La dita diu que fer l’agost és guanyar molts diners en un negoci. Enguany, vistes les circumstàncies, haurem de substituir fer l’agost per creuar els dits. L’economia no està per a tirar coets. Sobretot quan les nostres butxaques depenen tant i tant només d’un sector productiu de serveis. El turisme no té el seu agost. Potser ja és hora de repensar d’altres coses que es poden fer. Diversificar no significa renunciar a res, sinó obrir portes, finestres i expectatives… L’esperança és allò últim que es perd.
La nostra història ens il·lustra amb indústries vàries que han anat passant al llarg del temps. Algunes perduren i d’altres han anat desapareixent. Cada zona té allò seu. A la Marina Alta la principal indústria al S.XIX va consistir en l’elaboració i comerç de la pansa amb una forta eixida comercial des de Dénia cap a ports estrangers. A posteriori va arribar la indústria del joguet de fusta -a Dénia- i la del moble artesanal i de qualitat -a Benissa-. La revolució industrial, a més, ens va deixar el trenet… D’altra banda, a Pego cultivaven arròs bomba i a Gata collien espart, vímet i margalló per fer cistelles, espardenyes, cadires i començar a fabricar barrets de palla o capells. Cada època té el seu temps. L’agricultura, però, sempre ha estat ben present.
A la veïna Marina Baixa el màxim exponent va ser el nispro de Callosa d’en Sarrià i les fàbriques de xocolate de la Vila Joiosa. Després ja arribà el turisme de masses de sol i platja i la transformació d’un xicotet poble de pescadors que es convertí en la ciutat dels gratacels i hotels que és hui Benidorm. Més endins, la comarca de l’Alcoià amb la tenacitat de la seua gent va crear indústries i empreses ben diferents. Des del sector tèxtil i el sector paperer a empreses amb tradició com les destil·leries (amb el seu famós cafè licor), o les olives farcides. I sense oblidar les fàbriques de joguets i les conegudes nines amb les que hem jugat tots (Ibi i Onil).
Per l’agost figues, safrà, mel i most
Però tornem a aquest mes de calor perquè val la pena recordar que l’expressió fer l’agost ve d’antany i, sobretot, del món rural. De quan els jornalers i llauradors recollien durant l’època més fructífera de l’estiu els cereals, el raïm i d’altres fruits amb els que aconseguien un bons guanys. Altre cop el calendari ve marcat per la saviesa popular. Almanacs que relacionen el santoral amb l’oratge i la feina al camp. Un llibret d’instruccions de com s’havien de fer les coses abans…
I clar, arriba anit la lluna plena d’agost i sembla que una ho veu tot més clar. Deixem llavors enrere la xafogor asfixiant i donem la benvinguda a una setmana de núvols i potser ruixats. I pel que fa a les festes d’agost, quina pena d’any. Gairebé totes ajornades per més endavant. Aquest estiu ni una revetlla amb música de ball. Com a mínim ens mereixem una escapadeta a la muntanya on poder degustar unes bones figues a l’ombra escoltant de lluny com encara queda algú -o alguna- que pastura el ramat.
El moscatell com a tresor gastronòmic, etnològic i històric el deixarem per a finals de mes, quan comence la verema i el puguem ficar a taula ben fresc.
Allò que l’agost madura setembre ho assegura.