CASTELLÓ. N'hi ha centenars d'abandonats a tot el territori. Molts d'ells, en ruïna o derruïts. Són una part de la identitat del territori i travessant les seues portes encara es pot endevinar una manera de viure, d'entendre la vida. Alguns conserven l'essència de l'esperit rural i de la seua resiliència. Es pot dir que han sigut (i alguns encara ho són) l'ànima de la terra. I també, que la seua desaparició progressiva suposa deixar anar una part de la història esculpida amb les mans dels hòmens i dones que vivien en ells. Són els masos.
En els darrers temps, a pesar que cada vegada en queden menys en peu, hi ha una corrent de recuperació d'aquests indrets, ja siga per a tornar a viure, per a adequar-los com a allotjament rural o, inclús, com un espai de coworking. Una de les iniciatives que s'han posat en marxa per a dotar novament de vida als masos, en concret a un, és la que ha portat a terme Maribel Edo. A Culla es troba el Mas de la Mezquita, una construcció de la qual es tenen informacions des de principis del segle XVIII i que fins fa poc estava deshabitat. "La meua intenció és tornar a donar-li vida", explica, Maribel, que l'ha rebut en herència.
Des del mes de febrer està en marxa el projecte Mas de la Mezquita-Esencia Original, que ofereix una experiència que consisteix a mostrar als visitants diverses estances del mas, que es conserven tal com estaven i amb tots els aparells necessaris per a la vida diària, en una espècie de museu etnològic, però viu, ja que la visita també abasta un recorregut per les terres pertanyents al mas, on hi ha sobretot ametllers, vinya i arbres fruitals; i l'explicació, tant de la forma de vida com de les tasques del camp.
Maribel assenyala que vol que els visitants senten l'experiència com un viatge al passat. "Els explico tal com era la vida d'abans, quan no hi havia aigua corrent, ni banys, ni electricitat i s'havia de caminar certa distància a la font per a aconseguir l'aigua amb el cànter, encendre quan es feia de nit el cresol per a poder il·luminar la casa o eren vertaders experts en el reciclatge, això que ara està tan de moda, ja que no anava res al fem i tot s'arreglava o es podia reutilitzar".
Maribel se'n va haver d'anar de Culla per qüestions laborals, però ara amb aquest nou projecte pensa tornar. Una xicoteta part del mas està reformat per a poder viure i és ací on pensa ubicar la seua llar. Maribel també va nàixer a un mas, al de Coscollar, "i potser per això he tingut el cuquet de tornar i iniciar una nova etapa. El més fàcil hauria sigut abandonar-lo, però vaig considerar que el fet de mostrar la vida al mas era també una bona manera de potenciar i valorar el producte local".
L'entrada de la casa, zona de reunió familiar, el corral del matxo, les habitacions, tot completament vestit amb els elements necessaris per a la vida diària al camp com cossis, llibrells, el canterer, sàries, capçanes, unes tisores d'esquilar ovelles de 1800, documents com una carta d'un soldat que va lluitar a la guerra de Filipines, cadires, llits i molts aparells per a treballar al bancal. Així és com es trobaran els visitants el mas.
Aquesta és només una part del recorregut que ofereix el Mas de la Mezquita, ja que l'experiència també inclou el passeig pels bancals per a conèixer el procés de maduració de les ametlles i la visita a les casetes de pedra que hi ha junt a la vivenda, en concret, tres a l'accés de la casa i quatre a la part de darrere, que possiblement, foren lloc per a resguardar-se tant les persones com la ramaderia, ja que al costat està el pas d'una canyada real. En aquest punt, s'ha de recordar que la Unesco va declarar la tècnica de construcció de la pedra en sec Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat l'any 2018.
Però l'experiència que ofereix Maribel als visitants no es queda ací, i també té l'opció de fer un tast de productes locals, com són les ametlles, els formatges... al mateix mas. En un futur pròxim, el projecte té pensat oferir la possibilitat de quedar-se al mas per a fer un dinar campestre.
El mas de la Mezquita està situat a la partida del Molinell i té un terreny de 10 hectàrees que també formen part de la iniciativa que ha mamprés Maribel, ja que, per exemple, ha començat a transformar una part de la collita d'ametlles i elaborar torrades o ronyoses per a vendre-les baix la marca Mas de la Mezquita a algun mercat com el de la tòfona a Culla.
De moment, les visites que ha tingut el mas, des que va obrir les seues portes al mes de febrer, han sigut sobretot des de València, diu Maribel, que explica que ha estat recolzada pel CEEI Castelló com un projecte innovador i al mateix temps anima els joves a emprendre als pobles, "ja que hi ha molt de potencial, i és una manera de mantindre la població al territori", conclou.
