Mentre ahir molts valencians i valencianes celebràvem el nostre dia gran, altres no tenien forces per alçar-se i eixir al carrer. De vegades alçar-se del llit, vestir-se, eixir, saludar a un veí és un repte molt costós per aquelles persones que, per exemple, patixen una depressió. Hui és el Dia Mundial de la Salut Mental i, encara que ja he tractat este tema en esta columna, hui ho torne a fer perquè, desgraciadament, és una realitat preocupant que cada vegada afecta a més persones. 

Per això, hem de visibilitzar la salut mental,  hem de parlar sempre que puguem d’este problema mèdic i social que ha sigut tabú massa temps. Tant que encara hui en dia estos pacients, en moltes ocasions, s’enfronten als prejudicis de la resta de persones, fins i tot persones molt properes. Així, lluiten contra la malaltia i l’estigma que suposa patir-la; un doble esforç, que es traduïx, com a poc,  en moltíssim desgast per al pacient. 

Per evitar-ho i contribuir a la seua recuperació, cal empatitzar amb els malalts mentals; el suport de la resta, sobretot de la família i amics, és fonamental per a obrir la finestra i deixar entrar la llum. Per què entenem una malaltia de qualsevol tipus i moltes vegades es qüestiona la malaltia mental? No té trellat i, sobretot, no és humà.

D’açò es parlarà el dia 15 d’octubre en l’Hospital de Salut Mental de Bétera. S’impartiran dos ponències baix el lema ‘La importància dels aspectes soci familiars en salut mental’ i ‘La desestigmatització en l'entorn comunitari pròxim’. Els experts ens acostaran a esta realitat i ens donaran les claus per ajudar als pacients des del seu entorn més pròxim. A més, durant la celebració de la jornada es plantarà una carrasca com a símbol de longevitat, solidesa, justícia i força, i es realitzaran activitats de musicoteràpia.

Igualment, esta setmana, també amb motiu del Dia Internacional de la Salut Mental, s’ha celebrat a l’hospital de la Diputació una jornada organitzada per la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I en la qual s’ha abordat la salut mental en el treball i en la joventut, i el Pla de Salut Mental i Addiccions de la Comunitat Valenciana. 

Cal cuidar la salut mental des de diferents àmbits, i s’ha de donar la resposta adequada a cada situació o context. Sense dubte, un dels aspectes que més preocupen és l’increment de malalties mentals entre els jóvens. Tot açò, baix el lema ‘Salut Mental. Claves en el segle XXI’,  s’ha analitzat en les exposicions dels experts i en el col·loqui posterior.

Per a mi, insistisc, la clau per ajudar a aquell que patix una malaltia mental és l’empatia, l’escolta i l’acompanyament. La salut mental no ens pot deixar indiferents, tots tenim familiars o amics que s’enfronten o han hagut d’enfrontar-se a este  tipus de problemes. Sabem que no és fàcil combatre les pors, la ansietat, l’angoixa...però és possible superar algunes malalties i conviure amb unes altres amb la qualitat de vida que tots ens mereixem. És possible perquè molta gent ho aconseguix. Ara bé, cal tindre una mà a la que agarrar-te, uns ulls als que mirar, una finestra que obrir. I totes i tots mereixem tindre eixa ajuda. De la Sanitat en general i de les persones que ens envolten en particular.

És a dir, ajudar està en les nostres mans. Arribats a este punt, crec que com tot en la vida, però sobretot quan estem parlant d’ajudar a persones vulnerables, ens hem de preguntar: Què tinc per a donar? Què deixaré darrere de mi? Segur que tenim escolta i comprensió que donar, això com a mínim. Totes i tots podríem estar en eixa situació. Cal posar-se en el lloc de l’altre. Potser eixe siga el gest que necessita per a obrir la seua finestra a l’esperança. Hi ha cura, hi ha recuperació, hi ha futur, hi ha llum, hi ha esperança.