CASTELLÓ. Aquesta setmana, en molts centres educatius de la Comunitat Valenciana se celebren les graduacions de l'alumnat que conclou la seua etapa educativa. Hi ha qui finalitza educació infantil i, el pròxim curs, iniciarà la primària amb l'ús habitual de quaderns i llibres; altres tanquen una estada de deu anys al seu col·legi per incorporar-se a l'institut; també estan les graduacions de quart d'ESO, que obrin el camí cap als cicles formatius o el batxillerat; i, finalment, les de cicles i batxillerat, que projecten l'alumnat cap al món laboral o universitari. Totes aquestes graduacions són, en realitat, punts i seguits (o, en alguns casos, punts finals) d'un mateix procés: formar persones crítiques, lliures i preparades per a la societat del segle XXI.
En aquest context de celebració i d'esperança col·lectiva, l'educació pública esdevé molt més que un servei: és un pilar fonamental de cohesió social. Cada graduació simbolitza l'esforç compartit de famílies, docents i alumnat, però també interpel·la les institucions, que tenen la responsabilitat d'estar a l'altura d'aquest compromís. Sense una administració implicada i dialogant, qualsevol fita educativa es veu, inevitablement, afeblida.
Ara bé, em pregunte si el senyor Pérez Llorca també mereixeria "graduar-se" com a gestor en la primera gran crisi que ha hagut d'afrontar. La resposta, al meu entendre, és clara: no. El president de la Generalitat ha estat absent del conflicte. Va optar per desaparéixer just quan el sistema públic d'ensenyament es mobilitzava massivament per reclamar unes condicions dignes. Davant una de les majors mobilitzacions que es recorden a la Comunitat Valenciana, va preferir esborrar-se de la negociació i delegar-la en una consellera que ha demostrat nul·la capacitat per arribar a acords.
El que sí que s'ha fet, en canvi, és desprestigiar el professorat. Així mateix, l'equip de la consellera va decidir escenificar una mena de "Gran Hermano" negociador, pensat més per a l'aparença pública que no per a la resolució real del conflicte. Però, a l'hora de la veritat, el muntatge de l'espectable no ha servit per a res; els resultats han estat inexistents: dels vuit punts en negociació, cap ha aconseguit el suport unànime dels sindicats. Cap ni un.
Només una qüestió (la reducció de la burocràcia) ha obtingut el suport de quatre dels cinc sindicats. En la resta de reivindicacions clau (ràtios, retribucions, infraestructures, Formació Professional, inclusió i plantilles docents) no hi ha hagut cap acord. Aquesta falta de consens evidencia la distància entre les demandes del col·lectiu docent i la resposta de l'administració.
A més, després que els sindicats que mantenien la vaga indefinida decidiren ajornar-la perquè no tenien cap confiança en la conselleria, el senyor Pérez Llorca va comparéixer en una declaració institucional des de Torrevieja per afirmar que continuaven amb voluntat de negociar. Cal preguntar-se si aquestes paraules tenen credibilitat després d'un mes de mobilitzacions. Quin efecte poden tindre sobre un docent que ha sacrificat més d'un mes de sou per defensar una educació pública millor?
És difícil acceptar que un president de la Generalitat jugue amb la credibilitat del professorat i, al mateix temps, assegure que encara es pot negociar durant el període de vacances. Ha estat, potser, de vacances mentre mestres i professorat ocupaven els carrers dels pobles i ciutats valencianes?
Com recorda una màxima atribuïda a Peter Drucker, "la gestió és fer les coses bé; el lideratge és fer les coses adequades". En l'àmbit educatiu, això implica no sols administrar recursos, sinó saber escoltar, dialogar i prendre decisions que responguen realment a les necessitats de la comunitat educativa.
Per tot això, senyor Pérez Llorca, només se li pot dir una cosa: tota l'alegria que viuen milers d'alumnes en les seues graduacions no és compartible per qui ha demostrat incapacitat per respondre a les necessitats de l'educació pública. Davant aquesta realitat, vosté no pot graduar-se; més aviat al contrari, hauria d'aprofitar l'estiu per a treballar intensament —cosa que, vist el precedent, resulta dubtosa— i presentar una proposta seriosa i consensuada per al professorat valencià.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
