Diumenge passat prop de dues centes persones ens vam congregar al principi de les Rotes de Dénia, a la platja de la Marineta Cassiana, per tal de descobrir de la mà de l’arqueòleg municipal Josep Antoni Gisbert la història que hiha al darrere de dues magnífiques torres o cases d’estiueig o esbargiment d’arquitectura victoriana que llinden amb el passeig d’aquest magnífic litoral. Aquestes construccions que enlluernen als que gaudeixen de la costa ens parlen de la història d’aquesta ciutat portuària i del seu antic esplendor industrial. Reminiscències d’una burgesia boiant que per primer cop a la segona meitat del S.XIX construeix en un paratge verge on només hi havia el Castell d’Olimbroi i l’ermita de Sant Nicolau.
Època daurada de connexions internacionals i d’influència sobretot britànica degut al comerç de la pansa. Famílies pudients que imitaven els modus vivendi dels britànics adinerats i que sovint viatjaven a l’illa atlàntica.
El cementeri dels anglesos
I amb vistes a una mar i a una espècie de segon port natural llavors farcit de llaüts, fragates, velers, paquebots, corbetes i fins i tot vaixells de vapor, un cementeri amb història. Creat el 1856 per donar pau als comerciants anglesos de religió anglicana (protestant) que no podien ser enterrats al cementeri cristià. Un lloc ara abandonat on ja no queden morts i només trobem una espècie de panteó amb misterioses inscripcions i una darrera sepultura -buida-. Quina pena!
La ruta, llàstima, es va veure desbordada per la gran quantitat de gent que hi va assistir sense avisar. A l’arqueòleg mig afònic no se’l podia escoltar. Hagués faltat un altre guia o almenys un micròfon perquè tothom estava realment interessant en escoltar la història de tot aquell llegat patrimonial. I la veritat és que copsa l’ànima veure com la gent sí que té interés per conéixer què és el que tenim al voltant, per estimar allò que pel fet de vindre donat es pot obviar. Tot i que siga patrimoni privat. Al darrere sempre hi ha un context que ens parla del nostre passat i que deixa entreveure històries rocambolesques.
Com l’existència d’un jardí botànic on els propietaris gaudien d’un munt d’animals exòtics portats de diversos continents amb llargues travessies oceàniques. S’ho imagineu? Té a les cinc a la mansió dels Riera-Suárez i lloros i d’altres espècies per allí pul·lulant.
La Torre dels Suárez-Riera
Construïda entre 1890 i 1895, d’estil neogòtic i estètica medieval tot i que amb influència victoriana, per casualitats de la vida fa poc estava a la venda. Les tres germanes Elena, Cecilia i Maria Riera Bosch que heretaren la finca van ser conegudes tota la vida a Dénia com les Cassianas. La raó d’aquest malnom és que aquestes terres i les que envolten tota la zona van pertànyer a principis del S.XIX a Casiana Palmir. La dona no va arribar a urbanitzar mai però el seu record en el poble ha quedat ahí, perquè no només les germanes Riera foren conegudes per aquest carinyós malnom sinó que la platja de la zona es diu també La Marineta Cassiana.
La Rota de Zarzo
Gran casa d’estil victorià també construïda a finals del S.XIX amb cèramica a la façana i teula plana d’estil marsellesa. Passejant a la nit es converteix en la perfecta mansió on poden habitar els fantasmes de l’Anglaterra del S.XIX.
Arquitectura i paisatge. Històries per a descobir. A la Marina el nostre patrimoni no s’acaba mai….
Facebook de Dénia Antiga
