Hoy es 28 de abril y se habla de
datos vp
educación
valencia
fp
universidades
Compromís
VICENT MARZÀ
elecciones europeas
L'Alter
arquitectura
pisos turísticos
cofrentes
energía renovable
la vall d'ayora
cultura
AYUNTAMIENTO DE VALENCIA
Transició, acció de passar progressivament d’un estat cap a d’altre. De la darrera tempesta d’agost cap al primer sol de setembre, amb temperatures més fresques, tot i que encarà càlides. I esperant impacient l’arribada de la tardor. Sobretot després d’encomiar-me d’altra nit a Sant Gil, advocat contra els malsons.
És el que té viure a zones costaneres turístiques que en temporada alta malgrat la covid els carrers de Dénia estan a vessar. I jo suspire per una miqueta de tranquil·litat. M’agrada la capital de la Marina quan es comença a buidar. Encara fa sol però ja pots albirar que l’estació de la melangia va arribant i amb ella els color de la natura canviaran. D’ací no res els fulls dels arbres caducs cauran i trepitjarem el seu ocre pels carrers dels nostres pobles i ciutats. La xafogor i la basca minven i ja es pot respirar. De nit arriba la fresca que convida a dormir tapat.
‘Al setembre, cadascú cull el que sembra’
Mentrestant ens oblidem de virus, de turistes, i de tornades amb por a l’escola i al treball. Fem una escapada al camp a que ens toque l’aire de la muntanya, ja siga a Segària, al Montgó, a Bèrnia o al Cavall Verd. Caminem pels paisatges de la pedra seca de la nostra arquitectura agrícola i rural. Xafem patrimoni natural i de pas, si tenim algun amic o familiar amb terreny potser ens toca collir ametlles i garrofes i després, això sí, recuperar forces i seny amb una paella acompanyada de bon vi, rialles i alguna cançó. És el que té la vida frugal!
Descorfar ja és una altra qüestió. Encara m’enrecorde de quan era menuda i portaven els sacs de les ametlles a casa de la meua tia Teresa. Només de pensar-ho em pica tot el cos. És el que tenen les estacions, el cicle de la natura marca el seu pas.
‘Si a maig murta a setembre fruita’
I també, carabasses. Aquest és mes de collir i escampar, de plantar llavors, espargir… Temps d’escaldà, de fer pansa de moscatell. I d’omplir el rebost amb confitats de tomaca i olives trencades amb salmorra. Època per a sembrar espinacs, pésols, faves, raves, naps i napicols. Temps de mercat i de productes de proximitat. Figues, alvocats, préssecs o bresquilles, nectarines, raïm i la magrana que comença a arribar.
I llavors escoltes les notícies i la paüra torna a estar al voltant. Com si t’estés vigilant. Si per mi fos em retirava ja d’aquést món. Em podríeu trobar perduda i ben trobada sota una figuera qualsevol. Allunyada de la tecnologia i de tot aquest soroll. Refugiada també per hores en un petit habitacle, una habitació pròpia, un raconet privat on poder recloure’m i fruir de moments d’estudi i lectura amb l’altra meua passió, els llibres. I de tant en tant, perquè no, treure les banyes al sol, com els cargols. I passejar pels carrerons del meu poble, topant-me amb la gent i gaudint d’alguna dolça i trivial conversació.
Amb un no res podríem tindre el cel guanyat. Són els petits detalls els que t’alegren la vida. Repiquen les campanes fins i tot en èpoques de transició. A la vida tot és temporal.