Alerta Tortuga en les platges

VALÈNCIA. Una calorosa nit d’estiu una tortuga marina surt de la mar i avança penosament per l’arena en direcció a l’interior d’una platja valenciana. Tot indica que les seues intencions són complir amb un mil·lenari ritual marcat per l’instint de supervivència, que dicta que la mare ha d’abandonar la seguretat de l’aigua en època de cria per aventurar-se terra endins, excavar un clot el més profund possible i dipositar en ell una mitjanada d’entre 80 i 100 ous. Una operació llarga i laboriosa que deixa a la tortuga absolutament esgotada. 

Enguany, almenys fins al moment d’escriure el present article, quatre tortugues han fet intenció de complir amb la cita estival del calendari de la natura en diversos punts de la costa valenciana, però ninguna d’elles ha decidit finalment deixar la seua descendència en la platja. Ha passat en platges de Port Saplaya, Benicàssim, Altea i Orihuela. La col.laboració ciutadana, en telefonar al telèfon d’emergències 112, ha permés la intervenció dels tècnics de la Universitat de València, la Politècnica, la Conselleria de Medi Ambient i l’Oceanogràfic que han pogut col.locar transmissors a tres d’elles per a poder seguir-les el rastre. 

Jesús Tomás, del Departament de Zoologia de la Universitat de València, especialitzat en conservació animal, explica que possiblement es tracte de “neòfites”, es a dir, “tortugues que estan tractant de pondre els ous per primera vegada”. L’investigador pensa que, a més, podria tractar-se d’exemplars procedents de l’Atlàntic. Una situació que explicaria per què les futures mares tenen els seus dubtes a l’hora de decidir-se a trobar el lloc que consideren més idoni per deixar les seues cries, sempre fugint de l’atenció de curiosos. Almenys en dos dels casos la platja no era adequada per tractar-se d’una zona de codolar o perquè la tortuga, possiblement per falta d’experiència, va fer el forat del niu massa a prop de la línia de costa i l’aigua el va envair. En principi, la tortuga marina és un animal “filopàtric”, es a dir, que habitualment torna a criar allí on va nàixer, un costum difícilment confirmable en tots els casos.     

Les tortugues marines passen la major part de la seua vida navegant pels oceans. Normalment la tortuga babaua (Caretta caretta), la més abundant al Mediterrani, es reprodueix en arribar a l’edat adulta, a partir dels 20 anys d’edat aproximadament. Només ixen a terra les femelles per a criar entre els mesos de maig i agost, normalment trien una platja tranquil·la i apartada. Després d’una mitjana de 60 dies, les joves tortuguetes trenquen la closca de l’ou de manera misteriosament coordinada i ixen a la superfície de nit, per aventurar-se en la foscor amenaçant de la mar. Les possibilitats d’èxit són escasses, i es calcula que en el medi natural només una de cada 1000 exemplars acabats de nàixer arriba de mitjana a l’edat adulta a causa de l’acció dels depredadors i de múltiples perills als quals s’enfronten, per això qualsevol ajuda beneficia el futur d’una espècie catalogada com a “vulnerable” en la llista roja de la Unió Internacional Per a la Conservació de la Natura. Les principals amenaces de mort per a les tortugues, ja més crescudes, són la pesca accidental, la col·lisió amb embarcacions i els plàstics, que confonen amb les meduses, un dels seus plats favorits en el menú de cada dia. Un estudi de la Universitat de València ha detectat la presència de restes de plàstics en el 90 per cent de les tortugues analitzades, i el percentatge podria augmentar davant la massiva presència d’eixe material a la mar. 

Nascudes valencianes

Entre 2006 i 2016 s’han produït quatre casos de nius de tortugues marines que han nascut en platges valencianes. La primera mare va escollir una platja de Puçol, després va ocórrer a Torrevieja, a Sant Joan d’Alacant i a Sueca. La nidificació de tortugues marines al litoral valencià era un fet desconegut en la història recent, i semblava més pròpia de les arenes del Carib o del Pacífic. En les últimes dècades s’han detectat altres “postes” al llarg del Mediterrani peninsular, un dels primers casos del segle XXI documentats es va produir a la costa d’Almeria en 2001. Les raons d’esta “tornada” no estan clares per als experts, i semblen relacionades amb l’augment de la temperatura de la mar, la millora de la qualitat de diverses zones del litoral i principalment amb la massiva presència humana en la costa durant l’estiu fins i tot de nit, quan les tortugues ixen a criar, que permeten detectar millor la seua presència.

Des de fa anys, cada estiu els tècnics especialitzats en recuperació marina es mantenen en alerta dins un dispositiu d’emergència que s’activa només amb una telefonada al 112, en un sistema on també participa l’organització de voluntaris Xaloc, especialitzada en la conservació de tortugues marines. Com passa en qualsevol espècie, portar al món un fill és un moment molt íntim de la vida, on la presència d’estranys fent fotos o il·luminant l’escena amb llanternes no és plat de bon gust per a qualsevol progenitor responsable del futur de les seues cries. Per això els experts recomanen no molestar als animals i deixar el treball de comare als investigadors, que poden ajudar a la tortuga a tindre èxit en el seu objectiu. 

La presència d’eixos grans rèptils marins davants les nostres costes i, encara més, dins les platges valencianes sembla un clar indicador de qualitat ambiental que permet que el cicle de la vida marina puga continuar el seu curs. La tortuga babaua, com tots els animals de la mar, compleix un paper determinant dins les regles de la biodiversitat del planeta, que té la seua pitjor amenaça en les actuacions humanes que alteren l’entorn. El respecte als èssers vius, i en especial a les tortugues, beneficien al conjunt de la població humana i ajuden a fer un món més sostenible. Aquesta nit o qualsevol altra de l’estiu una futura mare pot estar dirigint-se a una platja valenciana, per ajudar-la és important mantindre l’Alerta Tortuga.