CASTELLÓ. Moltes vegades es diu que la realitat supera la ficció i el que vivim pareix que va en eixa direcció. Ja he explicat moltes vegades que el PP està a les ordres del senyor Abascal. Per tal de mantenir el poder en totes les comunitats autònomes, està agenollant-se als desitjos i exigències de la ultradreta. La Comunitat Valenciana no és una excepció i ací entra en joc un altre factor important: Pérez Llorca necessita aprovar els pressupostos per aconseguir l'aval de Gènova i poder ser el candidat del PP a la Generalitat.
Davant d'aquest panorama, és difícil pensar que el PP assumisca una posició diferent de la que marca Vox. Però l'última proposta que aquesta formació vol incorporar als pressupostos obri la porta a una autèntica depuració ideològica del professorat que no siga fidel al pensament ultraconservador.
Vull citar exactament algunes de les mesures plantejades. D'una banda, es demana que els equips directius, el professorat i els membres dels consells escolars vetlen per la impartició i el control dels continguts educatius. D’una altra, s'exigeix que la inspecció educativa garantisca la denominada "neutralitat ideològica" als centres, supervisant que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol classe d'adoctrinament o proselitisme polític.
I la pregunta és inevitable: acceptarà el senyor Pérez Llorca i el PP aquesta barbaritat que proposa Vox? Tinc molt clar que la resposta serà afirmativa.
L'objectiu és apostar per una educació en què només es puga explicar a les aules allò que encaixa amb la visió ideològica de la ultradreta. I que suposa això? Introduir la censura. Retrocedir en el temps per tornar als temps més obscurs de la nostra història. Només citaré alguns exemples del que podria acabar sent censurat.
En primer lloc, una de les premisses bàsiques del partit del senyor Abascal és rebutjar la coeducació. Per tant, els docents hauríem d'eliminar les referències a la igualtat de manera transversal en totes les etapes educatives. Desapareixeria de les nostres classes la importància d'educar en el principi que dones i homes són iguals, com també la necessitat de conscienciar sobre un dels grans problemes del nostre temps: la violència de gènere.
En segon lloc, també podria qüestionar-se l'ús del mètode científic com a base per entendre els avanços de la humanitat en camps tan rellevants com la medicina o la tecnologia. Això obriria la porta a plantejaments negacionistes sobre qüestions com el canvi climàtic, una realitat que la ultradreta acostuma a descartar i atacar.
En tercer lloc, es dificultaria l'educació en la diversitat. Defensar a les aules que cadascú pot estimar qui vulga i viure la seua identitat amb llibertat seria considerat adoctrinament quan, en realitat, forma part dels valors democràtics i de convivència.
Podria continuar amb molts més exemples, però vull destacar que tot això té una finalitat molt clara: imposar un pensament únic. Els sona d'alguna cosa? Doncs sí. Això és precisament el que va ocórrer després del colp d’estat que va donar el dictador Franco contra la II República. Una de les prioritats del nou règim va ser depurar tots aquells docents que defensaven a les aules la coeducació, el laïcisme i la innovació pedagògica.
Exactament, allò que la ultradreta combat avui i que, previsiblement, el PP de la Comunitat Valenciana està disposat a acceptar sense cap rubor.
I jo he de dir públicament que, si aquest model s'imposa, quan torne a l'aula seré un dels qui estaran assenyalats. Defensar el paper de la ciència al llarg de la història davant el negacionisme i les creences dogmàtiques és un pilar fonamental del sistema d’ensenyament.
Com a docent d'Història, em decante clarament per Darwin, Ada Lovelace o Marie Curie abans que pels miracles de multiplicar pans i peixos o ressuscitar morts. També continuaré defensant el llegat educatiu de la II República, que va impulsar un model d'ensenyament modern i laic, allunyat del control ideològic exercit posteriorment durant el franquisme.
Continuaré explicant què va significar la introducció del sufragi femení i com va representar un pas fonamental en el camí cap a la igualtat, un camí que la dictadura va interrompre durant dècades.
Tampoc deixaré de banda una tasca que ja vaig desenvolupar com a coordinador de convivència i igualtat: promoure el respecte a la diversitat. Cada xiquet i cada xiqueta han de poder sentir-se còmodes amb la seua manera de ser, expressar lliurement a qui estimen i viure la seua identitat sense por. Ningú té dret a decidir per ells.
________
BOLETÍN TITULARES CASTELLÓN PLAZA.
Las noticias más relevantes del día en Castellón, reunidas cada mañana en un solo correo para empezar el día informado. Suscríbete gratis al boletín aquí.
