Aquest cap de setmana es va celebrar la darrera part del Congrés d’Estudis Comarcals de la Marina Alta que es clausurà diumenge a Teulada. El darrer dia, entre les comunicacions presentades, vaig poder gaudir d’aquelles que feien referència a qüestions d’ecologia i medi ambient. Especialment interessant em va resultar el projecte per reintroduir l’àguila pescadora a la Marina Alta que l’ecologista i president de la Junta Rectora del Montgó, Joan Sala, va presentar junt amb l’ambientòloga Itziar Colodro.
Val a dir que aquesta espècie d’àguila va desaparèixer del litoral de la Marina Alta fa uns 40 anys. De fet, s’han trobat antigues plataformes al cim del Penyal d’Ifach (Calp). També anidaven al Cap de Sant Antoni (Xàbia), l’embassament de Beniarbeig i a la zona de la Granadella de Xàbia.
Malgrat això no van volar molt lluny, ja que encara es poden veure a les Illes Balears, a la Serra de la Tramuntana (Mallorca). Tot i a això, la situació és dramàtica. De les 8.000 parelles que hi ha al centre i al nord d'Europa només unes 120 s’han localitzat a Canàries i al Mediterrani.
Ara s'està intentant recuperar aquesta au rapaç a la comarca. Entre les accions que s’estan duent a terme es troba el descens a penyasegats del Cap de Sant Antoni on s’instal·len plataformes artificials de cria. El problema és que les gavines de potes grogues es mengen els ous. També s’han instal·lat plataformes a la Marjal de Pego. Un dels perills és l’electrocució en posar-se sobre línees d’alta tensió.
D’altre mètode més efectiu i també més car és el ’Hacking’, que consisteix en construir una èspecie de gàbies amb vistes i posar allà les cries o pollets d’àguila pescadora que es porten d’altres zones d’Europa, com Alemanya o Escòcia. Arriben amb 40-45 dies quan ja es poden alimentar per ells sols. Per la nit les gàbies s’obrin i les cries poden volar i trobar que tenen peix dipossitat a les plataformes construïdes. Poc a poc, la quantitat de menjar es va reduïnt fins que les àguiles aprenen a pescar. És una qualitat innata que tenen. Planegen sobre l’aigua com un helicòpter i s’escabussen amb les potes per davant quan veuen la peça aprop de la superfície del mar.
L’objectiu és repoblar el litoral i que tornen a reproduir-se a la Marina Alta. A Evissa es va aconseguir recolonitzar la zona fa tres anys. I al parc de Doñana s’ha aconseguit recuperar un total de 27 parelles.
Corriols camanegres
Sala i Colodro també posaren l’atenció sobre d’altre espècie d’au molt més xicoteta, el corriol camanegre, que a la Marina Alta només podem trobar-lo a Dénia, en platges amb ecosistemes dunars. El corriol corre perill perquè si bé és habitual veure’l al litoral de les províncies de València i Castelló, en creuar la província, només el trobem a la capital de la comarca, i al sud del litoral alacantí. A la resta ja no hi és. Aquest pardalet que en castellà s’anomena ‘chorlitejo patinegro’ viu a la platja de seguit, on pateix tota una sèrie de perills.
A Dénia s’han comptabilitzat entre 25 i 35 parelles i l’any passat es creà una polèmica perquè l’ajuntament habilità una platja per a gossos justament en una de los zones on aquestes aus crien i posen ous dues vegades a l’any -entre finals d’abril a maig i entre finals de maig a juny-. Finalment la platja es va restringir als cans temporalment perquè no coincidís amb la temporada de cria.
Aquesta espècie protegida abans es podia veure fins i tot a Calp. Ara la població cada vegada minva més. La gran amenaça, a banda de la presió urbanística, són les petjades dels humans que sense adonar-se poden destrossar els nius (foradets que fan a la sorra -a les dunes-) i els ous. També els gats i els gossos a la platja poden caçar els corriols més xicotets que encara no saben volar. L’altre gran perill és la Nit de Sant Joan. Sense oblidar els temporals.
