Un dia com el 15 d’agost, festa nacional, amb milions d’espanyols amunt i avall, encetant o tancant les vacances, amb altres tants omplint les places dels pobles celebrant les seues festes és impossible no parlar de les nostres tradicions, de com vivim l’estiu i d’esta data tan assenyalada. 

En primer lloc, em ve al cap la infància, els estius amb les amigues, els dinars i sopars amb la família, les nits a la fresca, els jocs, la platja, també l’avorriment, clar que sí; però sobretot eixa sensació de llibertat que et donen els pobles. No hi ha estiu sense poble i qui no el tinga, no sap el que es perd.

Estos dies els nostres municipis bullen de festa i de color, que li ho diguen als beterans, que hui omplin els seus carrers d’alegria i orgull. La Festa de les Alfàbegues de Bétera, d’Interés Turístic Autonòmic, és una de les grans d’este 15 d’agost en la nostra província. Si estàs llegint este article a primera hora encara estàs a temps d’anar i disfrutar-la.  L’aroma de les Alfàbegues ofrenades a la Verge d’Agost, la música de la dolçaina i el tabalet, i els colors del confeti transmeten una mescla explosiva de felicitat que es contagia entre grans i menuts. No te la pots perdre!

Això al Camp de Túria, a la Costera, la seua capital també comença hui fins al dia 20 la Fira d’Agost, que se celebra per privilegi de Jaume I des de 1250 i que en cinc dies visiten milers de persones per a divertir-se amb les atraccions de fira, les parades comercials o de les activitats culturals. És un esdeveniment per a Xàtiva, la comarca i més enllà que tots els anys s’ompli de tradició i reivindicació valenciana. 

A banda de un dia t’han assenyalat com el de hui, hi ha festes patronals per tota la província al llarg de l’estiu. La setmana que ve seran els Moros i Cristians d’Ontinyent i ja no queda res per a La Tomatina de Buñol que se celebrarà el pròxim 27 d’agost. Parem perquè no hi ha prou espai per a nomenar-les totes.

Pel que a mi respecta, enguany he pogut disfrutar algunes de les nostres festes com ara l’entrada de Moros i Cristians d’Aielo de Malferit i en els pròxims dies aniré a les celebracions d’Alcàsser i Villar del Arzobispo. La Diputació de València, com sempre fa, està bolcada en les nostres tradicions i les diputades i els diputats, amb el president al capdavant, estem assistint a les diferents celebracions, tant laiques com religioses, com a mostra de suport.

Com no podia ser d’una altra manera, el meu cor està a Picassent, el meu poble. Allí haurem d’esperar un poc més, al setembre, per a celebrar les festes patronals en honor a la Mare de Déu de Vallivana i al Santíssim Crist de la Fe, on el fervor i l’alegria competixen a parts iguals i es mostra la unió del poble per a retre homenatge a la nostra patrona i el nostres Crist. 

En definitiva, tota la nostra província irradia a l’estiu cultura, festa i tradició. Les valencianes i els valencians ens encarreguem que continuen vives perquè les sentim, les disfrutem i, si cap, les enriquim. Estaria molt bé que eixa germanor que inunda els nostres carrers s’eixamplara a altres àmbits. És necessari en una societat cada vegada més polaritzada. 

En la mateixa línia, vull reivindicar unes festes inclusives i sense cap tipus de violència. Cada vegada són més les activitats programades obertes a totes i tots, pensades per a protegir el més vulnerables i evitar la violència de gènere. Tot i això, mai s’ha de baixar la guàrdia i hem de vetlar per la seguretat i la diversitat. 

Amb eixes premisses, tolerància, violència zero i inclusió, eixiu al carrer i espremeu el que queda de l’estiu valencià! Ah, i felicitats a, entre altres, a les anomenades Asunción, Assumpta, Paloma, Alba o María!