Esta setmana ha sigut la de la tornada al cole: alumnat i professorat tornen a les aules i les famílies afronten tot el que han de gastar, una de les majors despeses de l’any, ja que el gasto mitjà per família és notable, més de 2.000 euros per alumne i curs a la nostra comunitat. Estos dies també suposen per als adults la represa a la rutina, retrobar-se amb companys i encoratjar-se amb nous propòsits.
En l’àmbit polític, tot i que no hi ha unes vacances com a tal perquè les institucions no tanquen, setembre també és el mes del començament del nou curs. Un curs, el que ara iniciem, marcat per les properes eleccions. 2027 és any electoral i, per tant, afrontem un curs decisiu per a les diferents formacions polítiques i les institucions.
A la Diputació de València, com saben, no hi ha una elecció directa sinó que els diputats es trien posteriorment atenent al resultat de les eleccions municipals, el que determina quants diputats hi haurà de cada partit polític. Després són les mateixes formacions polítiques qui designen els diputats, que prèviament han sigut elegits regidors o regidores, alcaldes o alcaldesses.
El nostre propòsit és millorar la vida en els pobles de la província de València. La política municipal és la més propera a la ciutadania, els regidors som els que més xafem el carrer, dialoguem i escoltem al nostre veïnat. El mateix ocorre amb els diputats provincials, que treballem per ajudar als pobles, principalment els més xicotets perquè són el més vulnerables.
Per això, en els comicis municipals, més que sigles, els electors, sobretot, voten pensant en el candidat i en les persones que conformen una llista electoral perquè sol ser habitual que la ciutadania les conega personalment.
Entre els reptes als quals hauran de respondre les propostes de les nostres candidatures, sobreïx l’accés de la vivenda. Ja he parlat des d’esta tribuna sobre este problema de primer ordre, els ajuntaments hem de buscar les fórmules per solucionar una de les principals preocupacions de la ciutadania, especialment entre els més jóvens. Recordem que l’accés a una vivenda digna és un dret constitucional.
Un altre assumpte important, que les valencianes i els valencians demanden i ha de ser una prioritat, és la necessitat d’unes infraestructures per fer front a les catàstrofes naturals. Això sí que és un desafiament perquè les administracions ens enfrontem a fenòmens extrems que no sabem quan ni com van a ocórrer. El drama de la dana ens acompanya en cada proposta i en cada decisió. Hem de vetlar perquè mai més torne a passar una desgràcia semblant.
Per la part que em toca, també destaque els objectius en salut mental i protecció als més vulnerables. Unes preocupacions que també he tractat anteriorment des d’estes línies. Una societat és més justa i igualitària quant més protectora, integradora i respectuosa aconseguim fer-la.
Són alguns aspectes que els programes electorals tractaran i que, des de dels diferents punts de vista, intentaran resoldre. Per això, en huit mesos tenim una cita transcendental per a triar els pobles que volem tindre i volem habitar. Per tant, comencem un curs decisiu on la ciutadania, més que mai, està atenta al que els seus representats li oferixen. Continuarem treballant, amb més força si cap, per a traure bona nota.
Imma González, diputada provincial de Benestar Social
