CASTELLÓ. Tradicionalment, s'ha utilitzat l'expressió el racó de pensar per referir-se al lloc on l'alumnat havia de reflexionar sobre una conducta inadequada. Fins i tot, alguns centres educatius disposen d'aules de reflexió destinades a aquells estudiants que dificulten el desenvolupament normal de les classes.
La pregunta que vull plantejar és ben senzilla: el senyor Pérez Llorca haurà passat algun moment al racó de pensar aquest mes d'agost? La justificació d'aquesta qüestió és més que evident. L'educació valenciana travessa una situació límit a conseqüència de les polítiques impulsades pel govern del PP i Vox a la Generalitat Valenciana. No es pot eximir de responsabilitat els actuals governants després de tot el que va succeir al final del curs 2025-2026.
A més, cal recordar que la comunitat educativa valenciana ja els ha advertit clarament que, amb l'inici del nou curs, tornarà a omplir els carrers en defensa d'una educació pública de qualitat. Davant aquesta incapacitat per resoldre els conflictes i vista la incompetència demostrada per la responsable de la Conselleria d'Educació, considere legítim preguntar-me si el president de la Generalitat ha dedicat alguns dies a reflexionar sobre les polítiques educatives que està aplicant.
Tanmateix, allò que qualsevol persona podria considerar lògic davant el desastre educatiu provocat per les polítiques del govern valencià em fa pensar justament el contrari. Potser sí que han passat pel racó de pensar, però no per rectificar, sinó per planificar nous atacs contra l'educació pública.
Els dirigents d'aquest PP, escorat cada vegada més cap a l'extrema dreta, de la mà de Vox probablement han aprofitat aquests dies per a continuar desenvolupant una agenda clarament hostil a l'ensenyament públic. Per a uns i per als altres, perquè en aquest àmbit comparteixen objectius, l'educació que iguala oportunitats no és una prioritat. No tenen gens d'interés a garantir que tota la ciutadania puga accedir en condicions d’igualtat a una educació universal i de qualitat.
Només cal repassar les mesures que han impulsat des que governen. Una de les primeres va ser la implantació del districte únic, una decisió que obria la porta a la selecció d'alumnes per part dels centres concertats. En altres paraules, la possibilitat de decidir qui entra i qui queda fora.
Posteriorment, va arribar la Llei de Llibertat Educativa, que clarament és una falsa llibertat. Aquesta norma, a més de constituir un atac directe a un dels principals signes d'identitat del poble valencià, la nostra llengua, permet que una part important de l'ensenyament concertat i privat no tinga l'obligació d'impartir almenys una quarta part del currículum en valencià. És cert que, en molts casos, aquesta situació ja es produïa de facto, però ara compta amb una cobertura legal explícita.
Per comprovar l'escàs compromís d'aquests sectors amb el valencià com a llengua vehicular, només cal observar els resultats de les consultes lingüístiques en nombrosos centres concertats, on l'opció pel castellà s'ha imposat de manera majoritària.
La guinda del pastís ha estat la introducció de mecanismes de control ideològic a les aules mitjançant la llei d'acompanyament dels pressupostos de 2026, aprovada a finals del passat juliol. I és ací on em formule una pregunta fonamental: realment hi ha adoctrinament ideològic a les aules de l’educació pública valenciana?
És ideologia ensenyar valors democràtics? És ideologia explicar les conseqüències del canvi climàtic? És ideologia educar en la igualtat entre homes i dones o en el respecte a la diversitat afectiva i sexual? La meua resposta és rotundament no.
Ara bé, allà on sí que podem identificar una ideologia concreta és en aquells centres que segreguen l'alumnat per sexe. Aquests centres són concertats i responen a una determinada concepció ideològica de la societat. Són centres identificats amb l'educació catòlica. Però evidentment són un percentatge mínim de tots que fonamenten el seu projecte educatiu en una creença religiosa. No hi ha també una opció ideològica darrere? Evidentment que sí.
Per tant, on és realment el problema? Cap de les tres qüestions esmentades generava conflictes en l'educació pública; ben al contrari. L'adscripció de l’alumnat segons la zona de residència contribuïa a evitar processos de selecció encoberta que afavorien determinats centres. Pel que fa al valencià, la normativa anterior perseguia un objectiu ben clar: protegir i garantir la continuïtat de la llengua pròpia del nostre poble.
Finalment, la introducció d'una mena d'inquisició educativa només servirà per a crear nous focus de confrontació entre famílies i docents al voltant d'aspectes que ja estaven regulats i que, per damunt de qualsevol altra consideració, haurien de regir-se per criteris científics, democràtics i d'igualtat.
Malauradament, el racó de pensar que utilitza l'actual president de la Generalitat no pareix un espai destinat a la reflexió ni a la millora de l'educació pública valenciana. És, potser, algun indret de Finestrat; potser una cambra dels horrors; potser el laboratori del doctor Jekyll transformat en el de Mr. Hyde; o potser, simplement, el Ventorro. Un lloc on el PP més extremista, amb els seus socis de Vox, prepara noves estratègies per a desacreditar l'escola pública i alimentar la confrontació.
Perquè convé no enganyar-se: els sectors més ultres del conservadorisme tenen molt clar quin és el seu objectiu. L'enfrontament els proporciona rèdits polítics i això resulta especialment trist quan allò que està en joc és el futur de l'educació valenciana.
Tanmateix, potser no caldrà esperar massa. A tot tardar, el maig de 2027, la ciutadania tindrà l'oportunitat d'enviar el senyor Pérez Llorca i els seus companys de viatge de Vox al veritable racó de pensar.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
