Pors caniculars

A tocar de canícula arriben les pors de sempre acompanyades per breus notícies d’incendis forestals. De moment tot queda en un esglai però el foc no apaivaga l’ànima. En aquestes terres nostres tantes vegades cremades cal restar sempre a l’aguait. Sobretot en temps de calitja i xafogor, on no passa l’aire. I si corre el vent fins i tot pitjor. Sospirs i olor a cendra, a fusta cremada. A pinada que abans hi era i ja no hi és. És el que pot succeir quan abrasix el Sol, o que un mal llamp ho engega tot. Ensurts al cor.

Cap de setmana inquiet en rebre les darreres informacions del Servei d’Emergències de la Generalitat. Xàbia i Xaló altre cop. I ahir Orba. Tot sembla que ha quedat en un no res però la temporada d’estiu apunta fort. Força i ànims als bombers, als agents medioambientals, als brigades forestals, als militars de la UME, als serveis d’emergència i al voluntariat. 

Diumenge al parc forestal de la Granadella - Xàbia- primera por o sensació de torbament. A una pinada que hi ha vora la carretera sinuosa que baixa cap a la cala i que fa gairebé quatre anys quedà fora de les flames en un incendi que tots recordem. Un foc sota control, un xicotet incendi, un avís per a tots. Sobretot tenint en compte queja s’està actuant a la zona per tal d’incentivar la regeneració d’una massa forestal que puga tenir més resistència i resiliènciadavant d’aquests perills estivals. Un projecte de la Conselleria d’Agricultura de recuperació post incendi que va arrencar fa dos anys i que comporta d’una banda, la restauració de murs de pedra seca que ajuden a reduir el procés erosionador del foc i d’altra, incentiva el rebrot d’espècies arbustives amb elevada capacitat de colonització que protegeixen el sòl.  

I a la Vall de Pop també diumenge amb l’ai al cor. Tempesta d’estiu amb llamps i trons. I d’altre temptativa de foc aquest cop en el camí de la Cova Negra de Xaló. Un llamp que deixa enrere flames i fum que l’aigua de la pluja va mitigar amb l’ajuda dels professionals.

Dilluns en canvi, l’observatori Coll de Rates informa de fum en la zona de la presa d’Isbert, a prop d’Orba. D’altre incendi forestal que acaba bé. A la Marina tres conats en un no res. I això que el període més calurós de l’any encara està per arribar.

Tornarem a sentir en breu soroll d’avions que carreguen aigua a la mar o a piscines d’interior? Ens assaltarà de nou un sentiment d’impotència i tristor? Esperem que no. Creuarem els dits i recordarem com d’important és la prevenció. I la inversió en prevenció. De moment he tingut sort però és la nostra natura la que està en joc. I amb ella xicotetes flores i faunes que encara huien dia viuen al bosc. 

Hi ha focs i focs. Aquells que provoca l’home per negligència o mala fe, intencionats o no. Estúpids tots. I els que decideix la natura,ja siga per sequera o per una tempesta elèctrica amb llamps i trons. No hi ha distincions si deixen al seu pas un paratge desolador.

L’arc Mediterrani pateix de foc.