GRUPO PLAZA

HABITEM

Xest s’allibera de l’urbanisme de la soledat

Des dels noms dels carrers fins a la plaça del poble, diferents equips d’arquitectura culminen l’estratègia premiada esta setmana que fa de Xest un poble feminista i inclusiu

16/03/2021 - 

VALÈNCIA. Soledad viu al carrer València de Xest (la Foia de Bunyol) i té un tacatà. No pot eixir al carrer sense el seu caminador perquè les cames li fallen. Té la sort de viure a una planta baixa, però la vorera del seu carrer mesura només seixanta centímetres.

Hi ha dies que obri la porta, trau el tacatà per la seua persiana alacantina i camina fins a la plaça del Doctor Cajal. Però altres dies, un cotxe aparca davant la seua porta i desisteix d’eixir al carrer perquè el seu tacatà no cap entre la vorera i l’aparcament.

“Què anem a fer si els xiquets necessiten el cotxe”, contava resignada Soledad a una de les jornades coordinades per Fent Estudi. Mentres ella assumia un confinament permanent, arquitectes de diferents oficines i de l’ajuntament es conjuraven per dibuixar un poble on Soledad també visca bé.

“S’han de fer visibles este tipus de situacions perquè el carrer encara no és de totes les persones”, apunta Fran Azorín, arquitecte a Fent Estudi. Amb les seues companyes Eva Raga i Isabel González, la cooperativa ha treballat tres dels projectes que formen part de l’estratègia d’urbanisme inclusiu de Xest, premiada la passada setmana per la Generalitat a la cinquena edició dels Premis d’Arquitectura amb Perspectiva de Gènere.

La memòria històrica de la plaça està molt vinculada als homes perquè era un espai de representació. Ara la faena de Fent Estudi ha recalcat les vivències de les dones de Xest, més vinculades a l’espai domèstic

“En estos municipis mitjans i xicotets sembla que com tot el món pot anar pel mig del carrer, no hi ha preocupació per l’accessibilitat dels vianants. També hi ha costum d’anar a tot en cotxe”, expliquen des de Fent. Les reurbanitzacions de carrers als anys 60 van consolidar la presència de l’automòbil al carrer “i ara tots tenen voreres de seixanta centímetres d’ample i la resta de l’espai és tot asfalt. Un model que s’ha de revertir a tot el País Valencià”.

Per això des de la cooperativa treballaren al Colecaminos, on no només proposaven millorar els recorreguts per a l’alumnat de les escoles de Xest “sinó també totes les rutes que anaven al centre de salut, la biblioteca o el Centre de Formació de Persones Adultes”. “D’acord als recorreguts que cadascú assenyalava a una enquesta, vam analitzar les característiques dels carrers i proposar recorreguts segurs: afegir orelles a les voreres, limitar les velocitats, construir ‘vestíbuls segurs’ a les portes de les escoles...”.

L’oficina també va aprofitar la dinamització dels pressupostos participatius municipals per co-decidir amb els centres educatius com fer patis més inclusius. “És important que els jocs de pilota i certes dinàmiques ben arrelades no copen tot l’espai. Vam acompanyar a l’alumnat en la seua decisió d’invertir 4000€ en millores dels patis, sent conscients que havien d’obrir-se a la diversitat de jocs i sensibilitats”.

Una de les sessions de participació organitzades per Fent Estudi al mateix carrer

Unes metodologies específiques per apropar-se a realitats que no passen per la taula de dibuix. També l’aplicaren al procés participatiu que senta les bases per al proper concurs d’idees de la plaça Doctor Cajal. “Analitzarem la situació de la plaça en tres fases: el passat, el present i el futur. Així vam recuperar documentació i relats que construeixen la memòria de la plaça, però ho vam fer especialment amb dones”, expliquen des de Fent.

Així sorgeixen troballes inesperades, com que adés mentres els homes es reunien als bars de la plaça, elles optaven per mantindre la vida social a l’interior de les cases. Un procés d’anàlisi històrica que ha portat al rodatge d’un documental, La plaza de las Chestanas, que sintetitza part del procés que dibuixa el futur de la plaça, junt amb una anàlisi tècnica de l’espai i una proposta de mínims per al futur.

La guia per a introduir la perspectiva de gènere als processos urbans que edità la Generalitat el 2017 ha servit d’exemple a Xest també en la redacció del seu Pla de Mobilitat Sostenible o el Catàleg Urbà, amb l’ajuda d’Irene Soriano d’Eseiesa Arquitectes.

Panoràmica de la intervenció als carrers Antoninos i Acequieros Foto Eseiesa Arquitectos

Esta oficina valenciana va plantejar una guia d’intervencions urbanes classificant el nucli urbà en cinc àrees diferents. Disseny, mobiliari i materials varien d’una a altra, en una proposta que ja s’ha aplicat al Centre Històric de Xest. Uns carrers on ara ja no hi ha voreres ni asfalt, sinó una plataforma continua pavimentada amb bandes negres i blanques que destaquen als conductors la preeminència de les persones que caminen.

Sis anys de treball al voltant d’esta estratègia municipal que fins i tot van analitzar el nom dels carrers. Amb la professora Yolanda Marco i l’alumnat de l’IES Ricardo Marín, els carrers amb nom de dona —només un 5% del total— ara compten amb un codi QR que amplia la informació sobre Rosalía de Castro o Mariana Pineda. Però no només: ara el percentatge de dones ha augmentat amb la proposta de l’alumnat de baptejar amb noms de dones pioneres els nous carrers del Parc Empresarial del Circuit Ricardo Tormo. Perquè la química Teresa Toral o l’arquitecta Matilde Ucelay foren, ara Xest és més lliure.

Noticias relacionadas

el tintero

La Valencia de ayer, de hoy y de mañana

En los últimos días, buenos amigos abrían debate sobre qué gobiernos habían hecho más por la transformación urbana de Valencia, hitos como el Jardín del Turia, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciencies.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email