Encara que, any rere any, pareix que l’estiu segreste la tardor i no la deixe baixar les temperatures, estem en eixa estació en la qual cauen les fulles dels arbres, acurten els dies i, malauradament per a moltes persones, decauen els ànims.

La reducció de les hores de llum solar, el menor temps dedicat a activitats a l'aire lliure i a les activitats socials o els canvis en la dieta i en l'activitat física poden afectar a l’equilibri psicològic. Com passa també a la primavera, este efecte negatiu en el nostre estat físic i mental és passatger; però mentre dura, hem de cuidar-nos i hem de protegir els més vulnerables. 

És important exercitar-se, fer activitats a l’aire lliure, sociabilitzar, exterioritzar el que sentim i dur una dieta equilibrada que ens ajude a passar estos dies que, de vegades, es fan pesats. En el poema de Miguel Hernández ‘Otro otoño triste’ es reflectix molt bé eixe estat d’ànim: “Todo es crepúsculo, señoreando en mi corazón. Hoy no queda en el cielo ni un remanso de azul. Qué pena de día sin sol. Qué melancolía de luna tan pálida y sola, ay qué frío y ay qué dolor”.

És així com se senten moltes persones en estes dates. Ho sé, però i si, com ens exhorta Mario Benedetti, aprofitem el moment: “Aprovechemos el otoño antes de que el invierno nos escombre”. Molts poetes i poetesses han escrit versos sobre la tardor, com de la primavera, perquè són estacions on els sentits estan a flor de pell. També en l’art trobem mostres que la tardor no deixa indiferent a les ànimes més sensibles. Obres mestres de Van Gogh, Klimt, Monet o Kandinsky són exemple que la tardor inspira i que els grocs i els marrons ens invaixen, de vegades massa profund.

 A més, en la també denominada primavera d’hivern, tenim una data molt assenyalada en el nostre calendari: Tots Sants. És un dia de memòria, però també de nostàlgia. Mai oblidem als nostres éssers volguts, però una dia tan marcat en la nostra cultura, ens fa reviure’ls més si cap. Dediquem dies a netejar les làpides, a triar flors, a que tot estiga perfecte per a ells, perquè s’ho mereixen i perquè és una manera de reafermar que continuen vius en nosaltres. 

Així, revivim moments inoblidables, que suposen una mescla de felicitat i dolor, difícil de gestionar en alguns moments. Estos sentiments contraposats també poden contribuir a la inestabilitat emocional de la que parlem. Tot i això, Tots Sants és per a la majoria una celebració, que volem mantindre vigorosa, perquè és part del que som. Ja no és dia d’estrena d’abric, fa massa calor, però continua sent dia de família i de record.

Tot açò venia per la tardor i eixes fulles que no només cauen dels arbres, sinó, a sovint, també en l’interior de moltes persones que senten que han de deixar caure part del que són per a poder continuar caminant. Afortunadament, la tardor també ens recorda que tot el que cau, renaix. Sí, tot passa, arribarà la calma i les fulles brollaran de nou.

Mentrestant, aprofitem la tardor. Una suggerència per a aprofitar este moment de la primavera d’hivern:  

Una fulla a la tardor

amb les seues manetes

s’abraçava a l’arbre gran

i deia ”Adéu, germanetes!”

Les germanes fulles

anaven al ball,

rialles per l’aire

i els vestits daurats

‘Poemes de les quatre estacions’, Maria Beneyto (València 1925-2011)