texto remitido por el Colegio oficial de Agentes Comerciales de Valencia

Vist des dels majors del Colege

28/04/2022 - 

La bandera de preocupació social sempre ha segut ensenya de la nostra professió.  El bon tracte i l’acort entre persones, és l’eix ’ identitari,  mamat  en les més fondes arraïls de l’història. Des dels Furs ya són reconeguts els “corredors d’orella”: agrupació en gremi que  vela pels seus. Prestant  el millor paper  en  l’intercanvi de bens i servicis a la societat de son temps: satisfacció a l’abast de les necessitats i eixida de productes,  manufactures, etc., creant  jornals i divulgant alvanços tecnològics. En definitiva economia i progrés de l’humanitat.

La reunió agrupada en Coleges Oficials d’Agents Comercials en Espanya, des del 1926, ve procurant als colegiats la cobertura oficial, reconeguent la seua provitat per a l’eixercici, també la formació continuada… pero igualment  inculcant en el seu modo d’actuar, maneres de proximitat que sempre el situen en el lloc de l’interlocutor. Això ya  és ADN i marca de per vida. Aixina, sobretot  per al Colege de Valéncia, els seus colegiats ho seran sempre, com els efectes de la colegiació, independent del modo en el que desigen participar en el cost de gestió colegial, una volta jubilats; estos no deuen pensar que l’afiliació en l’ent és un fet anecdòtic: perque representa l’orgull del bon  professional que ho serà mentres  alene, Són  quasi cent anys i moltes mampreses d’orde social i atenció perenne, sensibles a qui les haja  necessitat,  lo que fa història. També el procurar alberc familiar digne, fon colosal esforç en les promocions de sa “Cooperativa de Casas Baratas” que han marcat la ciutat en singulars edificis, perque alguns  moments  feen falta i ahí estan.  Com procurar l’accés al vehícul, millora importantíssima, quan els coches estaven sujectes a cupo. I oportunes  les assessories, judicials,  fiscals, laborals… com modernament d’informàtica, que nos lliuren de dubtes i nos troben solucions.

Tot  lo dit justifica igualment la proximitat colaboradora en la Fira de Mostres, La Cambra de Comerç, la CEV… Pero també  institucions com l’Associació Valenciana de Caritat, quan les condicions permetien donar un dinar a l’any, hui més ajustades.  Açò nos aIcança un bon lloc de relació oficial i nos dignifica entre els professionals lliures Valencians.  Mes que observant majorment  un respecte o atenció a les necessitats dels  agents actius, al temps que reconeix i premia la fidelitat als 25 i 50 anys en el Colege,  és   especial en fer-nos majors, procurant-nos cobertura social, cultural i afectiva, modo de reunir-nos  en esplay lúdic… I pot  lliberar-nos  o allaaugerar la cotisació, baix fórmula de “no ejercientes” o “eméritos”. Aixina no necessiten donar-nos  de baixa per a estalviar. Al temps  se posen  en marcha comissions com “Seniors” o des de fa treze anys la de “Majors”.

Inauguración del Club de Mayores

COMISSIÓ DE MAJORS. L’enunciada com epígraf organisatiu i de treball en la Junta de Govern, ha cobert un espai gratíssim, en el temps decreixent de l’activitat. Per mig de les seues excursions i visites guiades mensuals, poden tornar-nos  a tants municipis, a on tinguérem clients i amics. No obstant ser  ciutats i viles de les  que normalment, per la concreció del temps laboral, desconeguem  joyes patrimonials, històriques  o enclaus paisagístics, ignots i reclosos inclús per al turisme de masses, que ara se nos obrin.  l  motiu de tornar als restaurants que freqüentàvem,  com molt més,  descobrint la riquea gastronòmica creixent i els  productes de la terra en época òptima. Perque procurem bona elecció i en totes les bandes, ents,  ajuntaments…  se nos rep en simpatia i afecte;  pot ser que  nos tornen els que sempre hem derrochat. Les mostres d’arts,  museística, arqueològica,  llliterària,  arquitectònica  o festiva, van obrint-se  a la curiositat que nos interessa, encadenant-nos en una relació ben ampla i profitosa, entre colegues, quan anem quedant-nos més a soles. I el Colege ho fa més fácil.

La paraula MAJORS no és per a nosatros terme pijoratiu. És substantiva quan accepta  ser calificativa en distints significats i valors  distints o contraris, des de la perspectiva en la que se contemple. De chiquets tots desigem fer-nos MAJORS i se nos regala l’oït quan nos diuen “qué major t’estàs fent”, aquella expressió que escoltes significa persona ya quallada, en tamany, edat i seny; per al chiquet: adult.  Una excessiva aplicació actual, sobretot iniustes als pensionistes,  quan se carrega el jubileu  de pressió pijorativa i  conotació,  en lloc de prendre-la com lliberació del treball i la fan perillar; pert l’eufemisme, ficant-se  com  tapadora de la provecta ancianitat, que malament s’accepta.

Formación Mayores – Taller Practico de WhatsApp 

Hui gràcies a la tecnologia, als descobriments i aplicacions científics, gogem de millor alimentació i salut,  per lo qual guanyem anys de vida, en bona forma física i mental.  Aixina,  si   en el sigle passat als xixanta s’estava en l’ancianitat, hui als setanta i…  podem dispondré de movilitat i condicions per a fruir  d’activitats  recreatives, deportives, culturals i socials que mereixen gojar-se,  moltes vinculats al Colege, sobretot perque eixe món de relació és el natural nostre.

La companyia i afecte, en les postrimeries de la vida;  quan saps que no estàs a soles, que goges d’assessorament, documentant-te en segurs, percepcions, gestió de patrimoni etc., o adaptació als sistemes telemàtics;  com l’accés a les ventages actuals per a la dependència… és molt. 

La  garantia  de millor futur per al comerç personal i lliure universal,  deu assegurar-se, front a les grans batalles de l’aïllament i  les pressions dels grups impersonals. El Colege som persones.  Si no s’equilibren se pagarà en malalties dificils de coure.

Per això dispondre de lloc de reunió i formació com el recent CLUB DE MAJORS en el Colege, nos presta més ocasions per a trobar-nos: fent tertúlia, de cine, de lliteratura, d’arts  o de costura; compartir receptes… o fer-se un café en la moderna cafeteria;  saber de tots, gojar en tots i patir per tots… Perque tot  és el Colege. I el Colege de tots.


Noticias relacionadas