En pocs dies celebrarem el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. En ple segle XXI hem de continuar alçant la veu contra esta xacra que mata dones en el pitjor dels casos i deixa dones i famílies senceres ferides de per vida en molts altres.
Tots sabem la xifra de dones assassinades per les seues parelles o exparelles des de que començà el registre al gener de 2023: 1.429 dones. Una xifra gelada darrere de la qual hi ha vides truncades, projectes interromputs, famílies destrossades. Cadascuna d’elles tenia un futur i li’l llevaren.
Se’ns aborrona la pell i sentim molt la pèrdua cada vegada, cada dos per tres (44 de moment al 2026), que ens assabentem d’una nova víctima; però què passa després perquè este gran problema social es continue repetint una i altra vegada. Hem de fer més. Des de tots els àmbits socials, totes i tots podem actuar.
La violència de gènere s’amaga on, moltes vegades, ningú pot vore. Què hi ha de les víctimes que patixen en silenci? Què hi ha de la violència psicològica, vicària i econòmica? Este tipus de violència de gènere també existix i s’ha de combatre. Per una banda, és fonamental l’entorn de la víctima, la qual, quasi segur, tracta d’amagar la seua realitat. No oblidem que el sentiment de vergonya i culpa juguen en la seua contra. El sotmetiment i la por també. D’altra banda, calen més mitjans públics per fer front a estes vessants, que són invisibles, però també maten.
En este punt vull agrair i posar en valor a totes i tots els professionals que dia a dia atenen a les víctimes en organismes públics com ajuntaments i jutjats. Sé que no tenen tots els mitjans que necessiten. Tot i així, es deixen la pell per atendre les víctimes, assessorar-les i acompanyar-les en un procés molt dolorós. Gràcies de cor pel vostre treball i per la vostra humanitat i empatia. Queda molt per fer, és cert, com també ho és que sense la vostra professionalitat no hauríem evolucionat tot el que, hem de reconéixer, s’ha avançat.
Que el nombre de denuncies haja augmentat de 99.111 denuncies al 2004, quan s’aprovà unànimement la Llei Integral contra la Violència de Gènere, fins a 204.342 al 2025 demostra que els serveis socials i els jutjats estan fent un treball valuós a favor de les dones en particular i la societat en general. Que milers de dones hagen donat el pas de denunciar el que abans es quedava amagat a casa és fonamental per avançar cap a la violència zero cap a les dones.
Altra vessant fonamental és l’educació. Cal posar en valor el treball dels centres escolars que, amb xarrades i amb un treball diari transversal, estan espentant també cap a una societat igualitària i justa on no càpiga la violència cap a les dones.
Des de les escoles, des dels ajuntaments i la resta d’institucions públiques com la Diputació de València, des de casa i al carrer, totes i tots a una contra la violència de gènere. No sé si ja hauré destacat una frase de la Mare Teresa de Calcuta en esta tribuna d’opinió perquè m’encanta, és real i encoratjadora per a cada dels reptes col·lectius: “A vegades sentim que el que fem és tan sols una gota en la mar, però la mar seria menys si li faltara una gota”.
Sí, a vegades pensem que no podem ajudar a la veïna que sentim plorar o a l’amiga que una vegada ens contà un episodi que mai t’hauries imaginat; però un gest, per xicotet que parega, pot ser el salvavides d’una persona, pot ser el que la faça parlar i començar a eixir de l’espiral de violència.
Totes i tots podem aportar una gota a la mar per aconseguir violència zero contra les dones. Que el 25 de Novembre estiga present tots els dies de l’any. Ja n’hi ha prou!
Imma González, diputada de Benestar Social de la Diputació de València
