CASTELLÓ. Era setembre de 2023 quan el Partit Popular afrontava el seu primer curs polític al capdavant del govern valencià. Començava una nova legislatura i, al mateix temps, s'iniciava el curs escolar 2023-2024. Les declaracions del conseller Rovira eren clares i contundents: no apostava pel Pla Edificant.
Cal recordar que aquest pla va ser una de les principals iniciatives impulsades pel govern de Ximo Puig per millorar centenars d’infraestructures que demanaven a crits accions immediates: sostres caiguts, goteres...
L'objectiu era deixar enrere definitivament l'etapa dels barracons i el model de CIEGSA, símbols d'una de les pitjors èpoques de gestió educativa de l'autogovern valencià. Mai hauríem imaginat que aquells temps de desídia cap a l'educació pública pogueren tornar a planar sobre el nostre sistema educatiu.
Aquelles paraules no van tardar a traduir-se en decisions concretes. La primera fou una retallada superior als 120 milions d'euros en els primers pressupostos de la Generalitat governada pel PP. El pretext era que el Pla Edificant havia sigut un fracàs i que la Conselleria assumiria directament la construcció dels centres educatius necessaris al País Valencià.
La segona decisió va ser encara més greu: la suspensió de les delegacions de competències per a la construcció de quinze centres educatius de diferents municipis valencians inclosos en el Pla Edificant. L'argument utilitzat era tan simple com discutible: aquestes delegacions s'havien aprovat durant els mesos de maig i juny de 2023, quan el govern del Botànic ja es trobava en funcions.
Resulta sorprenent que algú puga arribar a pensar que les necessitats educatives de milers de xiquets i xiquetes depenen de la situació administrativa d'un govern. Les urgències d'una comunitat educativa no desapareixen perquè hi haja unes eleccions ni poden quedar congelades als despatxos a l'espera d'un canvi polític.
Les conseqüències no van tardar a arribar. Alguns dels municipis afectats van recórrer contra la decisió davant la justícia i, el passat mes de juny, els tribunals els van donar la raó. La sentència era clara: les delegacions de competències s'havien acordat de manera plenament legal i, per tant, havien de ser respectades i executades.
Altres ajuntaments, però, van optar per confiar en la paraula de la Conselleria, que es va comprometre a assumir directament la construcció dels centres pendents. És el cas de l'IES Eduardo Merello de Sagunt o del CEIP Príncipe Don Juan Manuel de Villena. Què ha passat des d'aleshores? Senzillament, res. Ara com ara no hi ha pràcticament cap avanç significatiu ni cap garantia que aquestes obres vegen la llum en un termini raonable.
I què ha decidit fer la Conselleria davant d'una sentència que l'obliga a respectar les delegacions anul·lades? Recórrer-la. Una decisió que evidencia fins a quin punt el govern valencià continua entestat a bloquejar un model que, malgrat tots els seus defectes, ha estat l'única eina capaç d'accelerar la construcció i reforma de centres educatius durant els darrers anys.
Però la contradicció encara és més gran. Quan el PP va arribar al govern va convertir el Pla Edificant en una diana política permanent. Van anunciar que tenia preparada una alternativa millor, més eficient i més ràpida. La realitat ha sigut ben diferent: no hi ha hagut cap pla alternatiu. Cap model nou. Cap proposta estructural.
Tanmateix, en els últims pressupostos, el mateix govern que criticava el Pla Edificant ha decidit incrementar-ne la dotació econòmica. És a dir, després de denunciar-lo, paralitzar-lo, qüestionar-lo i intentar desacreditar-lo, ara es veu obligat a mantindre'l perquè no disposa de cap altra solució. Una mostra evident d'allò que popularment es resumeix amb la frase: «on deia una cosa, ara en dic una altra».
La millor prova d'aquesta incoherència la trobem en les declaracions recents de l'alcaldessa de Castelló. Durant l'inici d'aquest curs escolar va anunciar la voluntat de sol·licitar la delegació de competències per construir un nou CEIP Bisbe Climent i impulsar la reforma integral del CEIP Cervantes. La primera sorpresa és que les memòries d'ambdues actuacions ja estaven preparades des de maig de 2023 per l'anterior govern municipal. La segona és que s'haja esperat tant de temps per anunciar unes actuacions que, en realitat, ja estaven iniciades. Segurament ho ha fet perquè s’enceta el curs polític de les eleccions, i al PP de Castelló la política de l’aparença, les fotos i el postureig acostuma a pesar més que la gestió real.
Però hi ha una qüestió fonamental que el PP continua sense aclarir. Creu o no creu en el Pla Edificant? Per què en alguns municipis és una eina útil i necessària, mentre que en altres és una fórmula que cal paralitzar? Per quina raó centenars d'actuacions continuen acumulant pols als calaixos de la Conselleria? Per què, després de més de tres anys de legislatura, les noves delegacions són pràcticament inexistents? I per què es posen obstacles a projectes que ja estaven aprovats?
La resposta pareix evident. El problema no és el Pla Edificant. El problema és la falta d'una aposta decidida per l'educació pública. Quan una administració retarda inversions, paralitza projectes i genera incertesa permanent en la comunitat educativa, el que realment està fent és deteriorar progressivament la confiança en el sistema públic. I això mai és casualitat.
Si l'educació pública deixa de ser una prioritat política, les conseqüències van molt més enllà de l'estat dels edificis o del retard en les obres. Una societat que no inverteix en les seues escoles està renunciant, a poc a poc, a garantir la igualtat d'oportunitats entre els seus ciutadans. Per això, cada projecte paralitzat, cada reforma ajornada i cada compromís incomplert representa una oportunitat perduda per construir una societat més cohesionada, més justa i amb més possibilitats de futur per a tots i totes.
El PP pot continuar instal·lat en les seues contradiccions. El que no pot esperar és l'alumnat valencià. Per això hi ha motius més que suficients per a alçar la veu i eixir al carrer en defensa d'una educació pública digna, moderna i de qualitat. Ja n'hi ha prou.
