Cada gener, coincidint amb la festa de Sant Antoni Abat, els carrers de molts pobles de la província de València s’omplin d’animals, que esperen el seu torn baix l’atenta mirada del veïnat, per a rebre la benedicció en la porta de l’església. Alguns d’estos moments ens deixen imatges realment gracioses. Tant, que més d’una tenim gravada en la memòria i que ens retrotrau a la plaça, eixe diumenge gelat d’hivern, amb l’abric i els guants, les butxaques encara plenes de les estrenes i l’alegria de saber que encara que els Reis ja havien passat i el Nadal s’havia acabat, Sant Antoni ens donava una altra dosi de festa.

Sant Antoni del Porquet és una de les celebracions més arrelades i boniques de la cultura popular valenciana i que sintetitza allò que som com a poble: una comunitat que valora la tradició, reaferma la seua identitat i protegix els seus animals.

Així, nombrosos pobles de la província organitzen programes festius que combinen elements religiosos, populars i socials. Durant diversos dies, els carrers s’omplin de mercats tradicionals, benediccions d’animals, crema de fogueres, cant i música tradicional i altres activitats, que mantenen viva una tradició que ve de lluny, de molt lluny.

Destaquen les celebracions al Cap i Casal o Sagunt, on la festa ha estat declarada d’Interés Turístic Provincial i, como no, les festes de Canals en honor al patró dels animals, d’Interés Turístic Nacional. Este municipi de la Costera construïx i encén una de les fogueres més grans de la Comunitat Valenciana. La monumental construcció és de vora 20 metres d'altura i té una forma cònica perfectament treballada.

És espectacular, enguany he pogut viure la cremà i recomane totalment esta experiència. Al igual que el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, vaig voler estar per expressar el meu suport a la festivitat. I és que la corporació provincial té com a un dels seus principals eixos d’actuació la defensa i protecció de les nostres senyes d’identitat i, sens dubte, esta celebració ho és.

Sant Antoni del Porquet va més enllà d’una mera celebració estacional: és exemple viu de la senya d’identitat valenciana i així es manifesta des de diferents vessants.

Per una banda, la festa es viu en valencià, en la nostra llengua present en els crits dels músics, en els noms dels actes i en els refranys i dites que encara hui es transmeten de generació en generació. D’altra banda, Sant Antoni del Porquet és també un pont entre passat i present: quan milers de persones, xiquets i majors, participen en la benedicció dels animals o passegen pel porrat, estan revivint rituals que perduren any rere any. Este respecte per les arrels, per allò que ens va precedir, és un element essencial de l’orgull identitari valencià. A més, Sant Antoni del Porquet posa en relleu el caràcter comunitari de la societat valenciana ja que les festes inclouen activitats que fomenten la participació de tota la ciutadania.

Per últim, cal destacar als protagonistes d’esta festa: els animals, que fan companyia, formen part de la família i oferixen una ajuda terapèutica indiscutible. En moltes llars valencianes ja no són només mascotes, sinó membres estimats que compartixen el dia a dia i fins i tot els moments més difícils. La seua presència aporta afecte, reduïx la sensació de soledat i crea vincles emocionals profunds, especialment entre persones majors, xiquets i col·lectius vulnerables.

Este vincle especial entre persones i animals explica també l’arrelament de tradicions com Sant Antoni del Porquet, on el respecte i la protecció dels animals ocupen un lloc central. La festa no sols recorda una relació històrica amb el món rural, sinó que també connecta amb una sensibilitat molt actual: entendre els animals com a companys de vida.

En conclusió, la festivitat de Sant Antoni del Porquet, unix tradició i present, i reforça la identitat valenciana posant en valor la convivència i la protecció dels animals. És una festa viva i vigorosa, i la continuarem disfrutant perquè seguisca enriquint-se de generació en generació.