El passat dilluns va visitar la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant l’editor, mestre i gestor cultural Jesús Figuerola i Lamata. Conjuntament amb el professor —i estimadíssim amic gran reserva!— Vicent Brotons i Rico, va fer una conversa memorable amb l’alumnat de la casa sobre la importància dels llibres i dels hàbits lectors, amb el pretext de presentar l’últim número de la revista Full de Lectura, de la Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura), en el marc de la Setmana Cultural de la Facultat. En un moment determinat de la seua intervenció, Figuerola va fer executar des de l’ordinador de la sala un vídeo molt famós en què Jorge Luis Borges diserta sobre el plaer de la lectura.

Devia ser l’any 1978, quan Borges recordava en una entrevista el consell que son pare li va donar quan ell encara era menut: que valia la pena llegir molt, però, sobretot, que mai no havia de concebre la lectura com una obligació, sinó com un plaer. «Crec que l’expressió “lectura obligatòria” és un contrasentit», venia a dir el gran escriptor de Buenos Aires, en el aquella ocasió. I tot seguit s’explicava: «La lectura mai no ha de ser “obligatòria”. És com parlar de “plaer obligatori”... El plaer no és obligatori: el plaer és una cosa que busquem. “Felicitat obligatòria”...  Quin sentit tindria parlar de “felicitat obligatòria”? La felicitat la busquem, també. La lectura ha de ser una de les formes de la felicitat. Per això, jo aconsellaria als possibles lectors del meu testament —que no pense escriure— que llegiren: que llegiren buscant la felicitat personal, un plaer personal. És l’única manera de llegir: la lectura hedònica, la lectura del plaer —no la trista lectura universitària, feta de referències, de cites, de fitxes!»

No content amb això, el senyor Figuerola encara va voler brandir, en defensa del món dels llibres i de la lectura, un cèlebre aforisme de Joan Fuster que personalment sempre m’ha tocat la fibra. Supose que el deuen conéixer, prou i massa, vostés. Diu: «Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.» Que és tant com dir que hi ha coses prodigioses que hem de saber experimentar amb el cos i els sentits, en primeríssima persona i en la vida real, al marge de la literatura i dels llibres: ni Joanot Martorell, ni Ausiàs March, ni Miguel de Cervantes, ni Shakespeare, ni Mercè Rodoreda, ni Josep Pla, ni Truman Capote, ni Vicent Andrés Estellés, ni Enric Valor, ni tan sols la nostra Carmelina Sánchez-Cutillas no poden suplir, amb tots els seus llibres junts, l’emoció real i vital —què diré jo!— d’un primer bes enamorat; o de les mans que busquen unes altres mans estimades i còmplices; o del camí de formigues que ens recorre l’esquena quan descobrim la llum dels nostres ulls en els ulls d’altri; o de les carícies i els abraços íntims que oferim i rebem quan fem l’amor; o de la bellesa de l’eixida del sol entre el Morro Toix i el penyal d’Ifac —albirada des de la cala del Sollo, posem per cas—, o de l’eufòria de plantar l’arbret a la plaça de l’Església d’Altea per Sant Joan, o del dolor punyent per la mort i l’absència de la mare, o de la tendresa infinita que emana des de la part més pregona de l’ànima quan naix un fill, o...  No. És cert: tot això són coses que hem de viure per nosaltres mateixos, i que els llibres de cap de les maneres no poden suplir.

D’acord. Sí. Això és veritat. Però igualment cert és que hi ha coses que només per mitjà dels llibres podem arribar a experimentar: fets, sensacions, intuïcions, percepcions, sentiments i idees que ens serien del tot impossibles i inaccessibles en una vida mancada de llibres. Perquè aquesta és la qüestió: que els llibres —ai!— ens permeten de viure, en la que tenim, altres vides de propina. Ens proveeixen de l’esperit d’aventures dels cavallers medievals sense haver eixit mai de casa; ens permeten de ballar tendrament abraçats en una illa grega sense necessitat d’anar-hi físicament; ens fan sentir l’angoixa trepidant de la trinxera d’una guerra sense haver empunyat mai un fusell; o ens possibiliten —com em va passar a mi quan era menut— fer la volta al món en vuitanta dies abans d’haver anat mai a l’altra banda del Puigcampana... Sí. És una evidència: els llibres ens permeten de viure, en la que tenim, altres vides de propina. Però molt més que això... Serveixen, també, per a dotar de sentit i de significat la mateixa vida que tenim, la que discorre en la nostra quotidianitat de cada dia, la que flueix al nostre voltant amb belleses, dolors, sorpreses, angoixes, miracles i alegries. Tant és així, que és gràcies als llibres que —de la mà de Martorell, Marc, Cervantes, Shakespeare, Rodoreda, Pla, Capote, Estellés, Valor, Sánchez-Cutillas i tutti quanti— aprenem a viure, assaborir i fruir d’una manera o d’una altra (amb una major intensitat i riquesa de matisos) l’emoció del primer bes, de les mans encaixades, dels ulls que s’emmirallen, de l’amor nu, de l’eixida del sol a la mar d’Altea, de l’arbret a la plaça, de la mort inabastable i del fill que naix.

Tot comptat i debatut, els llibres —la literatura i el coneixement— són, tal explicava Borges i d’acord amb la sentència de Fuster, «plaer, felicitat i vida». I diria que, precisament per això, avui a Altea estem d’enhorabona: perquè amb la gala dels Premis Altea de Literatura i Investigació assistirem aquesta nit a l’engendrament de tres nous llibres. I tindrà, així, tot el sentit del món celebrar, enmig de les tantes confusions del món, una festa alegre i solemne en honor a això: al plaer i a la felicitat; a la vida i als llibres.