Diversos empresaris de l’hostaleria del passeig marítim de la Malva-rosa han proposat “acotar” les zones on les famílies i els grups d’amics es reuneixen per a celebrar sopars populars a la fresca. Pretenen “netejar” un espai públic que és de totes i tots, posant en qüestió i en perill una pràctica social i tradicional pròpia de la cultura popular valenciana. Però aquest conflicte, més enllà d'una polèmica estival entre veïnat i restauradors, planteja un debat de fons sobre la manera d’ocupar i donar sentit a l'espai públic de la ciutat, una disputa que ja s'estén, de manera creixent, a pràcticament tots els barris.
Per a l’alcaldessa, el PP, Vox i la seua quadrilla clientelar tot és negoci. Tampoc entenen que puguen existir espais de conversa i convivència al marge del consum i de la mercantilització de l’espai públic. En la voràgine impulsada per l’actual govern municipal, tot és susceptible de ser convertit en benefici privat: la gestió dels serveis públics i dels espais municipals, l’habitatge mateix, la neteja o la protecció dels animals. Tot està en venda: ara també les persones i els seus grups de socialització en l’espai públic, que és de totes i tots.
A més, la pretensió de dissoldre els grups de veïns i veïnes que prenen la fresca connecta amb aquella voluntat franquista de trencar qualsevol forma de parlar i de relacionar-se que poguera resultar sospitosa i que escapara del confessionari o del control dels senyorets.
Què és això de prendre la fresca sense gastar diners? Quin preu té un grup de veïns i veïnes prenent la fresca quan la mateixa fresca ja ens està abandonant com a conseqüència dels efectes provocats pel sistema econòmic que ens ha conduït fins a aquesta situació d’escalfament global?
I així amb tot. Sense límits. Per què? Doncs, com diria aquell: “molt sensillo...”: perquè mercantilitzant-ho tot sempre es fa aflorar un espai per al negoci i, en conseqüència, es deteriora tot allò que es considera improductiu i es dissol la dignitat d’allò públic, siga institucional o social, en el pantà del benefici privat, on s’enfanguen patronals, amiguets i tota mena d’arrimats a la xarxa clientelar del govern bipartit del PP i Vox.
Per a preparar tots els expedients administratius que donen lloc a la privatització, això sí que ho volen fer amb intervenció pública! Fa quatre anys, com cantava Maria del Mar Bonet, ens preguntàvem: “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”: ara ja tenim resposta a tantes i tantes preguntes que venien formulant l’esquerra alternativa, els moviments socials i les entitats veïnals.
Una ciutat contemplada a través del filtre del mercat i de la llei del més fort, que es serveix d’allò públic per devorar recursos sostinguts amb l’esforç fiscal i democràtic de la classe treballadora i de la majoria social. Una ciutat pensada per a aquells que, com durant el franquisme, entenen un capitalisme de subdesenvolupament basat en teixir xarxes asfixiants i carronyaires al voltant de les institucions públiques, fonent negoci, influències, informació privilegiada i tota mena de delictes contra l’Administració pública. El caldo de cultiu perfecte dels corruptors.
Davant d’això, és urgent, en primer lloc, que el principal govern de transformació que haurà a l’Estat espanyol l’any que ve, el de València, impulse una auditoria jurídica i pressupostària de totes les licitacions i de tots els serveis privatitzats o externalitzats. A continuació, caldrà aprovar un calendari de recuperació dels serveis públics en l’horitzó d’una legislatura. En aquells casos en què existisquen contractes de llarga durada, caldrà explorar totes les vies d’intervenció pública per a garantir la prioritat de l’interés general i dels drets de la ciutadania per damunt del lucre privat.
Prendre la fresca aquest estiu serà una bona ocasió per a reflexionar juntes i junts sobre el futur que volem. Amb la il·lusió que l’estiu que ve ho farem amb l’esperança i l’alegria d’haver allunyat de les institucions i d’allò públic aquells que hui ho estan amenaçant.
Bernabé Aldeguer Cerdà és coordinador d'Esquerra Unida València Ciutat i professor titular de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat de València
