar exemple. Des de Madrid han decidit que serà Juan Francisco Pérez Llorca. Ha sigut el senyor Abascal qui li ha dit al senyor Feijóo que el nou ocupant del Palau de la Generalitat havia de ser el portaveu del PP de dreta extrema a les Corts Valencianes.

És molt important recordar que Pérez Llorca, "el no elegit", no serà president per voluntat de les urnes, sinó pels interessos electoralistes d’un PP atemorit pels resultats i per una dreta extrema a la qual li és completament igual el que els passe als valencians i valencianes. VOX només pensa en clau nacional i això ho demostra cada dia: són un partit que diu no creure en les autonomies, però quan els toca ocupar càrrecs de més de 100.000 euros anuals —com el cas de la presidenta de les Corts— deixen de costat la unitat d’Espanya.

La ciutadania pot pensar que l'elecció de Pérez Llorca pot suposar un canvi polític, però per desgràcia no és així. El portaveu del PP sempre ha sigut la mà dreta del senyor que estava dinant al Ventorro. Pérez Llorca és un dels manufacturers del "pacte de la servilleta", signat pocs dies després de les eleccions del 28 de maig de 2023, que va representar la submissió del PP a la ideologia ultraconservadora de VOX per aconseguir la Generalitat Valenciana.

Cal recordar, a més, el paper que va jugar el "no elegit" en la defensa de la mal anomenada llei de llibertat educativa. Va ser ell qui va prendre la paraula per justificar-la, abanderant una "falsa llibertat" sense cap criteri pedagògic. Davant les preguntes que li vam fer des del PSPV, no va saber respondre si també certificarien l'anglés al final del batxillerat amb només una assignatura cursada —com sí que fan amb el valencià— ni quins criteris pedagògics seguirien per fer les agrupacions en infantil, primària i secundària.

Fins i tot va arribar a dir que l'anomenada llei de llibertat educativa pensa en les famílies. I sí que és vetitat que pensa en les famílies, però només en les de l'ensenyament concertat, perquè en els centres públics les famílies han vist com aquesta llei destrueix tot el treball dels equips docents, orientació, tutors, tutores i equips directius treballant junts a l'hora d'aplicar criteris pedagògics per confeccionar els grups. La seua ignorància del sistema educatiu va quedar en evidència quan va afirmar que l'alumnat amb necessitats educatives especials podria adaptar la llengua, sense saber que això ja estava previst en les mesures de nivell 3. I el seu menyspreu va arribar al punt màxim quan va dir que l'alumnat podria triar la llengua en la qual fa un examen encara que la matèria es cursara en valencià. Evidentment, quan li vam preguntar si això també s'aplicaria a les assignatures impartides en anglés, no va respondre. Però sabíem que no ho faria, perquè la llei només tenia un objectiu: interessos electoralistes. Una llei feta per enfrontar, per acostar el missatge del PP al de VOX i mantindre així el seient del Palau de la Generalitat.

Davant d'aquesta posada en escena, només podem sentir tristesa i decepció pel que probablement serà el nou president. Un president que ha sigut un fidel escuder del senyor que va abandonar els valencians i valencianes el 29 d'octubre. Un portaveu que prefereix fer càlculs electorals per traure rèdit personal abans que analitzar les conseqüències pedagògiques d'una llei que ataca la nostra llengua i el nostre sistema educatiu.

Com vaig recordar a la meua intervenció en les corts amb les paraules que deia Vicent Andrés Estellés, "Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble la teua pròpia veu". En aquell cas jo feia referència al fet que el PP havia deixat de costat la veu del poble valencià amb la defensa de la nostra llengua, però ara el "no elegit" ha preferit assumir directament la veu d'altres —dels que decideixen des de Madrid—, ignorant la veu d'un poble que vol ser escoltat, respectat i governat des d'ací.

El càrrec que segurament ocuparà el senyor Llorca naix amb defallida per quatre motius fonamentals: en primer lloc, perquè ha sigut la mà dreta i el principal suport de les mentides del senyor que estava de dinar el 29 d'octubre; en segon lloc, perquè ha estat l'enllaç amb la dreta extrema per assumir els principis del negacionisme climàtic —el mateix que no va ajudar a salvar vides en la DANA—; en tercer lloc, perquè ha sigut la punta de llança de les mesures més pròpies de la ultradreta per acontentar el partit de l'anticiència; i, en quart lloc, perquè la decisió ha vingut determinada des de la capital del Regne, des de Madrid, amb el vistiplau del senyor Abascal.

En definitiva, "el no elegit" és el símbol d'una manera de fer política que menysprea la democràcia valenciana i la voluntat del nostre poble.