Hoy es 28 de abril y se habla de
datos vp
educación
valencia
fp
universidades
Compromís
VICENT MARZÀ
elecciones europeas
L'Alter
arquitectura
pisos turísticos
cofrentes
energía renovable
la vall d'ayora
cultura
AYUNTAMIENTO DE VALENCIA
La paraula ‘Sakura’ significa flor del cirerer en nipó. Una flor bella i delicada que només dura en plenitud poc més d’una setmana i per la qual cosa no tenim temps a veure-la marcir. Una flor i un arbre que formen part de la cultura ancestral del Japó. Només dir que era l’emblema dels antics guerrers samurais que com ella aspiraven a morir en el seu moment àlgid d’esplendor, sense arribar a envellir. A la Marina no arribem a això, però sí que ens delectem en contemplar els paisatge costumista i rural de les valls de Gallinera i de Laguar, que en arribar l’avantsala de la primavera es tenyeix de blanc.
I si al país nipó es celebra el festival de Hanami (que significa mirar les flors de la varietat del seu cirerer -allí de color rosa i blanc-), ací a les nostres terres comencem a compartir aquesta afició. El moment de màxim esplendor de la floració té visos d’arribar aquest cap setmana i durar del 15 al 22 de març si l’oratge no fa mal. Tot i això, no podem ni volem comparar els mites, històries i llegendes de màgia i amor envers aquesta flor que els japonesos adoren i veneren pel seu simbolisme.
Ací, a la muntanya alacantina, per camins de moriscos i mallorquins ens trobem amb vuit nuclis urbans de prop de sis cents habitants (Benissili, Llombai, Alpatró, la Carroja, Benitaia, Benissivà, Benialí i Benirrama). Quinze kilòmetres de la Marina més rural i tranquil·la, plena de corbes, costeres, pedra seca, oliveres, cirerers, i d’altres arbres tant característics del nostre mediterrani.
Moments de floració, fermosa, blanca i radiant. Tot és efímer. Un nou cicle de vida comença amb l’esclafit de la flor i ens deixa sentir que la natura marca el seu ritme. Sakura nostra en menudet. Paisatge bucòlic i agrícola que ens convida a trepitjar terra i muntanya endins. A detindre el temps per gaudir de la bellesa dels nostres camps. I dit això, quaranta dies més tard el fruit de la cirera ja es començarà a mostrar.
I ens permetrà tornar a la vall per combinar gastronomia, natura, història i cultura amb fira i mercat artesà, passejada senderista i excursions a les pintures rupestres de Benialí o l’antic convent de Benitaia, on per cert, dissabte passat es va produir l’alineació solar de la Foradà. El Sol va passar puntual per darrere del forat de la muntanya i la seua llum va enllumenar les restes del convent franciscà. Una altra efemèride que dos cops l’any fa créixer més encara l’encant i el misteri de la Vall. La lluna, a més, va aparèixer d’allò més gran.
Com bé deia l’homenot Bernat Capó, ‘Terra de cireres’.
De les bruixes de la vall -a Llombai-, després del Dia de la Dona, ja en parlarem un altre cop.